Vam tornar al restaurant Disfrutar, es clar que sí. La darrera vegada, la tercera (segona al blog), vam tenir la sensació d´haver punxat. No ens va agradar el menú nou. I vam pensar que, a la propera, aniríem a assegurar, als grans èxits, al menú on es recullen els seus gran clàssics. Però en arribar i veure el que recollia el nou menú (ho vam haver de demanar, no t´ho ensenyen en principi) vam decidir tornar a confiar de nou en l´extraordinari talent del trio Castro/Xatruch/Casañas. I, com de fet era d´esperar, vam fer molt ben fet.
Algunes consideracions generals abans de passar a detallar el que ens van oferir. La primera és que ens va sorprendre la presència en uns quants plants de begudes alcohòliques. En un plat, pot ser, però en cinc? Ho vaig trobar arriscat, sobretot en el vas del vodka amb tòfona. Després també ens va sorprendre uns quants snacks fets al microones, en un exemple de la recerca contínua que té lloc en el laboratori d´aquest excepcional restaurant, i el fet que ens trobessim dos rovells d´ou (un d´ells, per cert, que tindria més sentit al menú “clàssics”), més una clara fregida en un altre plat, en el mateix menú. I uns petits fours més diferents del que sol ser habitual. Clar que en un lloc com el Disfrutar el més “normal” és que et sorprenguin. I sí, ho van fer. I sí, van fer honor al seu nom: vam disfrutar molt, tot i que al final potser se´ns va fer un xic llarg tot plegat. Segurament aquest tipus de menú és millor per a l´hora de dinar, i començant a quarts de dues, que per sopar, sobretot i per diverses qüestions no comences a menjar fins a quarts de deu. Personalment, que em comencin a portar els postres a les dotze és excessiu. I això que el ritme, s´ha de dir, va ser en general molt bo.
D´entrada et porten una oliva esferificada amb una pipeta amb dry martini. Testimonial. No sóc gens d´aquest combinat però he de dir que és molt subtil, i l´excepcionalitat de l´oliva fa que ni hi pensis.
I tot seguit et porten un surtit de snacks fets al microones que et sorprenen molt…amb un mirall per a que veiessis la teva reacció en menjar-los. Recordo que eren de curri, parmesà, pesto…I acompanyats de la sidra casolana feta al moment, amb suc de poma, gel sec i licor de poma et fa pensar que potser no cal demanar un aperitiu per veure. La beguda té poc de sidra perquè el toc de carbònic és massa subtil, però era molt bona, la veritat.
El primer aperitiu de debò, la primera vegada que vam treure el mocador de lo bo que era tot plegat, va ser amb la coca-pizza sense farina amb tòfona laminada, força generosa…..amb la coca, però, et porten un vodka marinat amb tòfona. Em vaig mullar els llavis, per veure què tal, però allò era fortíssim. Des del meu punt de vista, no calia.
I tot seguit una deliciosa torradeta amb les bombolles solides de mantega fumada amb eriçó…
Primera picada d´ull als clàssics de la casa, ja que malgrat estar tastant el nou menú de temporada n´hi havien uns quants…com aquest pa xinès farcit de caviar i crema agre. Demencial.
Seqüència de l´ametlla. A vegades això no funciona, a la nostra darrera visita hi havia masses seqüències i no en teníem bon record. I molt ametlla. Per nosaltres, potser no calia, i encara menys el numeret d´haver de trencar tu mateix les ametlles, les pedres…entre altres coses, perquè segurament no les trenques bé…en fi, ametlla, ametlló i ametllat…filigranes evitables
El primer plat pròpiament dit diria que és el que menys em va agradar, un empedrat de lluç i ametlles. La part amb el tomàquet, molt bona, però el lluç…ais…no lligava del tot bé, millor bacallà…en tot cas, bo ho era, eh, però…no vaig fer la foto!
A continuació van venir dos snacks que ens podien haver servit al principi. Suposo que deu ser pels bolets presents en dos dels plats. Els snacks en qüestió eren una tempura sense oli d´un brot de pi, curiós, i una fantàstica fulla de bolets cruixent…que jo recordi, també elaborada al microones i amb un sabor molt intens.
Primer dels dos rovells, quasibé consecutius, que van aparèixer, un plat que també podria haver estat al menú dels clàssics, ja que vaig recordar haver-lo tastat en almenys una o dues visites anteriors: el fantàstic rovell d´ou cruixent, líquid, amb una gelatina calenta de bolets. Feies una petita mossegada, amb compte, ja que se suposava que tot seguit havies de barrejar el rovell líquid amb la gelatina. Una delicia.
I entre rovell i rovell va aparèixer el que ells anomenen pa de ceba…però que de pa no en tenia res, semblava un biscuit gelat de ceba a nivell de textura, es desfeia si no t´ho menjaves…l´aspecte, però, semblava el de la molla del pa, com veieu a la foto, i et portaven una lupa perquè veiessis les diferents textures. Una flipada…
I l´altre rovell, diferent, especial, curat i amb una capa de sal que el feia super especial.
Moment de les verdures, i un dels millors plats de la nit: espàrrec amb sorbets de saüc i de nou de macadàmia. Textura i sabors brutals, i el saüc, espectacular. Amb el toc final i definitiu d´una mena de crema de mandarina
Les sepietes amb pèsols esferificats i salsa de butifarra negra, però, no va ser del millor de la nit malgrat la seva impecable tècnica: no ens va acabar de convèncer ni el sabor ni la textura de les sepietes, i ens va extranyar, la veritat. Visualment, però, impecable.
Nova presència d´una beguda alcohòlica al menú, en aquest cas una margarita de còdium (una alga) servida dins la closca d´una ostra, que entrava molt bé. Interessant l´umeboshi de gerds i molt salat, molt, el ravioli cruixent d´algues.
Curiosa manera de presentar un plat on era tot producte, una senzilla però deliciosa gamba, dins d´una mena de capsa on et convidaven a posar-hi la mà sense dir-te que hi havia a dins.
I la sorpresa, l´ou ferrat de crustacis, deliciós. El rovell no era tal, afortunadament, sinó una mena de salsa de marisc, i la clara era plena de micro gambetes.
La part de la carn, en dues parts. Un blinis de colomí, més aviat de salsa de colomí, cobert generosament amb tòfona, com a la coca-pizza sense farina. Jo, encantat, però a nivell de creativitat tornava a aparèixer la tòfona de la mateixa manera. Ara, era tan booona…
I el plat de carn en sí, fantàstic colomí.
Encara hi havia més coses abans dels postres. Primer, un curiós experiment de l´equip del Disfrutar en presentar-nos un vi “desalcoholitzat”, vaja, que se li havia extret l´alcohol. I al costat, el mateix vi tal qual. Curiós. Ens va servir per maridar els postres.
Tot seguit una seqüencia amb les anous com a protagonistes. La primer presentada dins de la seva closca, però cuita (quina feinada!)…
…i la segona, crua, amb una crema de formatge idiazabal.
Els postres…d´aquella manera. Som fatals, la veritat, i costa que ens agradin ja que no som molt fans del dolç. El primer, anomenta Cogombre Hoisin, tenia una mena de granisat de cogombre, sorbet de romaní amb un fons de salsa Hoisin que…potser no calia i un gelat de mel que…tampoc.
Tot seguit el cornet de sèsam negre…que, si no em falla la memòria, ja haviem tastat en altres visites. Molt bo, refrescant, amb una maduixa a dins si no recordo malament.
I vam finalitzar amb un lemon pie que venia dins d´una llima confitada…per mí, excessivament amargant, però a la meva dona li va entusiasmar. En qualsevol cas, s´agraeix l´esforç fet per l´equip de postres per servir-nos uns plats que entressin dins dels nostres gustos.
Els petits fours, per cert, difefernts i molt interessants: un cacauet cruixent, un “marshmallow” de gerds, un bombó líquid de xocolata i fruita de la passió (que anava al mig del plat i ja m´havia cruspit en fer la foto), una roca de te matxa i una peça fantàstica de gingebre i xocolata negra.
En fi, servei excel.lent, gran recomenació del sommelier pel que fa al vi triat, un Hallgartener Hendelberg Riesling Triocken 2018, de l´elaborador Peter Jakob Kühn, que va aguantar com un campió pràcticament tot el menú. Super recomanable, excel.lent relació qualitat/preu.
Fins la propera, tornarem segur.