Restaurant Xerta

Sempre és un plaer anar al Restaurant Xerta, especialment per a un amant com jo del Delta de l´Ebre, ja que la seva és una cuina basada en el producte i les tradicions d´aquesta zona tan màgica de Catalunya. Aquesta ha estat la nostra tercera visita, pel cap baix, i vam tornar a sortir tan contents com sempre. Potser més i tot, ja que per cortesia del maitre vam tastar dos esplèndids vins en observar que les nostres peticions per acompanyar el menú degustació principal s´allunyaven dels estàndards.

 

Menú principal:

Vam decidir fer el menú degustació de vuit plats. N´hi ha un d´onze i també un de dilluns a divendres més curt i econòmic, però bé, era dissabte i hi havia ganes de cuina de nivell del Delta. Això sí, ens vam permetre el luxe de demanar que posessin un plat del “menú homenatge” al nostre menú, el “degustació”: les angulles amb anxova.

Els aperitius són sempre un plat fort al Xerta, i sempre els presenten d´una manera molt original. Aquesta vegada ho van fer en una mena de petita construcció que imitava les muscleres dels Alfacs. Ja em perdonareu però jo vaig anar per feina i em vaig posar al meu plat tots els aperitius junts: una ostra natural amb un toc d´ajoblanco, un gtartar de tonyina embolicat amb fulla de cogollo, una gilda, api encurtit amb sardina fumada i un bao d´anguila fumada. Tots fantàstics!

El menú en sí comença amb un plat on el seu protagonista principal, la caixeta del Delta, una mena de molusc entre el musclu i la cloïssa (crec) estava massa dur, no sé si passat de cocció o és que era així. El plat, de tota manera, era molt bo ja que venia amb galls de taronja, unes herbes brutals i una salsa d´un curri lleuger que armonitzaven molt bé amb tot el conjunt.

Vam seguir amb un fantàstic nigiri, fals nigiri de fet, ja que en comptes de l´arròs hi havia tartar de calamar, i a sobre el llagostí era també cru. Tot plegat en un brou de galeres fabulós, potser una mica massa fort, salat, però increíblement gustós.

El platet d´angules amb pil pil d´ortigues i carxofa ens va sorprendre perquè a les carxofes no els hi havien retirat les “barbes”, i rascaven una mica”. L´angula, de totes maneres, era deliciosa, clar.

L´arròs de barraca va ser un dels plats més forts de tot el dinar, potser el millor per mi. Fet a la llenya, amb colomí i múrgola al vi ranci, senzillament espectacular.

El peix de llotja de la Ràpita era un tall de llobarro molt melós, al seu punt, amb verduretes, fet a la sal amb sopa de coco i alfàbrega, una veritable delicia.

I el plat principal de carn no podia ser un altre que ànec, en aquest cas un canetó a la mostassa amb fines herbes, acompanyat d´una salsa concentradíssima, potent i més saborosa, impossible.

El primer postre va ser una geleé de taronja sanguina, polpa de taronja amb nitrogen i gelat de iogurt. Molt adequat per baixar una mica.

I el postre final, anomenat “la mort de l´invasor”, era un fals cranc de xocolata amb llet , amb falsa sorra de platja a mode de crumble i escopines d´alfàbrega. Correcte.

Per maridar tot això vam triar per a la primera part, fins a les angules, un petit clàssic per a mi, el Brisat del Coster del celler Mas Forester, de la Conca de Barberà. Millor vi blanc de la darrera edició de la Guia de Vins de Catalunya, és un brisat esplèndid, subtil, que pot aguantar perfectament tot un dinar, però com que èrem més de dues persones ja vaig pensar en un segon vi per a la part més contundent del dinar.

Aquest vi era un altre brisat, però amb molt més color i cos que el primer: Vinya Oculta, d´Amós Bañeres, un viticultor afincat al Penedés que treballa de manera magistral (sobretot) amb els vins blancs, naturals, mínima intervenció. Aquest xarel.lo és espectacular, i podeu marinar-hi des de l´arròs amb colomí al canetó passant pel llobarro, un tot terreny untuós, amb una potencia i a la vegada una subtilesa màgiques, sense dubte dels millors brisats del país.

Igualment no volia diexar passar l´oportunitat de parlar-vos breument d´un dels dos vins que ens van convidar a tastar, ja que el segon, un dolç del Jurançon, no en recordo el seu nom i ni tan sols vaig fer-li una foto. A aquest moscatell sec d´Alacant sí que ho vaig fer, i és una meravella, de veritat. També és un brisat, més semblant al Vinya Oculta que al Brisat del Coster, el vam tastar quan arribava l´arròs i la veritat és que tot i que al Xerta el mariden amb la caixeta, dins del menú degustació amb maridatge, jo trobo que va a les mil meravelles al costat tan de l´arròs amb colomí com del canetó d´ànec. Una gran descoberta, un gran plaer tornar a aquest restaurant que tan bé representa els sabors del Delta de l´Ebre

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *