El Restaurant L´Aliança 1919, situat al municipi d´Anglès, ben al costat de Girona, està ubicat a l´antic casino del poble, en un local magníficament restaurat, funcional i atractiu per al visitant. Guardonat amb una estrella Michelin, té un equip de sala íntegrament femení que es coordina magníficament (no tens una única cambera asignada), que sembla que dansi armoniosament al teu voltant. Una visita que paga la pena, sobretot si vens de Girona.
L´oferta gastronòmica es composa de dos menús, el curt i el llarg, i he de dir que per dinar, si aneu amb una mica de gana, potser millor que us decantessiu pel que té més plats. Sí, diuen que es bo no quedar ple, que si et queda un racó millor per al teu organisme, correcte, però suposo que va ser una percepció d´aquell dia en concret. A priori, pel que recordo, va ser un tema que no em va acabar de fer el pes el menú llarg, i hi havia coses que directament no m´interessaven. La tria ,llavors, va ser clara.
Vam començar amb el trio d´aperitius anomenat “L´hora del vermut”: oliva esferificada (però que no explotava a dins, era més aviat una pasta), pastís de musclus en escabetx i bomba de perol. Tot molt bo.
A continuació una senzilla “trilogia del xampinó” que jo, la veritat, vaig trobar que no esqueia, que no tocava, malgrat que el bombó era més que correcte i també ho era el bunyol. El brou? Sí, bé, però…si estiguessin parlant de la “trilogia del cep” doncs llavors ho haguès comprat, o un altre bolet amb més categoria (amb tots els meus respectes cap als bons xampinyons).
Quan va aparèixer el pa com a “plat” vaig començar a pensar que em quedaria amb gana. Hi havia deu “plats” i aquest ja era el tercer. D´acord, els olis eren fantàstics, i realment els pans també, però no eren seus. Cap problema, no demano que ho siguin, però llavors que no compti com a plat…
El peix blau, bonitol curat, amb encurtits i escabetx de carbassa va ser un dels punts destacats del dinar, especialment l´escabetx. Subtil, deliciós, saborós.
La ceba amb el seu brou (magnífic) i formatge miner d´espinelves també ens va agradar. Potser un xic massa al dente, però.
L´ou ecològic amb bolets va tornar a pujar el llistó molt alt…
…i el llobarro el va baixar de nou. Correcte. Un xic fat. Amb bledes? M´agraden, però per posar-les en un menú degustació no solament han de ser molt bones, excepcionals diria jo, sinó que han de tenir quelcom d´especial. I aquestes no ho tenien, com tampoc ho tenia el peix. Potser la salseta que l´acompanyava…
I en aquesta mena de muntanya russa vam tornar a pujar a dalt de tot amb el llom de cabirol amb nyàmera i magrana. De repetir. Ho vaig intentar, però no va colar.
La selecció de formatges catalans la vam agafar en comptes d´un dels postres. Va anar bé perquè teníem gana però els formatges en sí els vam trobar…correctes. Només correctes. N´hi ha de més bons a la formatgeria del costat de casa que, això sí, és una formatgeria top. Però es que representava que estàvem en un restaurant “top”…
I el postre amb el que ens vam quedar va ser una poma verda amb api, alvocat i iogurt,que va tant bé quan arribes un xic ple al final del dinar però que em va saber a poc…malgrat ser molt bo.
Vaja, que ens va agradar molt el lloc i el servei, el ritme de cuina va tenir alts i baixos, com el menú, que deixant de banda si hi havia prou menjar o no va tenir masses plats que no van acabar d´estar a l´alçada del que un espera en un restaurant amb una estrella Michelin. Clar que, si reflexionem, per què l´inspector (o inspectors) de la zona han de tenir els mateixos gustos que la resta dels mortals? Cada vegada penso que aquestes distincions només fan que posar unes expectatives que tot sovint (massa) no es compleixen, perquè si L´Aliança d´Anglès no tinguès estrella potser estaria dient una altra cosa, o com a mínim d´una altra manera: ni lo del xampinyó, ni el llobarro ni els formatges per mi mereixen estar en un menú d´aquesta categoria. La ceba, justet. La resta, sí. El lloc, també. El servei, naturalment.
La Carta de vins? Res espectacular. Vam optar per un valor segur, el Clos d´Agon 2015 blanc. Fabulós.