Gratallopejant

En un espai de trenta dies vaig ser dues vegades a Gratallops. Dos tastos de vi n´eren els responsables; un, veterà, passa per ser l´event per excel.lència de la Fira del Vi de Falset, el lloc on “s´ha de ser-hi”, i l´altre tot just va començar a caminar l´any passat. Els “Tastets de Gratallops”, també coneguts com la “Fira del Vi de Gratallops”, és un event molt més accessible, més inclusiu, més festiu i que pel que vam tastar aviat podrà començar a parlar de tu a tu al seu germà gran.

Comencem per l´afamat Tast amb Llops. Per a que us situeu, l´entrada val 50 euracos. Tal qual. Així, ja per començar, molta gent ho deixa córrer. Què et deuen donar per aquesta quantitat? Home, la llista de cellers presents era de campionat! Faltar, faltar, només vaig trobar a faltar a Costers del Siurana, i això que es feia al costat mateix de casa seva. Els vins que anaven a servir eren, a priori, excepcionals i, pel que vaig averiguar un cop allà, molts d´ells no estaven ni tan sols embotellats, sinó trets de la barrica. Vaja, més exclusiu impossible. Per explicar-ho a tothom, amics i no tan amics. Si a això li sumem una oferta gastronòmica força complerta (lacón, formatges, pernil del bo, foie gras, hamburguesetes…) podem pensar que la cosa era de traca i mocador. A més a més hi havia jazz en directe i aquell ambient d´exclusivitat que tan agrada a alguns, amb lo qual deveu pensar que allò va ser el “no va más”!

Ho va ser? No tant, ni de bon tros. S´ha de puntualitzar i contextualitzar, i fer notar que per a alguns això de tastar vins sense embotellar és el sumum, i per a d´altres, com un servidor, doncs bé, sí, quan visites un celler i t´ho donen a tastar perquè entenguis millor certes coses, doncs molt bé, però quan et trobes que has pagat el que has pagat (i que consti que jo no vaig pagar, anava acreditat pel Va de Vi, però la meva dona sí) i et donen a tastar un vinàs com Mas Martinet, o Camí Pesseroles, o Els Escurçons, i et trobes que no estan a punt, que estan agresius, salvatges, verds, doncs…t´emportes una decepció. Que sí, que el vi és l´hòstia, però no està llest, és més, li falten un munt d´anys d´ampolla. Això va passar amb els vins que he mencionat i amb uns quants més, com el “Magran” i el “la Costa del Riu” de la gran Meritxell Pallejà (la creadora del Nita, el millor vi del Priorat en relació al que costa, uns ridículs 12 euros), o el Laurel, o el Manyetes, o el Partida Bellvisos (en aquest cas és de justícia dir que portaven dues anyades, la 16 i la 12, i aquesta segona estava molt millor). Els descomunals “Gratallops” i “Finca Dofí” de l´Alvaro Palacios també eren els de les anyades més recents però no estaven tan verds com els mencionats, de fet el “Gratallops” estava sorprenentment a punt, i d´altres com els vins de Merum Priorati, es trobaven en un punt força òptim, com els de Mas Igneus, una de les revelacions de la jornada. De fet, la revelació en majúscules, sobretot perquè era de la collita del 2016, va ser el vi de Fredi Torres “La Leçons de Labourage”, una garnatxa excepcional, fina, delicada, rodona com molt poques. Destacar que vam xalar molt, malgrat la seva joventut, amb el “5 Partides” de Cal Batllet, una carinyena molt vella però super fresca, rodona, deliciosa. Com sempre, ens van entusiasmar els vins de Clos Figueras, tots ells, amb el seu homònim al capdavant, vam aplaudir molt el “Finca l´Argatà”, així com “L´Hostal”, del mateix celler, i és clar, ens va agradar molt el Laurel 2014, malgrat la desgana amb el que el servia un paio que et mirava per sobre l´esquena, com també ens va agradar molt l´excepcional (per la seva qualitat i les seves característiques) “Vinya del Vuit” 2014, una carinyena que presentava Clos Mogador però que té a moltes altres firmes darrera. Una carinyena fresca, perfecte, com també ho era la del “Coster de l´ermita 2013”, el vi bandera de Mas Ingeus, possiblement el celler que tenia més a punt els seus vins (FA 206 del 14, FA 112 del 15), juntament amb Merum Priorati (Inici, Destí, El Cel), que a més a més va tenir el detall de portar un “El Cel” del 2013 absolutament de traca i mocador. Per postres, he de dir que eren els més generosos alhora d´abocar el preciat líquit prioratí a les nostres sofertes copes, ja que la tònica generalitzada, que es va repetir en molts cellers al “Tastets de Gratallops”, era posar una quantitat de vi tan ridículament petita que no tenies la possibilitat ni d´escupir-lo, si es que volies. Però clar, entre l´excel.lència dels vins, les cues, l´estretor del lloc (una plaça ben petita) i que alguns cellers no van portar precisament una gran quantitat d´ampolles el millor que podies fer era tirar cap avall el vi. La foto que us mostro pertany a la segona fira, però reflexa molt bé la poca generositat de molts cellers envers el públic assitent. Aquesta és la quantitat de “Gratallops” que em van posar i bé, com diria la meva dona, quasibé no podies ni olorar-lo.

Al “Tast amb Llops”, però, ens ho vam passar bé, eh. Com que hi havia molts vins a tastar es pot “perdonar”…no, de fet no, un dit més no arruina a ningú…bé, deia que tastant tants vins doncs acabes no donant tanta importància a la quantitat que et posaven com sí a la qualitat del que tastaves…que era molta, però de nou, insistir en que si a més a més els cellers tinguessin el detall de portar alguna ampolla que estigués més a punt de degustar llavors sí que l´event agafaria la categoria d´excel.lència que l´envolta. Comentar, per cert, com ja vaig fer en un altre post, que també vam poder tastar de nou l´excepcional “Camí Pesseroles” blanc brisat, un cupatge de picapoll, garnatxa i pedro ximenes que farà història.

Pel que fa al “Tastet de Gratallops”, dir d´entrada que l´entorn era molt més agradable ja que ens trobavem a la plaça de l´església, molt més àmplia i espaiosa que la de davant de l´Hotel Cal Llop (que és on es fa el “Tast amb Llops”. Més aire festiu, gent del poble observant la jugada des de la part alta de la plaça, tots els cellers del poble (unes 3/4 parts havien estat presents a l´altre tast ja), una entrada més asequible (20 euros) però que no incloïa pas cap oferta gastronòmica, amb lo qual t´havies de buscar la vida per compensar els líquids ingerits. Suposo que per algun lloc s´havia de notar la diferència, i he de dir que va ser exclusivament per aquí, apart que els cellers no fossin els mateixos. Com a diferència positiva de cellers cal esmentar la presència de Costers del Siurana (tenen la seva seu just a la plaça mateixa!) i el descobriment, per part d´un servidor, dels vins del celler Balaguer Cabré, tots ells, servits amb alegria, generositat i entusiasme pel seu propietari i enòleg. Tot garnatxes, per cert, totes passades per barrica, des de la “Ruella 2015”, fresca i jove, de la mateixa finca que el seu afamat “Cèrcol” (entrada magnífica, final més aviat aspre, dos anys i mig en ampolla versus l´any de la primera) a la magnífica “la Guinardera 2013”, tres anys i mig en apolla i 14 mesos en barrica, i la destacable “Lluna Vella 2014”, amb una fruita més madura, un vi més gastronòmic.

Amb Costers del Siurana/Clos de l´Obac vam xalar, ja que ens van deixar tastar la seva joia de la corona, disponible només per als que preguntaven per ella, edició 2005. Un vi d´aquells per ocasions especials, magnífics, prioratí fins a la medula, senyorial i imponent. Ens va agradar molt també l´”Usatges 2015″, i el blanc “A capella”, molt fresc, jove, alegre. Ens van tractar molt bé i al final de la jornada els vam anar a visitar per si ens deixaven repetir una mica del “Clos de l´obac”, cosa que per cert van fer, i des d´aquí és de justícia mencionar la seva generositat i amabilitat.

Vam visitar de nou a la Meritxell Pallejà, de la qual em segueix agradant més el Nita que els seus germans grans, tot i que sospito que amb el temps tan el Magran com el “Costa del Riu” guanyaran en profunditat, amplitud i sabor. El Nita segueix sent, però, un vi molt superior a molts altres de la zona que dupliquen el seu preu. A Clos Mogador van tenir el detall de portar el seu vi bandera, homònim, fet que no va passar al “Tast amb Llops”, i ho vam aplaudir a rabiar. Es un vi magnífic, excepcional, dels que van afició de veritat i justifiquen la fama mundial de la comarca, però que òbviament no estava en el seu millor moment. Ens van confirmar que per arribar a la seva plenitud calia esperar tant com vuit o deu anys, però tot i la seva joventut es notava, i molt, la seva categoria.

No podíem, tampoc, deixar de visitar als amics de Mas Igneus, i vam repassar tota la seva gamma de meravelles: el sorprenent blanc de noirs “Renèixer”, la fantàstica garnatxa blanca FA 104, el FA 206, excepcional en nas, pura maduixa de bosc, el profund FA 112 i la joia de la seva corona, el Coster de l´ermita. Tots ells dignes de rascar-se la butxaca per adquirir-los, de veritat, així com el GV5 de Gratavinum o, naturalment, el Laurel, el germà petit del magestuós Clos Erasmus. També vam tenir una mica de temps per tornar a tastar el fabulós “5 Partides”, però vam fer tard amb el “Clos Figueras”, i ens vam haver de conformar amb el més que digne “Font de la Figuera”, un vi molt competitiu que deixa en molt bon lloc al seu celler, sens dubte.

En fí, que hi tornarem. Segur. Ens va encantar l´ambient, l´entorn, els vins, el jazz en viu que també sonava a la plaça…i el sopar, de nou a “Els cellers de Gratallops”, un clàssic definitiu després de dues visites en un mes. Fins l´any vinent!

Deixa un comentari