Receptes de les manyes

Festassa a Les Drassanes de Barcelona per cel.lebrar l´aparició de la nova edició de la Guia de Vins de Catalunya, possiblement el millor compendi de vins catalans que hi ha actualment, sense dubte el més rigorós i que ha acabat tenint més importància. O al menys així ho semblava per la quantitat de cellers present i, sobretot, per la presència d´uns vins que difícilment es veuen en altres festes. Quasibé 1500 vins tastats és una xifra considerable. I a cegues. Sembla quasibé impossible, i per això, encara podria semblar més agosarat dir que hi segueixo trobant a faltar un bon nombre de referències, sobretot pel que fa al sector que denominaríem dels "vins naturals". Cert és que, com em va explicar una vegada el propi Jordi Alcover, ells caten i puntuen els vins que els hi arriben. No agafen el telèfon per demanar-ne. Per tant, sembla més aviat que el sector "alternatiu" dels viticultors catalans o no hi confia o no té prou producció ni mitjans per dedicar-ne a promoció. En fi, curiosament però, el vi blanc més valorat de tota la Guia (juntament amb un Monstant del Mas de l´Abundancia, el "De calpino") és un vi natural, sense sulfits afegits, però que així d´entrada no ho diries pas. Es tant lograt, tant fi, tant espectacular i, digue-m´ho clar, tant BO que ni t´hi pares a pensar. El "Tiques", d´en Joan Rubió, és una autèntica passada. Clar que en Joan no és precisament un nouvingut, i els seus 15 anys a Recaredo diria que li donen un crèdit i una experiència que ha mostrat amb escreix en els seus vins. No us en perdeu cap, tan el mencionat "Tiques" com el "Joanots" (brutal macabeu) i naturalment el magnífic "Obstinat". Després de saludar en Joan vaig deixar caure la copa en un vi que no havia tastat mai i que, de fet, no trobes a les botigues: "La Matilde", un rosat "pell de ceba" del celler Vall Llach. Fantàstic, clar, tot i que personalment no sóc molt fan d´aquest tipus de rosat, semblant també a un altre ja quasibé mític, el "Pla dels àngels" de Scala Dei, i que vaig anar a tastat a continuació. I ja que hi era, un tastet de dos extraordinàries garnatxes, el "Masdeu" i el "Sant Antoni", els dos "Vins de Vinya històrica", els dos garnatxes però amb sòls diferents, amb alçades diferents també. I d´aquí a tastar la gamma alta d´Orto Vins, encapçalada pel picapoll de vinyes velles "Les tallades de Cal Nicolau", una raresa que paga la pena de veritat el seu tast, i el mateix puc dir dels tres altres monovarietals: "Palell" (garnatxa peluda, quasibé el meu preferit dels quatre), "Les Pujoles" (ull de llebre) i "La carrerada", una magnífica carinyena negra. Del Priorat havia passat al Montsant i d´aquí al Priorat de nou, tastant dues referències molt estimables de Marco Abella, el "Roca roja" (garnatxa) i el "Roca grisa" (carinyena), i tornant de nou al Montsant a fer un petit "alto" davant del fantàstic "Vinyes velles de samsó" de Vinyes Domènech, uns cracks! Una parada prèvia, però, de fet quasibé diria que de les primeres, havia estat en un dels cellers que més aprecio de la Terra Alta, Altavins, amb els seus Ilercavònia i Almodí com a bandera. M´hi vaig parar perquè no coneixia les variants que havien tret al mercat d´aquests dos vins fantàstics, imbatibles en relació qualitat preu. La nova fornada ha pujat de preu, es clar, i també de qualitat. El "Selecció" negre és garnatxa peluda, extraordinària, germà gran de l´Almodí Roure, i el blanc ho és del mencionat "Ilercavònia", gran garnatxa blanca. I abans d´anar cap a Finca Parera, a veure si podia tastar el seu premiat "Fins als Kullons", em vaig deixar caure pel Mas dels Clavers a tastar un parell de magnífics xarel.los, dels que destacaria el "Xarel.lo Selecció". I a Can Parera, apart del suposat millor rosat d´aquesta edició de la Guia (dic "suposat" perquè no és un rosat, és un "clarete", vaja, barreja de blanc i negre), vaig trobar-hi una veritable joia, ja esgotada, que van tenir el detall de portar: el "Khronos", un sumoll natural absolutament deliciós. I abans del gran fi de festa particular vaig tenir un aperitiu que no es queda curt: un breu tastet del "Doix" i del "1902" de Mas Doix, les seves dues joies de la corona que em van posar en òrbita cap a Terroir al Límit, el celler de Torroja del Priorat que em té absolutament enamorat amb uns vins d´una volada absolutament brutal. I en arribar vaig veure que hi eren pràcticament tots... Vaig començar pels dos blancs que no coneixia, el "Cartoixà" i el "Muscat". Un rosat, "Roc d´aubaga", molt estimable, igual que els blancs, però la gran traca final havia de venir amb els seus tres negres bandera. "Dits del terra", superior. "Les Tosses", de llàgrima. I finalment, la joia de la corona, el vi negre més valorat d´aquesta edició de la Guia i sense dubte la millor garnatxa que he tastat mai, el celestial "Les Manyes". Un veritable privilegi. I fins l´any vinent. I havia moooolts més vins, i més que n´hi haurà.

les manyes

Los 7 magníficos del maravilloso Priorat

Festa presentació Guia de Vins de Catalunya 2018