El restaurant Xavier Pellicer és el millor restaurant vegetarià de Barcelona, Catalunya, Espanya…i de fet està considerat un dels millor del món en el seu ram. S´ha de dir que no és completament vegetarià, però sí que té tres menús degustació: un de vegà, un de vegetarià i un on hi ha un plat de carn i un de peix (la resta, tot verdures). El seu tractament de les verdures, la cocció especialment, l´han posat en un nivell totalment superior i la veritat és que val molt la pena anar-hi, tot i que s´ha de dir que haureu de preparar la butxaca. Aquest seria el meu únic “però”: el seu preu és excessiu, sobretot en els menús vegà i vegetarià.
A casa fa temps que hi anem. Ara mateix no seria capaç de dir quantes vegades hi hem anat, però ben bé sis o set. I abans havíem anat dues o tres vegades al Céleri, el seu precursor. I al Xavier Pellicer també li havíem seguit la pista durant la seva etapa a l´Abac i en la darrera del Racó de Can Fabes al costat del gran Santi Santamaria. La cuina al restaurant que porta el seu nom és molt escrupulosa, senzilla i amb un clar objectiu: el producte davant de tot, els sabors naturals davant, sempre. Les coccions, les justes. A vegades fins i tot ens hem trobat que algunes verdures estaven massa al dente, però s´ha d´agraïr aquesta visió, posant productes tot sovint maltractats pel gran públic protagonitzant plats, reivindicant sabors i textures quasibé inèdites a casa nostra i sempre amb una presentació exquisita.
En aquesta darrera visita vam decidir apostar pel menú vegà. Ens venia força de gust prescindir de la proteina animal, sobretot després del “tour de force” de les festes nadalenques, i un lloc com el restaurant Xavier Pellicer era sense dubte ideal per a un dinar d´aquestes característiques. He de reconèixer, però, que ha estat la vegada que hem gaudit menys i que, a més a més, hem comentat amb més ènfasis que el preu del menú degustació és excessiu. 85 euros quan la matèria prima son patates, remolatxes, broquil, mongeta, pastanaga, api rave, porro, carxofa i poma és…massa, tot i que no vull infravalorar el treball de la cuina, que és espectacular, ni la qualitat en general del plats. Diria que com a omnívors declarats que som vam trobar a faltar el plat de peix, o el de carn, o potser els dos. O senzillament al final del menú ens va quedar la sensació que el preu era excessiu pel que havíem menjat. Ojo, n´èrem ben conscients, sobretot com a clients habituals que som d´aquest restaurant, i no ens va importar pagar-ho. Però mai me n´havia anat amb aquesta sensació tan acusada. Sempre comentàvem allò de “pica molt”, però hi menjàvem tan bé que aquesta darrera valoració i el fet que els plats eren tan exquisits passava per davant. I en aquesta ocasió no és que haguem menjat malament, no. Es que potser hem menjat plats millors, sense tanta presència de purés i cremes. Sí, masses cremes segurament, massa vegades el mateix recurs. Passem però a mostrar i comentar els plats.
Vam començar amb el super clàssic gaspatxo de remolatxa substituïnt la crema de castanyes que figurava al principi del menú. I és que és això, un clàssic exquisit.
Vam seguir amb un altre clàssic de la casa, la patata i mongeta: nyoquis amb crema de mongeta verda. Gran actualització d´un clàssic etern que mai pensaries demanar en un restaurant, o estar content de menjar-lo. Val molt la pena.
La primera novetat és un fantàstic caneló d´alvocat farcit de ceps confitats. Super fresc, llaminer, amb un toc cítric molt atractiu gràcies a la llima que porta. Segurament el millor plat del menú.
El porro confitat amb arrels cruixents, presentat a sobre d´una petita tartaleta, va resultar una petita decepció. No ens va dir gran cosa, i al costat de l´espectacular tatin de porros que hi havia al menú vegetarià (i que ja havíem tastat en una altra ocasió) doncs sortia perdent. No hi havia color, i pensar en aquesta altra recepta ens va fer pensar que aquest plat es quedava a mitges. Li faltava quelcom…
El bimi, una mena de bròcoli, amb rovelló escabetxat i puré de coliflor amb cúrcuma va ser l´altre plat del menú que personalment em va agradar més, tot i que no sé si el puré era necessari, la veritat. Cocció del bimi, naturalment, impecable.
La carxofa amb nyàmera i emulsió d´ametlla va ser una altra petita decepció. M´encanten les nyàmeres (“Tupinambo” en castellà), però la seva presència al plat no lluïa gaire: en forma de puré dins de la carxofa confitada ( un xic insípida malgrat que era prou bona) i amb una escuma d´ametlla que també era força insípida i, malgrat això, tapava al puré de nyàmeres. Puré de nou…
I èrem menjant puré i seguim menjant puré, aquesta vegada de céleri. Poc saborós. Maitake o gírgola de castanyer a la brasa com a complement (50% cada cosa, de fet) que sí em va agradar, i força, i unes quantes mongetes del ganxet que no s´anunciaven a la carta. Justet.
I per acabar el menú abans del postre, una pastanaga a la brasa força aconseguida amb un pil pil de taronja boníssim per sobre i…més puré, aquesta vegada de pastanaga, per acompanyar. Excessiu el tema dels purés. Suposo que per això vam acabar trobant a faltar el plat de peix (que el vam veure passar pel costat i feia molt bona pinta) i la ja tradicional costella thai. Més o menys haguessin ocupat el lloc dels dos darrers plats. Segur que quan hi tornem, que ho farem, tornarem a optar pel menú omnivor. O per la formula, més econòmica (65,) de dos entrants i dos plats principals en una carta un xic diferent que els menús.
El postre ens va agradar molt, malgrat que va tornar a aparèixer un altre puré. Bé, tècnicament era una compota de poma, però potser a la tarta tatin (perfecta) amb gelat de poma al forn, llima i coco (brutal) no li feia falta el puré de poma. Potser era un tema de decoració, d´acabar millor el plat, però es que ja estàvem fins al “monyo” de purés!
