Nova versió de pollastre a la cassola. En puc fer cent mil. I totes diferents. En el cas que ens ocupa ara tenim unes cuixes desossades i marinades durant tota la nit, una mica com fa Ottolenghi amb el seu “pollo Marbella” que també versionem en aquest blog, amb el suc d´olives, el suc de les tàperes i un afegit marca de la casa que es el suc que em quedava de les llimones confitades amb sal. Per compensar-ho també hi vaig posar aranyons. Tot això cuit junt, i amb l´afegiment d´unes albergínies cuites al forn i d´uns tirabecs afegits també als darrers moments. Una recepta de contrastos per a amants de les receptes diferents.
Ingredients:
- Quatre cuixes de pollastre desossades
- una albergínia
- entre quatre i sis escalunyes
- uns quants tirabecs, a criteri del cuiner
- 100 gr d´olives verdes sense pinyol i amb una cullerada del seu suc
- un grapat d´aranyons
- dues cullerades de tàperes amb el seu suc
- una cullerada de suc de llimona confitada amb sal (opcional)
- una cullerada de sumack
- sal i pebre
Com fer la recepta de pollastre a la cassola:
- Començarem l´elaboració d´aquesta recepta la nit abans, posant a marinar les cuixes amb les olives, les tàperes, els aranyons, el suc de llimona, el sumack, la sal i el pebre…i els sucs d´olives i tàperes. Si no teniu el suc de llimona amb sal senzillament poseu-hi una mica de suc de llimona. A no ser que pogueu posar les cuixes en un tupper o una safata una al costat de l´altra haureu d´anar removent el marinat vàries vegades. L´endemà el pollastre hauria de tenir un aspecte semblant al de la següent fotografia
- Una vegada ens posem a cuinar ja el pollastre el primer que farem serà marcar les cuixes, sense la marinada. Primer per la part de la pell, amb molt poc oli, i després per l´altra.
- Reservem les cuixes i saltegem les escalunyes, partides per la meitat, perquè ens interessa tenir-les més o menys senceres al final de la cocció. No volem fer un sofregit, important el detall.
- Escalfem el forn a 200 graus. Tallem les albergínies a rodanxes gruixudes, les salpebrem, untem amb oli i les enfornem durant uns trenta minuts.
- Saltejades les escalunyes recuperem les cuixes, les posem a la cassola juntament amb tota la marinada, les olives, les tàperes, els aranyons i ho tapem. Baixem el foc i ho deixem coure entre vint i cinc i trenta minuts.
- Cinc minuts abans d´acabar la cocció del pollastre hi afegim els tirarecs, sencer, sense les seves cues.
- I al final de tot incorporem les albergínies a la cassola, fent que tot plegat faci la xup xup uns cinc minuts més amb l´objectiu que les albergínies agafin una miqueta del gust del guisat.
I, naturalment, emplatem.
Es una recepta difícil de marinar, sobretot perquè és una combinació de sabors potser una mica curiosa, alguns fins i tot consideraran que extrema, ja que la salmuera de la llimona, les olives i les taperes combinades amb els sabors del pollastre, els tirabecs i les albergínies complica molt la feina del sommelier o del cuiner que ha de decidir què escollir. Una opció bona, d´encara més contrastos, seria la d´un blanc amb criança que tingui un punt dolç, un riesling amb sucre residual com per exemple l´Ekam Essència, un vi molt rodó i que podria aportar el contrapunt necessari a un plat com el que us presentem en aquest post. També podrieu optar per un blanc brisat, però les característiques concretes d´aquest pollastre em faria optar per aquest Ekam Essència d´un dels millors cellers no solament de Catalunya sinó de tot l´Estat, Castell d´Encús de la DO Costers del Segre, un celler d´alçada, a Tremp, amb uns vins senzillament espectaculars.
