La Festa de presentació de la Guia de Vins de Catalunya 2022 s´ha fet enguany al Parc del Forum, en un espai certament ampli, totalment ventilat ja que és a l´aire lliure però tapat. Per primera vegada els guanyadors absoluts han estat tres vins escumosos i en la nòmina dels guanyadors en les diferents categories hi trobem “sospitosos habituals” com Vinyes Domènech, Vinyes d´Olivardots, Mas Llunes, i Solergibert entre molts d´altres.
Repassem doncs el que vam poder tastar en una jornada marcada, al principi, per les impressionants cues per poder aconseguir una copa. En una decissió que no vaig acabar d´entendre la venda de les copes no va començar fins que va acabar l´acte de lliurament dels premis de l´edició 2022 de la Guia. Sí, quan vaig marxar, i segurament també a mitja tarda, no hi havia gens de cua…però a les dotze te´n trobaves una de 40 minuts, i si hi vas amb el temps just, o limitat com era el meu cas, et quedes amb encara més vins sense tastar del que havies previst. De totes maneres, el més important era ser allà i poder tastar uns vins excel.lents, xerrar una estona amb unes quantes cares conegudes i conèixe´n de noves, així que de nou des d´aquí el meu agraïment als amics de PCats Comunicació per convidar-nos a la Festa.
Vaig començar passant a saludar a la gent del celler Collbaix-El Molí, guanyadors amb el seu espectacular “Singular Anfora” del millor vi elaborat amb macabeu. Una meravella. Ja el coneixia, i aquesta nova anyada torna a ser brillant.
Tot seguit, i sense moure´m del Pla de Bages, els amics del Celler Sanmartí. Els seus vins “base”, els 1018, són fantàstics, tan l´herbaci picapoll/macabeu com l´afruitat i fresc de garnatxa i sumoll. El meu interès, però, anava dirigit cap als de gamma superior ara dits “Atles”, amb nova etiqueta també. Dos monovarietals, un picapoll molt més domat que el 1018 i un macabeu de cine, molt versàtil, gras, ample, amb un color daurat molt bonic…
De camí cap a la Terra Alta vaig fer una paradeta breu a la Conca de Barberà per tastar el que per mí era una nova referència del celler Domenio Wines. Fan un excel.lent trepat i un no menys estimable sumoll com a peces més valuoses apart d´un ull de llebre, però el que volia tastar jo era un blanc anomenat “Anima nua cor viu”, cupatge de macabeu i parellada amb un molt bon pas per boca, un vi expressiu.
Ja a la parada d´Herència Altés per tastar un dels tres guanyadors del premi al millor vi brisat, feliçment diferenciat, aquest any sí, del vi blanc. I una referència a partir d´ara ineludible per als amants d´aquests vins, anomenats “orange wines” per un sector del mercat i que el cas d´aquest celler ofereia unes notes de ranci dolç que despistaven totalment. El secret era que havia tingut una criança oxidativa de 30 mesos en bota vella de cinquè i sisè us després de 21 dies de maceració amb les seves pells. “Trementinaire 2018” és el seu nom i el seu p.v.p d´ns 20 euros aprox.
El segon dels vins brisats guanyadors ha estat un vi que fins ara se m´havia mostrat esquiu i que fins i tot ha hagut de canviar de nom. L´anteriorment conegut com a “Istiu” del celler empordanès Vinyes dels Aspres ha passat a anomenar-se “Contrapas”, i l´anyada 2019 ha troimfat en aquesta edició de la Guia dels Vins de catalunya. Un vi que jo esperava totalment salvatge, fins i tot desbocat, i que potser en tenir ja dos anys el vaig trobar més reposat, ample i rodó del que pensava. I ja que hi era vaig tastar una nova referència, una garnatxa destinada a convertir-se en la nova gran referència dels Aspres, “Soques 2018”, criat en una tina de roure de dos mil litres que ha donat com a resultat un vi molt fresc, fi i rodó.
La parada a Les Vinyes del Tiet Pere va ser inesperada, però no ho vaig dubtar ni un moment en veure l´etiqueta de la seva principal referència, el “Camí de la Font”, tot i que potser no més coneguts per fer uns dels rosats més peculiars del mercat, “Escabeces”, amb la col.laboració dels més mediàtics René Barbier i Sara Pérez. Més que un rosat jo parlaria d´un brisat de xarel.lo vermell, per estructura i amplitud, pel seu enigmàtic pas per boca. Un vi que no havia acabat d´entendre la primera vegada que el vaig tastar i que en tenir a un dels seus elaboradors davant vaig agraïr poder-ho fer de nou. La conversa, però, va girar més al voltant del brisat del “Camí de la Font”, un contundent i versàtil vi amb una llarga vida per davant i un sabor especial a causa de l´alta concentració de pells (un 70%!) que van protagonitzar la seva elaboració. Un celler petit que no s´ha de perdre de vista…
El pas per Vins de la Memòria era, per a un servidor, obligat. Pocs projectes m´han cridat més l´atenció que aquest, la bella bogeria d´un enòleg elaborant vi a quatre, cinc llocs diferents, seguint el recorregut del seu avi republicà a la Gueera Civil. Magnífics vins, plens d´història i que malgrat ser elaborats en cellers i zones diferents tenen sense dubte un nexe en comú. Vaig tornar a tastar l´ara guardonat com a millor xarel.lo, pansa blanca en aquest cas, “El baldiu”, però els meus ulls se´n van anar cap al magnum del “Plom”, la referència del Priorat que encara no havia tastat (sí comprat, però la tinc reposant al celler) i que vaig trobar esplèndida. I de pas em vaig reconciliar amb el seu trepat, un “Pòlvora” que no vaig saber apreciar en el seu moment. La conversa sobre un dels seus vins més curiosos i emblemàtics, “La Plage”, me la quedo per a mi mateix, ja que per fí sé de quin tipus de vi estem parlant i també sé que si el vull gaudir en la seva màxima espectacularitat l´hauré de guardar uns mesos (o anys) més.
Vaig tornar cap al Pla de Bages, curiosament la DO de la qual més vins vaig tastar (crec). I es que la presència dels vins sense sulfits afegits d´Oller del Mas em cridava. La sorpresa que em vaig emportar va ser gran, ja que amb una volàtil absolutament controlada i una finura extrema aquells fins podien passar perfectament per a “normals”, sobretot “Els aurons 2020”, un cupatge al 50% de picapoll blanc i negre que donen com a resultat un vi molt fresc, agraït, molt fi i…sí, negre. L´altre, “Els Ecos 2020”, amb la revolucionària combinació de carinyena i malvasia potser semblava més “natural” però enganyaria perfectament al “no expert”. I, a cegues, a l´expert. També vaig tastar una novetat relativament recent, “Ronia 2018”, una referència top amb més cos, més ànima, més categoria (carinyena, sumoll, garnatxa, mandó i picapoll, complicat cupatge perfectament resolt), i la nineta dels ulls del celler, el magestuós monovarietal de picapoll negre del 2017, llest per ser degustat.
I parlant de vins fins, elegants, el guanyador de la categoria de millor Trepat n´és un bon exemple. “La Font Voltada 2018” és un trepat molt destacable, diferent, amb un toc de classe brutal, però quan tastes la sensacional garnatxa del “Tossal”, elaborat i criat totalment en barrica de ciment penses que el bo de veritat del celler és aquest…molt fresc, sensacional en boca.
Al seu costat hi havia un dels guanyadors en la categoria de millor vi negre, la sensacional garnatxa negra del celler Scala Dei, “Masdeu 2016”, un vi de molta categoria, fet també amb ciment en tots els seus passos i mereixedor sense dubte d´aquesta distinció.
Anava ja cap a les dues darrers parades quan vaig voler tastar una referència que tenia la gent de l´excel.lent celler Terroir al Límit a la seva taula. En preguntar vaig saber que aquell interessant “Pas de deux 2019” sense cap referència ni al celler del Priorat ni al del Montsant (Terroir sense fronteres) era una mena de projecte en solitari de l´enòloga principal del celler, Tatjana Peceric. I ja que hi era vaig tastar el “Vèrtebra de la figuera 2019”, més que estimable mostra del caracter dels vins d´aquest gran celler.
Pel final em vaig reservar anar a veure a l´amic Joan, ex-Vins del Tros, en els seus nous projectes. Amb la cooperativa de la Pobla de Massaluca i amb el celler Ramón Andreu, amb qui de nou va aconseguir que un dels seus vins guanyés, aquesta vegada en la categoria de vi rosat amb el “Quinze”, un vi magnífic a qui quasi feia ombra el brisat, dit “Tretze”. I el Disset, la garnatxa negra, i…Destacar també els vins, senzills però seriosos, que comercialitza la cooperativa de la Pobla amb el nom de Caterra i sobretot el de la tèoricament gamma més baixa, o econòmica, l´excel.lent “Fontcalenta”. Igualment estimables ers els altres negres de la Cooperativa, però a mi em va cridar l´atenció la frescor, la vivacitat, l´alegria i el nervi d´un Fontcalenta que té un preu tant ridícul que ja en podeu comprar dues caixes. Això són coses de l´excel.lent feina d´en Joan R. Bada, que encara em va dir que estava ficat en un altre projecte però aquest se´m va escapar i no el vaig apuntar. En qualsevol cas, sembla que la gran feina feta amb Vins del Tros tindrà continuitat en altres cellers per a benefici de tothom.
I ja marxant em vaig acostar un segon a saludar a en Bonfill, l´amo i l´ ànima d´Arché Pagès, que tenia un excel.lent brisat de garnatxa blanca, sense sulfits, i un magnum del nou Carthesius rosat també força destacable fet amb garnatxa roja.
I no vaig tenir temps per res més. Què haguès volgut beure més? Clarament la resta de guanyadors. Alguns ja els coneixia per altres anyades: el magnífic Turó d´en Mota de Recaredo 2007 o la Reserva Familiar 2012 de Sabaté i Coca, dos dels guanyadors absoluts del premi gros. El picapoll negre d´Orto Vins expressat en el sensacional Les Tallades de Cal Nicolau 2016, la Venus de la Figuera 2017 de Venus La Universal o el Teixar 2016 de Vinyes Domènech, tots tres en la categoria de millor vi negre i dos d´elles també en la de millor garnatxa negra. El sempre esplèndit 6.18 (per anyada), la gran carinyena blanca d´un dels meus cellers predilectes de sempre, Vinyes d´Olivardots. També la garnatxa roja del Singulars 2019 de Mas Llunes, el Vinyes velles de Samsó 2017 en la categoria de carinyena o el Sumoll de Solergibert i el muscat de Martí i Fabra, l´excel.lent Flor d´Albera.
Dels premiats que no tenia el gust de conèixer se´m va escapar la garnatxa blanca del Mas de l´Abundància, el Decalpino 2018, així com el xarel.lo vermell de Can Descregut o el rosat de La Gravera, “La Pell vi clar parcel.la El Vinyet 2019”. Tampoc vaig arribar a l´altre premi gros, l´Enoteca Gramona Brut Nature 2006 o al tercer brisat guardonat, el “Blanc de Closas 2019” de Costers del Priorat, per no parlar dels dolços de Masia Pairal Can Carreras i el Vimblanc de Cellers Unió. Ni el ranci “Memòries del Priorat”. Aix, maleïdes cues….