Pals, famós pel seu arròs, és una petita vila que té un d´aquells centres històrics restaurats “de museu”, i uns quants restaurants on s´hi menja d´allò més bé. Durant uns dies hi vam estar i vam poder comprovar les seves excel.lències. Ens en van faltar uns quants, de fet aquí en parlaré breument de tres d´ells, però per si algú s´hi acosta ja sabrà què pot trobar-hi.
D´entrada dir que, per extrany que pugui semblar, mai havia tastat l´arròs amb DO de Pals. Així que el primer àpat que vam fer va ser a un dels restaurants amb més solera del poble i que passa per ser on hi fan el millor arròs a la cassola de quasibé tota la comarca! No puc afirmar-ho amb rotunditat perquè no conec amb la profunditat necessària el Baix Empordà, però sí puc afirmar amb contundència que l´arròs a la cassola de carn i marisc que fan al restaurant El Pedró és uns dels millor que he menjat mai. Fosc, ben fosc, com tot arròs de la comarca, molt saborós, cuinat excepcionalment al seu punt de cocció perfecte, amb un gra gloriós, era sense dubte un autèntic plaer en tots els sentits. Salsitxa, costella de porc, sípia, gamba, escamarlà, va ser un veritable festí gastronòmic. El plat, a més, formava part d´un molt bon menú a l´ajustat preu de 30 euros, vi i postres inclòs, que el feia encara més recomanable. La carta, extensa i variada, oferia moltes altres possibilitats, així com un menú més econòmic, que fa que el restaurant sigui apte per a tot tipus de públic. I si encara voleu anar més enllà hi havia uns arrossos a carta que tenien una pinta més que extraordinària. Es cert que les amanides no eren res de l´altre món, però bé, amb l´arròs que ens vam pimplar tota la resta era ben bé igual…
En una línia semblant trobem, més a l´entrada del poble, l´Antic Casino. Al migdia hi ha un molt bon menú de 14 euros i al vespre pots anar a carta. Nosaltres vam anar-hi un parell de vegades i així vam poder optar per les dues versions. A carta, per la nit vam optar per un molt bon carpaccio de tonyina amb gelat de wasabi i unes correctes gambes a l´allet, a les quals els hi faltava un toc més picant i més cos en general. Hi havia poca gana aquella nit, així que només vam fer un segon, un a priori interessant bacallà a la “papillote” amb gingebre, taronja i algún altre cítric exòtic que no recordo. Semblava arriscat, i ho era, ja que al final va resultar que el mètode de cocció emprat, mai tastat per un servidor amb el bacallà, no era ni de bon tros el més adient per a aquest peix. Hi havia unes patates que l´acompanyaven també, però el principal problema va ser la cocció del bacallà. El gust era, com ho diria, curiós…La carta en general la vam trobar curta, tot i que no és ni de bon tros un restaurant amb unes pretensions gaire altes, així que tampoc sorprèn excessivament. Preu just, en el sentit que potser vam pagar un xic massa pel que vam menjar, però que no el converteix pas en un tria errònia. Potser com a opció per fer-hi un menú de migdia és més adequat, la relació qualitat preu és molt bona. Nosaltres vam optar per un gaspatxo de cireres força bo i per un més que acceptable arròs fosc a la cassola, a anys llum del menjat a El Pedró però molt estimable per ser part d´un menú de migdia.
El tercer lloc on vam estar va ser el que segons la guia “Trip Advisor” és el millor restaurant de Pals, el Vicus. Potser sí, almenys la seva carta i els seus menús indiquen un desig d´excel.lència que la seva cuina, en general, mostra amb més o menys encert segons el plat, però que queda clar que no estàs menjant en un lloc “normal” és quelcom evident en tots els aspectes. Tenen un menú de migdia (no de 14 euros però…), un menú de l´arròs, un de degustació i una carta on potser el seu principal problema és la seva poca profunditat. De fet, només hi ha dos plats de carn i algún més de peix, i això en un lloc com el Vicus és a totes llums un error de principi, de base, quasi diria que de primer de parvulari. Potser ho compensen amb els seus arrossos, però que de carn només puguis triar entre unes galtes i un magret d´ànec no em sembla una cosa gaire llògica. De totetes maneres, és un lloc més que recomanable, amb una decoració meitat moderna meitat vintage, aprofitant els mobles i altres referents antics del local, i amb una molt bona i molt interessant carta de vins. Nosaltres vam optar per començar per un dels plats que més recomanaven els usuaris del Trip Advisor, una coca de verat correcta però que fallava en el seu amaniment i en delicadesa, en subtilesa. Era, com diria, una mica barroera, amb una pasta de full massa gruixuda i un verat no gaire ben tallat, ni tractat. De totes maneres, era bona, però no arribava a l´excel.lència que mencionaven a la web del TA.
L´altre plat dels entrants, però, sí que mereix el meu aplaudiment fervorós: una subtil i delicada sopa d´albergínia fumada bona de veritat, amb un ravioli d´albergínia farcit de sardina veritablement digne d´elogi.
Els segons també van ser molt destacables: unes boníssimes mandonguilles de porc i sípia per una banda…
…i una excepcional galta, cuita a baixa temperatura, amb remolatxa i iogurt, excel.lentment cuinada i presentada que feia goig! Jo, com sempre, vaig trobar a faltar més salsejat, tot i que m´havien assegurat que no feia falta per l´extrema melositat de la galta. Sí, era molt melosa, però una galta ha d´estar ben salsejada, encara que a l´alta cuina aquest fet es contempli quasibé com una aberració.
Crec recordar que els postres van passar desapercebuts perquè ja estàvem ben plens…no, bé, un sorbet va a caure, per allò de tirar cap avall el sopar. El vi, digne de menció, un de la terra com no podia ser d´una altra manera, ecològic, 100% natural, sense sulfits, digne també d´elogi…amb un petit però. En no tenir sulfits s´hi posa un punt de gas per contribuir a la seva conservació, i això fa que tingui un punt molt subtil d´agulla que d´entrada agrada, no molesta, però que a mesura que el vas consumint pot arribar a fer-te la guitza. Pot, tot és qüestió de gustos.