Restaurant Montbar

Restaurant Montbar

Feia molt temps, molt, que volia anar al restaurant Montbar. Però per una raó o l´altra sempre que m´hi decidia ho trobava ple. I no hi havia manera. Fins ara. La veritat és que hi hauríem d´haver anat molt abans si pensem que vam gaudir-ho molt, que tots els plats (especialment la primera part dels snacks) ens van agradar molt i que fins i tot hi va haver moments de “ooohhh, està brutal”, cosa que no passa cada día. Molt bon tracte, molt bona carta de vins, la conclusió és que hi tornarem tan bon punt canviin la carta. De moment us explico què vam menjar, excusa per posar les fotos i així tenir un record complert de la visita.

 

D´entrada dir que hi ha un menú degustació basat en plats de la carta que és una excel.lent opció per als que volgueu fer un bon recorregut per la cuina d´aquest restaurant. Va ser la que vam triar en ser poder canviar un parell de plats, de fet jo hi anava preparat per fer carta, tot i que he de dir que si voleu tastar molt és millor l´opció menú.

El festival comença amb un aperitiu senzill però espectacular en execució i sabor, la flor de carbassó en tempura amb anxova.

La torrada de blat de moro amb un ceviche de llobarro era ideal. Punt just d´acidesa i picant, producte genial.

Espectacular la pell de pollastre amb calamar, una mena de canapé ple de sabor, un mar i muntanya senzill i molt efectiu.

La flor de remolatxa farcida d´anguila i coronada amb caviar també era de cine. Perdó per la foto…però així us en feu una idea.

El waffle de shiso, una herba japonesa, amb bonitol curat. Fantàstic. Bonitol al seu punt, una mena de tataki, ple de sabor i gran contrast amb el shiso, en herba i convertit en waffle. Em va venir a cap que a l´Enigma els waffles sortien dues vegades al menú…i el d´aquí els superava àmpliament.

La navalla amb salsa ponzu a la donostiarra te la venen a preparar in situ, vaja, el que preparen és la salsa: soja destilada, suc de llimona marcada a la planxa, oli picant, oli d´oliva picual, julivert picat i suc de coure els cigrons. Fabulosa. I rematat amb una esferificació de cigró…i un cigró. Un deu.

Finalment, per tacar aquest primer apartat de snacks vam degustar un mochi calent de bolets estratosfèric. Una agradable sorpresa, no m´esperava que m´agradés tant.

L´apartat dels sis plats, set en el nostre cas en canviar un dels dos el plat de carn, va començar amb un verat amb aigua de tomàquet cristalitzada i alga codium on tot estava al seu lloc.

Vam continuar amb una ventresca de tonyina amb emulsió de pinyons fumada que bé, molt correcte, gran producte…però tot més clàssic, una mica de sorpresa en la presentació però res més.

Amb l´espàrrec amb seitó i salsa de gilda i maionesa d´anxoves vam recuperar bastant el nivell. Plat refrescant que ens va agradar molt, senzill però perfectament plantejat i executat.

I la rajada amb salsa de mantega i caviar, i aire de mantega…doncs va punxar. La raó? El peix estava molt fet, massa, quelcom excessiu que per mi arruinava el plat. Però bo de gust, sobretot la salsa, clar.

El primer dels plats de carn ens presentava una múrgola farcida de galta de vedella amb consomé de ceba i formatge “reixagó”. Molt bona, sempre és un plaer menjar un bolet com aquest farcit.

Steak tàrtar amb sorbet café París va ser una gran opció per a un dels dos comensals a qui no agrada el colomí. De nou, impecable. Punt just de picant, amanimenta, salsa…genial.

I el colomí doncs molt bo també, però una mica en la linea de la ventresca de tonyina. Plat senzill, sense sorpreses. Molt bon producte, això sí.

Els postres van començar amb un autèntic festival, un dels millors que he tastat en força temps, original, atrevit i molt efectiu: un pebrot del piquillo, diria que brasejat, farcit d´un sorbet de maduixa, maduixetes del bosc i el que per mi no era necessari del tot, un sorbet de vainilla. Si no el posen haguès gaudit més del plat encara, però igualment destaco molt el plat perque em va sorprendre molt.

El milfulles d´avellanes el vaig trobar correcte, però la veritat és que me n´havia fet una idea totalment diferent i el resultat final que vaig veure em va descolocar força. Era bo, eh, naturalment, però em va deixar una mica indiferent.

El postre final tenia també el seu punt de risc, una sablé (massa gruixuda pel meu gust) amb merengue sec a sobre de salsa de soja i un gelat de cacau. Bon contrast de sabors, un final super digne a un gran menú degustació.

Tot això regat primer amb un magnífic albarinyo de les Rias Baixas que ens van recomenar entre quatre idees que tenia jo i que va resultar ser una excel.lent elecció. Va aguantar perfectament tot el menú i es va comportar de meravella amb els tres plats de carn.

I també volia destacar el fabulós Moscatell de Setubal que em van portar per maridar els postres. Jo tenia una altra idea al cap però quan el vaig tastar…uff, quina meravella, realment era una opció super adequada per acompanyar uns postres molt diferents entre sí.

En fí, gran experiència, tornarem segur!

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *