Nova visita al Restaurant Miramar 2024, bé, posar l´any és per diferenciar-la de les dues anteriors visites, que van ser excepcionals, de traca i mocador que es diu. En aquesta ocasió, potser per tenir les expectatives tan altes, el nivell d´excel.lència no va ser tan alt, però bé, hi va arribar igualment. Segueix sent el restaurant més marí del món, ja no hi ha ni rastre de la carn (no fa cap falta, a mi de fet em van sobrar fins i tot els bolets, que en certa manera la suplien) i la qualitat i presentació dels plats és d´un nivell altíssim, de tres estrelles sense dubte (exceptuant els postres…). Us explico que vam menjar.
Per començar un festival d´aperitius, concretament deu. Des d´una seqüència de l´anxova, amb un filet i, atenció, un flam a una manida “russa” de mar i una tonyina estratosférica. Sashimi de camarons, orella de mar i altres meravelles que et deixen amb ganes de començar ja el menú pròpiament dit.
I ho fa amb una ostra a la brasa coberta per una salsa molt gustosa que li donava un toc diferent, especial.
A continuació unes gambes panxudes, crues, amb una salsa de tomàquet feta al moment i una pols gelada de gamba a la que segurament li faltava una mica més de sabor.
Uns musclus sense els seus interiors amb una salsa garum massa forta, feia que el plat resultés massa salat.
En canvi, les xirles/rossellones amb espagueti d´algues eren super gustoses, cuites al punt.
I el caviar…
El plat del gambot al curri va ser espectacular, de llarg el millor del menú.
Les espardenyes amb avellanes…textura fabulosa, sabor curiós, gens dolç, al contrari.
Una gran sorpresa, l´anomenada carxofa “flor”, collida just quan comença a crèixer, conservada i confitada, fantàstica textura, una meravella de plat que va fer de balança perfectament.
La sorpresa va venir amb aquests popets amb ceba, yuzu i mandarina. El pop era només un motllo de tinta i miso, la salsa era el que tenia gust de popets amb ceba. Singular i especial.
L´escrita, clavellada per allà dalt, amb romesco marí.
Finalment, una mena d´entrepà cruixent de xampinyons portobello. Bons, gustosos, però per mi no calien.
El que feia suposadament de pre postres no em va agradar gens, textura com de “porex-pan”, fet a base d´una planta japonesa i adornat amb flors. Totalment prescindible.
El primer postre, força interessant. Una mena de torradeta de Santa Teresa de té matxa amb un fantàstic gelat d´alfàbrega.
Un pastisset de coco, ametlla i llimona força bo, tot i que segurament li mancava més potència a la part de la llimona.
I per acabar un pastís de cacau que va quedar-se sense fotografia. Gran visita, de nou, malgrat uns quants “peròs” que van sorgir al llarg de l´àpat i que la fan menys atractiva que les altres dues. Això i el preu, excessiu, del menú i dels vins, molt inflats. Un vi que el pots trobar a 28 ens el van cobrar a 75…