Pakta (2)
Poso (2) perquè és el segon post dedicat a aquest magnífic restaurant del grup de l´Albert Adrià, tot i que personalment hi hem anat unes quantes vegades més. El motiu concret del post és el canvi d´orientació del restaurant, abandonant la seva part peruana per centrar-se quasibé exclusivament en la japonesa amb tocs de cuina catalano-mediterrània. La conclusió, així ràpida, és que l´excel.lència continua sent un tret característic del Pakta, (malgrat certs plats que no em van agradar) però a nivell personal penso que ha perdut força atractiu. El seu tret distintiu era precisament la fusió peruano-japonesa, i això és precisament el que trobo a faltar: originalitat, risc, atreviment, capacitat de sorprendre. Tot el que vam menjar estava boníssim, bé, tot no, estava impecablement executat, això sí, però tot i una certa eufòria inicial la cosa va baixar al final de tot i va acabar en una franca decepció en el capítol dels postres que, d´altra banda, mai havia estat el millor apartat de l´antic Pakta. I això, en un restaurant d´Albert Adrà, no deixa de sorprendre…