Primera visita a aquest restaurant Oria que sota el paraigües del grup Martin Berasategui s´ha fet ja amb un lloc ben destacat en el panorama culinari de Barcelona amb la seva merescudíssima estrella Michelin. Sí, ho podeu suposar bé, ens va agradar molt, moltíssim. El meu únic “però” seria el seu preu, des del meu punt de vista un xic elevat. Hi ha dos menús, un a 120 i l´altre a 165. Per sopar, amb el de 120 vas bé a nivell de gana, però no pots evitar pensar que si en valgués 90 estaria molt mes ajustat a la quantitat de menjar que et donen. Això, però, és una consideració totalment apart de la qualitat gastronòmica dels plats que, repeteixo, és altíssima, i fa honor a la intenció del xef basc d´oferir un menú on fusioni la cuina més purament basca, atlàntica, amb la més mediterrània.
El festival comença amb uns aperitiu francament espectaculars, entre els quals destacaria com a millor i més sorprenent el fals macaró de tomàquet i tartar de truita. Brutal. Textura de fantasia, sabor galàctic, pur, intens. La resta no quedaven pas malament al seu costat, eh. El bunyol de bacallà amb maionesa de camamila i gel de yuzu, el cruixent de patata violeta i gamba vermella a la sal -deliciós és poc- i el sanvitx farcit de duxelle de bolets amb ibèric i maionesa d´all negre amb tòfona posaven el pavelló molt alt tot just començar.
El primer plat com a tal era una deliciosa vieira curada amb holandesa de sàlvia, crema de mantega noisette i crocant d´alga còdium. Precís, suau, encertat.
El mar i muntanya que era una magnífica kokotxa de lluç al pil pil sobre guisat de porc ibèric i tartar de calamarsó era senzillament magestuós. Emocionant. Vibrant. Per repetir una i mil vegades.
I com a plat extra, opcional, que vam decidir agafar, hi havia un foie rostit amb caviar i bolets de temporada a la crema. Fantàstic.
El llom de lluç en tempura, en un crocant d´algues, espumós de fonoll i tartar de mol.luscos va ser una gratíssima sorpresa. He de confessar que no tenia clar escollir aquest menú per aquest plat, i haguès estat un gran error no fer-ho. Quina textura, mare meva, quin sabor, quina delicadesa de plat.
El plat de carn el protagonitzava una impecable peça de presa ibèrica amb un milfulls d´endivia, pomà àcida i cremós de bledes francament bo, de gran qualitat.
El primer postre potser va ser l´únic que no em va acabar de fer el pes. Li faltava concreció de sabors, estava tot un xic difuminat en aquesta aigua d´alfàbrega amb cremós d´ametlla crua i gelat de closca de llimona.
Afortundament, el postre final va ser de traca i mocador, quelcom bo de debó. Explosió de sabors intensos i a la vegada delicats, subtils, vibrants: una deliciosa pastanaga amb mango, coco i gelat de mandarina.
I els petits fours, genials. Tarta tatin, oreo de pedro ximenes i madalena de festucs amb crema i crocant.
En fi, que vam gaudir molt i ens vam quedar amb un excel.lent gust de boca. Haurem de tornar-hi per tastar l´atre menú, sense dubte.