Pasta amb carxofes

Pasta amb carxofes

Aquesta extraordinària recepta de pasta amb carxofes, feta normalment amb macarrons, ja va sortir publicada fa temps al blog, però n´he volgut fer una nova versió, amb més fotos i vídeo, així de pas us ho refresco. La podeu fer amb qualsevol tipus de pasta, tot i que a priori els penne rigati serien ideals, així com els rigatoni o quelcom similar. Es tracta d´una mena de carbonara vegetariana, ni més ni menys, amb les carxofes en el lloc del guanciale. Una recepta siciliana que és un autèntic top a casa nostra.

 

Ingredients:

  • 300 gr de macarrons ratllats
  • 6/8 carxofes, depenent de la seva mida
  • 3 ous sencers i un rovell
  • Parmesà ratllat a discreció, 100 grams mínim
  • una mica de farina

 

Com fer la recepta de pasta amb carxofes:

  1. El primer que farem es posar aigua a bullir. La sal jo no la poso fins que hi tiro la pasta, tot i que hi ha gent que ho fa ara.
  2. Tot seguit prepararem en un bol una solució d´aigua i farina, amb una cullerada en tindreu prou, a fi de preservar les carxofes de l´oxidació. Tradicionalment es fa amb suc de llimona, però jo crec que queda millor amb farina, i a més a més si no us agrada la llimona o senzillament no voleu que les carxofes agafin gust d´aquest cítric el que jo us proposo és ideal.
  3. Pelem i tallem les carxofes a quarts. Les reservem al bol.
  4. Posem a coure la pasta.
  5. Saltegem les carxofes en una paella amb un raig d´oli fins que siguin ben cuites. Paral.lelament batem els ous i ratllem el formatge. Ja ho tenim tot a punt per quan la pasta sigui cuita.
  6. Juntem la pasta a la paella amb les carxofes, ho saltegem tot junt i per fer la barreja ho posem tot a l´olla on hem bullit la pasta, on hi haurà una miqueta d´aigua de la cocció. Remenem bé i ho servim, oferint més formatge ratllat per si algú se´n vol posar.
  7.  Maridatge: A priori les carxofes és un dels aliments més dificils de maridar que hi ha, i normalment el vi negre no hi lliga gens. Aquesta recepta seria l´excepció, ho dic per als incondicionals del negre, tot i que hi aniria millor el rosat (amb pasta, sempre rosat!). Ara, jo he decidit aprofitar aquest icònic plat familiar per recomanar una fantàstica malvasia de Sitges, tot un clàssic de la zona, com el Sesserra. Amb una criança llarga en ampolla, fruita molt madura en boca, sec però untuós, fresc, balsàmic, una petita gran meravella que pot amb qualsevol plat, sigui carn o peix, verdures, pasta…després d´haver-la tastat i haver pensat que seria un bon maridatge amb aquest plat no puc deixar de pensar-hi, necessito tornar a tastar-ho!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *