Showroom D.O. Montsant

35 cellers que formen part de la DO Montsant van presentar a principis de Desembre les seves 190 referències en el que es presentava com un veritable “tour de force” per poder fer un retrat digne de la seva diversitat i peculiaritat. Si a més a més hi havia programats dos tastos molt especials, el del Teixar i els de les microvinificacions, la cosa es presentada més aviat impossible, però bé, uns quants vins sí que vaig tastar…

Sempre que se´m presenta l´oportunitat d´anar a aquests tasts tinc el dilema d´optar per tastat vins de celler que no conec i del qual no en tinc cap referència o apostar pels que sí he sentit a parlar però que per la raó que sigui encara no he pogut valorar. En aquest cas he de reconèixer que dels deu cellers abordats només tres pertanyen a la categoria “no us coneixia”. La resta pertanyen probablement als cellers més coneguts de la DO amb l´excepció d´un Coca i Fitó del qual ho he tastat tot, així com Acústic Celler i Pascona. Amb el Celler de Capçanes encara hi tinc un compte pendent malgrat que sí estic familiaritzat amb la seva espectacular col.lecció de “Nit de les garnatxes”, d´on potser la DO es va inspirar per impulsar el seu estudi sobre els vins que poden donar els diferents sòls de la DO fets amb el mateix raïm. Les seves garnatxes produïdes amb un sòl de calissa, licorella, argila i pomal són una delícia i la demostració que el terroir és totalment decissiu en els vins. Jo recomando vivament comprar les quatre i fer-ne un tast a casa amb els amics, flipareu!

La primera parada que vaig visitar va ser la de Venus La Universal. Tenia curiositat pel seu rosat i volia tornar a tastar el seu blanc, ja que la meva primera experiència amb ell no havia estat gaire positiva, per increíble que pugui semblar. En aquesta ocasió, però, va ser tot al contrari: un espectacular vi, molt rodó, llaminer, a base de garnatxa blanca, macabeu i cartoixà (el “xarel.lo” de la zona). El Dido rosat em va semblar també molt fresc, àgil, en un complex cupatge de les tres garnatxes, macabeu i carinyena i els seus vint mesos de criança.

D´Orto Vins em podria dir coses molt i molt bones. De fet, les he dit i les diré, com vaig fer en la meva crònica de la presentació de la Guia de Vins de Catalunya, on la seva excepcional gamma alta va passar pel meu paladar amb gran joia per part d´un servidor. Aquest dia, però, estava més interessat en els seus blancs, molt bones mostres de garnatxa blanca en el seu bàsic “Blanc d´Orto” i en el seu “brisat”, el primer més fresc i el segon més perfumat, amb més cos (lògic, si pensem que té pas x bota). També vaig interessar-me pel macabeu amb garnatxa blanca pertanyent a la seva sèrie “Les argiles d´orto vins”, fresc i vigorós.

Del celler d´Alfredo Arribas en coneixia els seus “Tros”, i crec recordar que havia tastat el “Vells”, apart de seu popular “Gotes”, un vi fàcil i accessible, però el que realment m´hi va fer aturar va ser la seva línea de vins criats en ànfores, els “Siuralta”, molt especials tots ells. Malgrat això, vaig començar amb el “Sants”, un monovarieral de garnatxa blanca força, força bo, per passar a un nivell superior amb el “Tros blanc”, molt més gastronòmic i rodó. El vi que em va agradar més dels 9 que vaig tastar d´aquest celler va ser el “Siuralta gris”, una meravella, vibrant en  boca, refrescant, explosiu, una garnatxa gris esplèndida. Seguint amb els vins d´ànfora li va tocar el torn al “Siuralta rouge”, una garnatxa super fresca, mentre que el syrah del “Siuralta morat” el vaig trobar més pesat, però també més estructurat. I pel final van quedar dues joies, el “Vells” 2013, una carinyena potent, especiada i perfectament estructurada i un fantàstic “Tros negre”, una garnatxa clàssica i poderosa que no falla mai.

La curiositat, que no anècdota, de la tarda va ser per un servidor trobar-se un celler que presentava un sol vi, un vi per cert fabulós. Parlo del “Corbatera 2011” del celler Noguerals, un vinàs originari d´una sola finca on hi tenen plantat Cabernet Sauvignon, garnatxa i…uns quants ceps de Macabeu. Ara no recordo si en el vi representa un 5 o un 10%, però us asseguro que el vi té una frescor sorprenent, molt especial, que ben bé podria tenir el seu origen en la inusual presència d´aquesta varietat en un vi negre.

El celler Masroig és un “vell” conegut de la casa. Conec les seves referènces, com el molt versàtil “Les Sorts blanc” i un molt ben treballat “Les Sorts sycar”, on el seu raïm bandera, la carinyena, comparteix protagonisme amb un toc de syrah. Vaig recordar l´excel.lent vi que és el “Les Sorts Vinyes velles”, un Montsant en tota regla, rodó i molt gastronòmic, i em vaig meravellar amb la seva gran novetat, el monovarietal de carinyena “Masroig”, un vi al qual encara li falta repòs en ampolla però que amb els anys segur que guanyarà molt. I també vaig tastar l´únic vi dolç de la tarda, una “Mistela molt vella” sorprenentment fresca i àcida, una delicia de veritat.

“Traca i mocador” pot ser un nom un xic agosarat per a un vi, però com a mínim el cupatge de macabeu i garnatxa blanca que ofereix aquesta referència del Celler Mas Vinyes és quasibé excel.lent, molt fresca i amb una bona acidesa. Potser no em va agradar tant la seva versió en negre, tot i que tenia nervi, era vibrant i potent. Molt fresca en nas, cupatge laboriós de garnatxa, syrah, CS i carinyena que va donar pas al “Racó d´Atans”, un 2010 complexe i amb categoria.

El pas pel Celler Comunica era, per mi, absolutament obligat. Ells fan un dels pocs monovarietals de Garnatxa Peluda i a la vegada un dels millors, un petit gran vi que mostra les gran possibilitats d´aquesta varietat. Així que malgrat no tornar-la a tastar sí que ho vaig fer amb la resta de referències del celler, començant pel seu únic blanc…on per cert utilitzen garnatxa negra, apart de la blanca, i els queda un “La Pua” sorprenent, intens, especial. El seu petit “clàssic” podria ser el “Comèdia”, una garnatxa combinada amb syrah super floral, viva i molt fresca, pràcticament les mateixes qualitats (i varietats) que té el més que interessant “Fristyle”.  “Comunica” és una interessant combinació de “peluda” amb carinyena, molt fàcil i amb un pas per boca molt ràpid, mentre que “Vinya Goretti” és molt més gastronòmic i elaborat, una gran carinyena.

Dels Cellers Sant Rafel no en coneixa res, així que va ser una grata sorpresa la seva “Blanca”, una fantàstica garnatxa blanca super fresca i molt aromàtica. “Joana” ens ensenya una garnatxa jove, alegre, combinada amb un merlot en una combinació que dona molta fruita, mentre que el “Xavi” ens presenta un vi molt més gastronòmic amb ja sis mesos de repòs en bota. Finalment, “Solpost 2010” és un cupatge de garnatxa, carinyena i cabernet sauvignon de dotze mesos en bota on aquesta darrera varietat potser destacava massa. Potser.

Portal del Montsant és realment un clàssic de la D.O. Jo crec que el seu “Brunus” és dels primers, sinó el primer vi que vaig conèixer d´aquesta zona. Li tinc carinyo, és una excel.lent mostra dels vins que ens podem trobar al Montsant i una referència que no falla mai. Vaig aprofitar la seva presència per tastar el “Santbru blanc”, una garnatxa blanca molt carnosa però molt mineral i fresca, i el fantàstic “Santbru” negre amb aquell toc oxidatiu però rodó, un vi amb un pas de boca ràpid on de totes maneres notes els tocs de pebre i canyella.

I vaig arribar, just abans quasibé d´entrar al tast dels “Teixar”, al stand de Vinyes Domènech, una debilitat personal des que vaig descobrir ja fa temps el “Furvus” i el mencionat “Teixar”, la joia de la corona. Tenia ganes de tastar el “Bancal blanc”, una garnatxa fresca i àgil, clàssica, i recordar un “Rita” envellutat en boca, fresc i més potent en nas. Vaig descobrir el “Macabeu vinyes velles”, potent i carnós, per passar-me als negres amb el “Bancal del bosc”, amable, envolvent i molt fàcil de veure, una gran combinació de garnatxa i carinyena que es torna a trobar el el més estructurat “Boig per tu”, més vi ja, més entitat. L´excel.lent “Vinyes velles de samsó” ja el vaig tastat a la festa de la “Guia”, i el festival del “Teixar” ha merescut un punt i apart que podeu trobar també en aquest blog. Un veritable plaer haver passat una fantàstica vetllada envoltat de gran vins.