L´agrupació vinícola El Bon Vi Va va celebrar els seus dos primers anys de vida amb una fira de vins força diversa, i la presència de cellers d´una bona quantitat de DO´s del país que van portar tots uns vins molt interessants. A continuació us faig un resum del meu pas per unes quantes parades.
Vaig començar amb la Sandra Doix, el meu gran objectiu de la tarda. Feia temps que n´ havia sentit a parlar, i molt bé, d´aquesta dona educada dins del món vinicola de la seva família, els Doix, a la localitat prioratina de Poboleda, on de fet té les seves vinyes. Es de moment un projecte petit que poc a poc ha anat creixent, sobretot en qualitat. Va portar els seus principals vins negres, ja que el quart només l´elabora en anyades excepcionals, i els blancs també es van quedar a casa perquè n´elabora poquíssimes ampolles. Vaig tenir l´ocasió de tastar el Popul, un cupatge de garnatxa, carinyena i syrah força interessant. Molt viu, fruit de les vinyes joves d´on prové el raïm, es pot considerar el seu vi d´entrada. Amb el Marla, 70% carinyena i 30% garnatxa, pugem de nivell i ens trobem amb un vi amb més estructura, més subtilesa i més rodonesa. Finalment, la Marla 100% carinyena és molt fina i elegant, apujant encara més el nivell per trobar-nos amb un vi quasibé excepcional.
Al costat tenia al celler Vall Llach, de Porrera, un dels més destacats de la DOQ Priorat, que recentment ha canviat d´imatge i també ha rebatejat alguns dels seus vins. Portaven dos blancs, l´Horta Colomer, una llaminera carinyena blanca amb aportació de la gris, i el seu Vi de Vila, una garnatxa blanca de manual, intensa, fresca, ample i amb molta fruita. Pel que fa als negres hi havia el nou Priorat (ex-Idus), una carinyena de vinyes velles, molt avellutada que té una aportació quasibé testimonial de garnatxa (10%), i el magnífic Mas d´en Caçador, un vi de parcel.la molt fi i elegant.
Del celler Cargol Pujol vaig tastar AMB, una carinyena blanca brisada de vinya jove que ha estat quinze dies amb les seves pells, sis mesos en un fudre i un any i mig en ampolla. Té un color pujat, per la brisa i per la presència d´un 10% de carinyena roja. Té molt bona acidesa, és llarg, amb cos i amb el característic punt amargant dels brisats.
Vaig visitar també a l´amic Martí del prometedor celler La FIta, autor d´uns vins brillants, frescos, amb molt bona acidesa i versatilitat. L´Arpiots és un macabeu amb xarel.lo llarg i fresc, el Vinya de la Creu combina el macabeu de vinyes familiars amb la malvasia de Sitges, un vi molt vertical i lleuger, mentre que el seu sumoll negre és un festival de fruita i frescor a destacar. Hi ha també el Xarel.lo de les Granges, un magnífic brisat que col.loca a aquest celler entre els més destacats de la nova fornada penedesenca que puja amb molta empenta. Ah, no m´oblido del seu excel.lent ancestral, premiat a la recent festa de la Guia de Vins de Catalunya, amb molta acidesa i expressivitat màxima.
Testuan és un altre d´aquests cellers a qui no se´ls hi ha de perdre la pista. Premiat fa uns anys pel seu esplèndid “brizat” a la Guia de Vins de Catalunya, té un parell de blancs amb predomini quasi total de la pansa blanca molt destacables, especialment el Nanu, molt aromàtic, fresquíssim, amb molta fruita i una gran verticalitat. Dels vins que més en van agradar a la fira.
Mas de la Pansa passa per ser un dels cellers de la Conca de Barberà amb quasibé el millor trepat de la comarca, o un dels millors, això sense dubte. També destaca, però, la seva magnífica Parellada i el seu Macabeu brisat, amb fruita madura d´os en nas i un pas per boca llaminer, amb un toc obligat d´amargor, llarg i amb molt bona acidesa.
Finalment, i després d´haver tastat el sempre brillant Teixar i l´escanyavella de Cal Batllet vaig recaure a la taula de Gallina de Piel Wines, un interessant projecte sense celler propi (ni vinyes) que toca pals tan diversos com són els seus vins elaborats a Galicia, Navarra, Calatayud i l´Empordà, tots ells amb la bona acidesa, la frescor i la subtilesa com a grans característiques. Destaquen especialment…tots els seus vins, de fet, malgrat que jo em quedo amb el Mimetic, una fabulosa garnatxa de vinya vella increíblement fresca i fluida en una zona on els vins poden ser pesats, però que cada vegada estan apareixent més projectes que aposten per tot el contrari. I també mencionaria el vi empordanés Roca del Crit, molt fi i llaminer.