El restaurant Massana de Girona és una excel.lent opció per dinar o sopar un dia especial. Té una oferta molt atractiva en forma d´un excel.lent menú degustació que es complementa amb una carta possiblement encara millor, ja que apart dels plats que ofereixen al menú hi ha altres opcions que et fan pensar molt i molt en la conveniència d´escollir una cosa o una altra. Jo sóc de provar el menú degustació si no he anat mai al lloc en qüestió, així que aquesta primera vegada al Massa vam optar per aquesta opció.
El menú no es fa llarg ni pesat, està ben equilibrat i en general ens va agradar molt, amb mencions destacades al gaspatxo verd, el caneló de rubia gallega amb el seu tartar i l´homenatge al magret d´ànec, un dels seus plats més icònics. També destacaria, i això és notícia per a un servidor, el primer postre, molt refrescant i digestiu a base d´api i poma. El servei és molt atent, discret i cal destacar la tasca del seu sommelier, incisiu i encertat en tot elque ens va proposar.
Anem a la teca. Primer van aparèixer uns aperitius dels que destacaria, sobretot, els musclus amb escabetx. Estaven boníssims. El macaró a la catalana, amb panses, pinyons i espinacs, potser era massa dolç. A la pastanaga amb ras el hanout li mancava, precisament, més gust a aquest conjunt d´especies típicament marroquines. I el royal de salmó doncs correcte, sense més.
Amb l´ostra gillardeu nº2 amb brou de dashi, darrer aperitiu, em va passar una cosa molt curiosa: mai haguès dit que era crua. No tenia textura d´ostra crua. Jo segueixo defensant que havia patit algun tipus de manipulació, però em van assegurar que era natural del tot.
El menú pròpiament dit va començar amb un extraordinari gaspatxo verd, super refrescant, molt saborós, amb una gamba al aguachile i una esfera de formatge payoyo que al meu entendre trencava un plat gairebé perfecte. No m´hi calia, em desfeia l´encanteri que vaig entir amb aquest magnífic plat.
Tot seguit la seqüència de la guatlla, quatre mini platets que no em van acabar de conquerir. Potser el rillete en escabetx i cresta de llavors o la cuixeta lacada al gingebre. O el ramen amb fideus translúcids? No, aquest no em va fer el pes…
Amb el foie gras d´ànec micuit vam tenir un altre semi-decepció. Bé, potser la paraula és massa forta, ja que de fet el plat en sí era original i amb un gust adequat. Segurament la textura. O que jo tenia una cosa al cap i en veure el plat se´m van trencar els esquemes. No sé, això del foie convertit en presa de xocolata sí era original però…Anava acompanyat d´una estimable coca de vidre amb textures de blat de moro.
A continuació va venir un dels dos millors plats de la nit, un extraordinari caneló de rubia gallega curada, una de les millors races de vaca. La pasta era la carn, una mena de carpaccio, i el farcit era un fabulós tartar de la mateixa carn. Me n´haguès menjat cinc plats. Molt adequades les emulsions d´anxova i mostassa que ho acompanyaven.
L´anguila del delta amb cansalda del coll, encurtits i kimchee de maduixa tenia una textura extraordinaria. I sense dubte era un plat exquisit. Però massa greixós. No crec que amb aquest tipus de cocció de l´anguila, ni de fet en cap tipus, ho hagis d´acompanyar amb cansalada. No ho trobo necessari. No calen dues tasses del mateix brou.
I posats a ser una mica crítics, presento la meva queixa oficial amb la mida i el punt de cocció del llobregant blau. Jo a aquestes bèsties sempre els havia anomenat llamantols, però bé, suposo que llobregant deu ser la paraula correcta. Era bo, però massa cuit. I petit. Amb el preu del menú la veritat és que ja podia haver estat una mica més gran…
Sort que va arribar l´altre gran hit de la nit, un plat que es fa des que va obrir el restaurant al 1986. O això és el que vaig entendre. Potser hi està inspirat ja que el seu nom concret és “homenatge al magret d´ànec massana 1986”. Unes làmines d´ànec amb oli d´herbes i pera al romaní senzillament extraordinari. Només per aquest plat i pel caneló ja val la pena agafar el menú degustació.
Finalment, mooolt bona clausua amb el xai de llet lacat al romaní, amb amontillado i tocs mediterranis. Carn al seu punt, exquisida, molt bo.
El primer postre va ser, també, extraordinari. Super fresc, ideal per si t´has quedat ple o per si no gaudeixes amb els postres dolços. Poma, api, kalamansi i alfàbrega, una combinació decididament guanyadora.
I el plat de diverses textures de xocolata i cacau a mi personalment també em va agrdar molt, un final de festa molt digne. Tornarem.
Eps, el vi. Molt bona recomanació del sommelier, guiat pels nostres gustos. Un Chablis força jove però molt adequat pel menú. I força bé de preu.
