Restaurant La Gourmanda

Restaurant La Gourmanda

El restaurant La Gourmanda és un dels meus preferits de Barcelona. Té una carta suficientment varidada com per anar-hi vàries vegades i no repetir plats, a no ser que optis pel menúy degustació al més que correcte preu de 68 euroos. I dic “correcte” pensant en la qualitat dels seus plats sobretot ja que potser és un xic elevat. Això però ja respon al que un està disposat a pagar per anar a dinar i/o sopar, ja que ple cap baix surts a 50 euros per cap si vas a carta (sense postres i amb una copa de vi -poc plena-). Es llavors quan penses que, ja que vens, potser millor fer el degustació, t´acaba sortint a compte tot i que si no vaig errat no és una opció per la qual m´hi hagi decidit en les tres vegades que recordo haver vingut. En qualsevol cas tenia ganes d´escriure ni que fossin quatre ratlles i explicar el que vam menjar-hi la darrera vegada que hi vam ser, porque setmanes abans d´ahver publicat aquest post.

Vam demanar compartir-ho tot, així tens la sensació de fer una mini degustació, i per començar vam optar per un porro  amb curri, botarga, coliflor, gerds i tomàquet confitat. Excel.lent combinació, textures perfectes, sabors subtils i un preu excessiu però: 19 euros. No em quadra per enlloc, però les seves raons tindran.

En canvi, el que sense dubte és un clàssic de la casa (si no vaig errat hi és des de sempre…o com a mínim des que hi vaig anar per primera vegada) sí que està molt més equilibrat de preu. 12.90 per una fantàstica albergínia confitada amb papada, anguila fumada i katsuobushi (aquelles làmines de bonitol sec que, per exemple, als restaurants japonesos acostumen a servir amb els fideus yakisoba). Es un plat que ja vam menjar la pirmera vegada que hi vam ser i que no m´importaria tornar a demanar.

Els segons, en general, van ser superiors als primers. Els dos eren francament extraordinaris i justificaven sobradament la visita. Primer van portar la guatlla en dues coccions, un extraordinari pit a la planxa i una cuixa més guisadeta. La salsa era fabulosa, la crema de celeri (api rave) molt aconseguida i el pa de pessis d´olives acabava de donar-li un toc especial al plat. El vam gaudir molt. I el preu, ajustadíssim: 22.50.

De totes maneres, diria que l´estrella del dinar va ser el garrí, entre altres coses perquè el vam imaginar d´una manera i en veure´l primer vam pensar que no era el que havíem demanat. estavem francament equivocats. Una suposada “coca de garrí”, tal i com estava anunciat el plat, no haguès pogut superar mai l´increible textura que oferia aquell tall de garrí. Salivo només de recordar-ho. Hi tornaria només per tastar-lo de nou. Extraordinari és una paraula que es queda petita, molt petita. I el preu, correcte: 26.

I això va ser tot. Els postres no ens feien el pes, o no ens venien de gust, o potser és que no som gaire de postres. En fi, que amb un preu mitjà de 40/45 màxim ho haguès trobat més equilibrat, però sincerament els segons van ser tan fantàstics que no hi posaria més pegues. Quan menges tan bé deu euros no ha de ser cap obstacle per dir que La Gourmanda segueix sense un restaurant fantàstic. Això sí, amb postres i ampolla de vi la cosa haguès pujat a 80 per barba segur…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *