Pasta fullada de verdures

Pasta fullada de verdures

No sé molt bé com definir aquest plat. Es, efectivament, una pasta fullada de verdures, inspirat en una recepta d´un pastís que fan a Còrsega i que jo vaig començar fent pensant que seria com una quiche. Només li vaig posar dos ous i la pasta de full que vaig utilitzar, l´hojaldre, era pre-cuinat. Fer-ne a casa és molt difícil, sobretot per un tema de temperatura, apart de requerir d´un destresa especial per a masses. Que, ho he d´admetre, no és el meu cas. De totes maneres, de voler ser un pastís tapat va acabar sent una mena de rotlle farcit de verdures que va quedar la mar de bo.

Ingredients:

  • un manat de bledes no massa gran
  • tres branques d´api
  • 1 carbassó
  • una ceba vermella
  • dos dents d´all
  • unes quantes fulles de menta
  • unes quantes fulels de julivert, unes dos cullerades
  • 100 gr de formatge feta
  • 50 gr de pecorino o parmesà ratllat
  • la pell ratllada d´una llimona

 

Com fer la recepta de pasta fullada de verdures:

  1. Comencem posant a emullar les bledes, si són ecològiques segur que tenen sorra, i si no ho són es probable que també. Pas necessari.
  2. Tallem ceba i alls a quadrets ben petits i els sofregim en una paella on hi anirem posant la resta d´ingredients.
  3. Tallem l´api a rondanxes fines després d´haver-lo rentat. L´incorporem al sofregit.
  4. Tallem les bledes i les afegim a la paella.
  5. Saltegem en una paella apart el carbassó, tallat…com us vagi bé, no té excessiva importància. Això sí, procuperu que els talls siguins més o menys iguals, així tindran tots la mateixa cocció.
  6. Batem els ous en un bol i hi barregem les verdures i els formatges. Es aquí on vaig pensar que potser els ous no eren necessaris. Clar, jo tenia al cap la idea de la quiche però estava fent una altra cosa, i de seguida vaig veure que això dels ous m´ho podia haver estalviat.
  7. Per què? Doncs aixì que vaig voler començar a posar les verdures a sobre de l´hojaldre els líquids que tenien, afavorits pels ous batuts, em van dificultar el procés de tapar-ho.
  8. De fet va ser en aquest moment quan vaig decidir que el millor era convertir el pastís tapat en una mena de rotlle gegant de verdures .
  9. Amb el forn a 200 graus, seguint instruccions del fabricant de la massa, vaig enfornar-ho mitja hora.
  10. El resultat em va agradar força, i va reforçar la idea que per a aquest tipus de preparacions no era pas necessari utilitzar ous. Com a molt, per pintar la pasta de full.
Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *