Aquesta és una altra recepta que és mig meva/mig del llibre de “La Cuchara de plata”. Potser una mica més meva. Es tracta d´un galets gegants, com els de Nadal o més, farcits d´una barreja de carn, verdura i musclus que constitueix la base, o quasibé la recepta en si d´uns musclus farcits. Jo, a més a més, hi afegeixo una velouté de peix i musclus com a salsa. I és una absoluta delicia, plat estrella des de ja, per a convidats dels guais!
Fantàstica recepta! Com ja he dit en més d´una ocasió, però, jo he reconvertit les pastes farcides en raviolis exclusivament…sí, ja, madonna! Pecato! Sap greu, és un tema pràctic. A la recepta original la pasta s´anomena “guazzarotti”, però bé, el resultat és tan deliciós que no ens posarem quisquillosos, oi?
Una recepta d´aquelles que no s´obliden. Dels dies que tens convidats que molen i per menjar acompanyada de vins que molen de veritat. Una recepta que porta feina, és cert, però que sobretot és una qüestió de temps. I de comprar bona matèria prima, de fer un bon brou per poder fer després una bona salsa. I de gaudir menjant, d´això va la cosa.
