Segona vista a aquest extraordinari restaurant situat a l´Hotel Hilton Diagonal Mar de Barcelona en, com ja vam descriure en el seu moment, uns baixos amb cuina oberta on acaben tots els plats davant teu. La carta estava pràcticament renovada totalment des de la nostra primera visita al maig del 2021, però encara hi havien dos plats iguals que he de dir vam recordar…en positiu!
Així doncs. en el que era la nostra darrera visita del 2023 a un restaurant de categoria contrastada i amb estrella Michelin, vam tornar a passar de nou una vetllada memorable, aquest cop amb la presència del xef titular Artur Martínez que va tenir un molt bon detall amb nosaltres a meitat del menú fent-nos tastar un extraordinari clarete envellit de fa més de trenta anys certament interessant.
En aquesta ocasió el menú comença amb un lograt consomé de bolets, diria que de xampinyons si no recorod malament….
…i segueix amb el celebrat tartar de sípia, un dels dos plats que sobreviuen del menú que vam tastar al 2021.
Segueix amb un fantàstic llobarro curat amb mantega de kèfir i ametlles. A destacar la textura i el sabor del peix.
El pil pil de mongetes del ganxet i mole de piparres va ser només per a la meva acompanyant…
…i jo vaig optar per sol.licitar quelcom diferent. Va aparèixer un dels plats més antics del restaurant que es remonta als temps del Capritx, el restaurant a Terrassa que tenia l´Artur i que també em van donar en l´anterior visita com a substitut d´un altre plat: la presa ibèrica curada amb quinoa inflada. Infalible.
La brandada de llom baix madurat amb patates fregides va ser dels plats més extraordinaris que vam tastar, i un ferm candidat a plat (o tapa) de l´any. Gust espectacular, una mena de mousse de txuletón que et deixa sense paraules. Per menjar-ne unes quantes cullerades!
Un altre vell plat que es resisteix a abandonar el menú de l´Aürt és la royal de ceba. I tastant-la de nou un es fa la idea clara de perquè segueix present.
La gamba amb salsa rosa, de vici…
…i els rovellons amb crema de coliflor en escabetx uns altres candidats a plats de la nit. Mortals de necessitat!
Ara, per sorpreses la de la col a la brasa en mantega torrada. Es increíble com d´una verdura tan humil i maltractada com la col pot sortir-ne un plat tan extraordinari. Espectacular.
Seguint amb verdures o tubercles (en aquest cas) no molt populars ens trobem amb aquest plat de nyàmeres amb tòfona negra senzillament boooníssim. Textura fantàstica, gust brutal. En castellà són tupinambos.
El plat de pasta era calamar al pil-pil, potser el més senzill de tots els plats i el que menys ens va impactar, però no per això menys aconseguit.
I les bledes amb miso van ser un altre exemple de com portar una verdura poc popular a l´excel.lència.
La part de la carn va venir dividida en dos. Primer una cuina de colomí farcida amb olivada que, bé, potser no em va deixar gaire fascinat perquè tenia al cap un altre tipus de record associat al colomí, que em torna boig, i la proposta anava per una altra banda. Bona ho era, eh.
Potser em va agradar més el porc gascó amb fonoll marí avinagrat. Es desfeia totalment la carn, super melosa i molt, molt gustosa.
Com a pre-postre, una proposta agosarada en forma de curry verd amb tocs mediterranis força interessant.
El primer dels posters, un gelat de mandarina…
…seguit d´una fantàstica crema de porros amb vainilla al café que et desarmava. Era super especial, dolç i amarg a la vegada amb una textura super especial.
El gelat de massa mare amb pinyons era curiós…
…i el toc final d´un sorbet d´ avellanes amb camagrocs i “mel” de moniato donava un toc final molt aconseguit a un extraordinari menú d´un dels restaurants més creatius, vanguardistes però guardant la tradició i primant molt el producte que hi ha a Barcelona. Un lloc que no em cansaré de recomanar.
Tot això maridat amb un magnífic sauvignon blanc de la zona de València que va acompanyar molt bé a tots els plats del menú.
