Restaurant Aürt

Restaurant Aürt

La visita al Restaurant Aürt va ser una de les grans nits del que portem de 2021. Un restaurant vanguardista, innovador, acabant totes les elaboracions davant dels comensals en el que és una aposta arriscada però super gratificant. A destacar una sommelier valenta i decidida, apostant per vins poc coneguts, cellers joves i una simpatia i amabilitat molt destacable.

 

D´entrada ens va sorpendre la posada en escena general, amb una cuina totalment oberta i en moltes ocasions amb els cuiners acabant els plats just davant dels clients. El xef titular en absència aquell dia de l´Artur Martínez ja portava la “chuleta” de les indicacions que haviem deixat quan vam fer la reserva i en tot moment es van adaptar a les nostres necessitats, sempre disposats a complaure i a fer de la nostra visita una vetllada fantàstica. Que ho va ser, sense cap mena de dubte.

D´entrada hi havia un bonitol curat amb puré de mongeta del ganxet que jo no tenia clar si m´agradaria, ja que, ho reconec, el tema mongeta seca em supera. I l´opció que em van oferir va ser millor, malgrat que s´ha de dir que el bonitol era fantàstic: un carpacció de presa ibèrica amb quinoa excepcional. De fet ara mateix ha substituït als pèsols com a fix del menú degustació que s´ofereix al juliol d´aquest any.

El porro encurtit amb maionesa de gingebre ens va agradar. Potser no ens va fer votar d´alegria però s´ha de dir que estava perfectament executat.

Un nou top va ser el tartar de sípia…brutal.

L´ostra amb api, acabada davant nostre com podeu veure al vídeo, un nou encert. Sempre preferim l´ostra natural, però s´ha de dir que en aquest cas, de nou, van encertar de ple.

Una de les sorpreses va ser el royal de ceba. Una meravella.

I què dir del salmorejo amb gamba vermella? Uff…sensacional.

Els pèsols del maresme són una de les meves grans debilitats, sobretot quan són realment de llàgrima…

Un nou top, i en van haver molts, va ser l´espàrrec blanc a la brasa. Cocció perfecta, textura deliciosa, sabor màxim…

El romesco de moll a la brasa estava tan bo que va desaparèixer abans que tingués temps de fer-li una foto pel record. No va passar, però, el mateix amb l´ànec amb nap encurtit, que estava també de vici.

Abans dels postres vam optar per una tabla de formatges en comptes d´un tercer postre. Potser va ser el punt més fluix, o directament l´únic punt que no va arribar a l´excel.lència. Vaig trobar que la sel.lecció era més que justeta i que no estava a l´alçada del menú.

En canvi, el sorbet de rúcula amb cogombre ens va fer volar el cap. Quina meravella!

I com a final, un iogur gelat d´ovella amb cítrics i crema de fruita de la passió, ideal per tancar un menú certament sensacional. Hi tornarem tan bon punt canviin la carta. Hi podríem tornar, però, demà mateix.

Apuntar l´excel.lènt recomanació de la sommelier, un vi gallec d´un petit celler que ens va mostrar una varietat de raïm desconeguda per a nosaltres, el “raposo”. El vi/celler, Cazapitas. Molt recomanable.

I menció apart l´excepcional pa que serveixen. Dels que no pots deixar de sucar-lo tota l´estona, te´l menjaries sencer. Fabulós.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *