Sopa de musclus
La recepta, una mica adaptada als meus gustos, és originària d´un poble del Llenguadoc i a veritat és que em va sorprendre força, i d´una manera molt agradable.
La recepta, una mica adaptada als meus gustos, és originària d´un poble del Llenguadoc i a veritat és que em va sorprendre força, i d´una manera molt agradable.
Recepta que porta la seva feina, de temps sobretot, però a nivell tècnic no ho és pas. Una altra cosa és que a vegades estires massa la pasta i llavors et queden uns raviolis estèticament molt lletjos…però molt bons, que de cara als teus convidats és el que compta. La salsa de marisc és de fet una salsa de gambes que ve d´un brou de marisc reduit…brou que a la vegada ve d´haver fet primer un bon brou de peix, la base de tota cuina marinera. Així que si teniu brou de peix congelat ja heu guanyat una bona estona, i si a sobre teniu brou de marisc doncs molt millor, la feina queda molt simplificada.
Llegiu més »Raviolis de gambes i musclus amb salsa de marisc
Estem parlant d´una magnífica cua de lluç (per a quatre persones seria un lluç sencer) farcida, bàsicament. Això sí, un farcit molt bo i una beixamel clarificada amb brou de lluç allagostinat absolutament deliciosa i que fa d´aquest plat una experiència memorable!
Aquesta és una pasta típica de la Toscana i és super mega fàcil, a més a més de ser super econòmica, només s´utilitza aigua, oli i farina. Es divertida de fer amb els nens, i força ràpida. Per fer el pesto de rúcula senzillament has d´ utilitzar rúcula en comptes d´alfàbrega, més la resta d´ingredients tradicionals del pesto típic que tots coneixem (oli, all, pinyons). Per cert, “pesto” en italià és quelcom “matxacat”, una mena d´equivalent a la nostra “picada”.
Seguim amb els musclus…variant senzilla, com totes, i resultona si pensem en la resposta que van tenir. Vinga a sucar-hi pa!
Oh, boníssim. Jo que sempre m´havia menjat els musclus pràcticament a pèl, sense res, estic descobrint que, malgrat ser boníssims tal qual, fer-los de diverses maneres és molt més divertit! I, a més, encara fa que m´agradin més…