Passa per ser un dels llocs de referència de Barcelona, un dels millors d´entre els premiats amb una estrella Michelín, però la veritat és que hem menjat millor en molts altres llocs i que molts dels plats que vam tastar no són precisament gaire memorables. Si de la visita el millor record és el vi que vam tastar, un Les Sorts Vinyes Velles de la Do Montsant, es que alguna cosa no va acabar de quallar. No té res de dolent destacar el vi, però es que realment és l´únic que val la pena recordar.
Anem a pams. No vam menjar malament, eh. Vam menjar bé, força bé, però jo n´esperava més, molt més. El lloc era agradable però amb una decoració una mica carregosa i amb constants referències al xef, vaja, que semblava quasi més important qui cuinava que no el què cuinava. Al final vam optar pel menú degustació quan si es fa una ullada a la carta potser (ara, clar…) s´arriba a la conclusió que escollir quatre plats haguès estat una opció més bona.
D´entrada el vi que ens van portar no estava a la temperatura adequada. No diria que estava calent, però sense dubte no prou refrigerat. Vaig demanar que em diguessin (per curiositat, ho prometo!) a quina temperatura el tenien però encara espero resposta. Com encara esperem que ens portin el que era el segon aperitiu de la nit, una mus de sardines a la graella que misteriosament no va passar per la nostra taula. I això que la seva presentació era, com a mínim, vistosa. Quan vam reclamar-ho se´ns va dir que ja no era possible, que total “era un aperitiu de res, una tonteria” i que si volíem repetir d´algun plat doncs que ho diguèssim. Ara, portar-nos el que demanàvem no era possible. En fí…
Vam començar el menú ja pròpiament dit amb una bona croqueta de pollastre rostit. Destacar el seu arrabossat, gens convencional per a una croqueta, més propi d´altres preparacions…
La pizza de gorgonzola…bé…era com una “bomba” de gorgonzola i el tomàquet venia fresc a sota. Correcte.
El ravioli de foie amb crema de patata i tòfona era, això sí, molt bo…
L´arròs de vieires i alguna altra cosa que ara no recordo era força bo, potser masa intens i un punt salat.
El calamar a la romana d´ou liquid amb botifarró de ceba era boníssim, apart que fos molt lograt i òbviament cridés força l´atenció…
En canvi, una de les sorpreses no agradables va ser que el plat de peix del dia era una mena de caldereta (més tirant a estofat) d´emperador…un peix poc adequat des del meu punt de vista per a aquest tipus de plat. No ens va agradar. Apart de poc noble i poc adequat per a un menú en un lloc que vol presumir de màxima qualitat la seva és una cocció dificil, ben resolta però no gaire agradable al paladar. Decepció.
Per al plat de carn l´Anna va triar un tartar de carn força bo…
i jo em vaig quedar amb el que figurava en principi al menú, un excel.lent filet de bou amb verduretes. Molt bo, però massa obvi per a un restaurant que busca innovar i sorprendre.
Els postres, bé, normalets…una caipirinya necessària per la seva frescor…
…i una torrada de Santa Teresa amb un correcte gelat de iogurt i llimona molt poc adequada per acabar el menú degustació. De fet la vaig deixar pràcticament sencera davant la sorpresa d´un métre que ja feia estona que, tot s´ha de dir, intentava corregir les moltes anomalies que es van anar presentant en el nostre sopar. Vam refusar els licors que ens oferien per demanar una copa extra de vi que òbviament no ens van cobrar. Però no per obvi deixar de ser un detall que s´agraeix.
En fi, malgrat els esforços a darrera hora per part d´ells a mi la cuina en sí no em va convèncer gens. 70 euros és un preu correcte per al que vam menjar, però clar, realment no destacaria cap plat més enllà de la gràcia que em van fer els calamars d´ou ferrat, i això és poc per a un restaurant d´una estrella Michelin. El vi, això sí, molt recomanable: Les Sorts Vinyes Velles del Celler El Masroig, de la DO Montsant.