Vam tornar al ja reconegudíssim i estel.lar restaurant Disfrutar pocs temps després de rebre la tercera estrella de la guia Michelín, amb reserva feta des de feia nou mesos, però abans que assolissin el primer lloc de la famosa llista Restaurant, guanyant-se el sobrenom de “millor restaurant del món”. Vam optar per tastar les novetats cuinades a la seva cuina de proves durant el 23 amb l´acompanyament d´alguns clàssics de la casa com el polvoró de tomàquet, el pa xinès farcit de caviar o la fulla de bolets cruixent. Tot al seu lloc, tot excel.lent, impecablement presentat i executat i amb la sensació d´estar vivent en primera persona el camí d´un restaurant ja llegendari que ha agafat definitivament, si és que no ho havia fet abans, el relleu del mític Bulli, d´on provenen els seus tres màxims responsables.
Vam començar amb un suposat còctel, un dels més famosos d´Smèrica llatina, concretament del Perú, anomenta Pisco Sour Sour. Deixo a la vostra interpretació el que surt a la fotografia, que òbviament no es un còctel líquid…
A continuació va aparèixer un plat ben curiós: brots de verdures i hortalises. Et portaven una “txuleta” on sortien els noms de tots els brots i havies de comprovar si efectivament remetien al seu suposat sabor. I si, ho feia. Remolatxa, pèsol, espinac…
El primer clàssic va venir de la mà de l´estratosfèric polvoró de tomàquet, pràcticament impossible de descriure, i l´amanida líquida, creats al 2014. Els més antics del menú.
La fascinant coca sense farina i tòfona, espectacular creació del 2019, venia acompanyada d´un vodka infusionat amb tòfona. Com que no m´agrada aquesta beguda no ho vaug gaudir, no així la cosa, d´una delicades majúscula.
El clàssic entre clàssic del 2016, el fabulós pa xinés farcit de caviar beluga, és quelcom tan extraordinari que em falten paraules per expresar-ho millor…
Les bombolles sòlides de mantega fumada amb eriçons de mar i caviar, creació del 2018, eren sensacionals. Molt curioses les bombolles, per cert.
El coral d´amaranto era una creació força recent, del 2022, i la presentaven amb un senzill però efectiu joc de miralls. Productes del mar com algues, navalles i ous de salmó acompanyats, una vegada més (i per mi totes les que vulguin) de caviar. Delicat i deliciós.
Tot seguit va tocar el torn a una fabulosa amanida variada amb una mena de flam/mousse d´oliva verda que era una bogeria de bona…molt refrescant.
A continuació una mena de seqüència de bolets. Primer una fulla cruixent del 2018…
…i després un escabetx de vinagre de bolets amb conserva casolana de rovellons i una ostra. Es podria anomenar un mar i muntanya, suposo. Molt bo, per variar.
Quan pensàvem que encara vindria un tercer plat amb bolets va aparèixer davant nostre una sopa de ceba molt concentrada amb un extrany pa de ceba molt fred, una mena de gelat…
Els gnocchis d´albergínia eran esferificats, i per primera vegada vaig pensar que m´haguès agradat molt més tastar-ne uns de debò, i això que adoro les esferificacions.
Les sepietes thai amb multiesfèric de coco, plat de recent creació, em van recordar molt a un plat força semblant que vam pendre en la nostra anterior visita, diria que cap al 2022. Els esfèrics eren verds llavors, crec que de pèsols.
Amb la calçotada vam tenir l´única punxada. Bé, no ens va agrdar el calçot liofilitzat. Massa sec, gens saborós…una llàstima.
El plat anomenat “la por: gamba a la catalana” consistia en posar la mà en una caixa, freda, sense mirar al seu interior. I ho feies amb recança…per acabar trobant una excepcional gamba de Palamós d´un sabor i textura inigualables.
L´ou ferrat amb crustacis el vam tastar en la nostra anterior visita. Llavors era una novetat, ara un plat que vam reconèixer a l´instant. El suposat rovell era en realitat una crema de maris. La clara, de debò.
I un moment sempre esperat i desitjat per un servidor va ser el del colomí, aquesta vegada acompanyat d´uns espaguetis d´alga kombu i crema d´ametlla.
La sidra casolana fumada al moment (bé, ho feien al principi de l´àpat) precedia a uns snacks fets al microones força especials…
I com a primer postre un trieni composat per “aigua de roses”, “anells de compromís” i “explosió floral. Molt cítric i refrescant.
El postre de la carbassa no em va acabar de convèncer. El sorbet ok, era interessant, però el dau era excessivament dolç i concentrat, no em va barrufar gens.
I el postre final, una poma negra oxidada fins a límits impensables per a la resta d´humans, acompanyada de gelat de vainilla i de mantega noissete, original i atrevit.
Finalment, ja al límit de la gana raonable, uns petits fours que sempre agraden amb una roca de pinya, una fulla d´alfàbrega, un marshmallow de gerds, una roca de té matxa, un bombó líquid de xocolata i fruita de la passió i el cotó de sucre per acabar un menú excepcional d´un restaurant Disfrutar situat ja definitivament a l´Olímp de l´eternitat.
