Aquesta és una recepta força especial, ideal per als amants del vinagre, dels encurtits…i dels fideus freds, bé, tebis. A mi em va agradar molt, però heu d´anar en compte amb el vinagre.
La recepta original utilitza uns fruits coneguts, en castellà, com a “bayas de agracejo”, però de fet també et diu que pots utilitzar panses…així que jo vaig optar pel més llògic, utilitzar el que tenia a casa. El que també vaig modificar va ser l´acompanyament de la truita, ja que a la recepta del llibreRead more about Truita de riu amb tomàquets, taronja i panses[…]
Doncs ni més ni menys que això, llenties (guisades) amb tahina i comí, tomàquets i all, tot juntat al final de la cocció, boníssim, sobretot si ets fan de la tahina!
Molt bona recepta, amb molts ingredients com és habitual en l´Ottolenghi, vegana i refrescant.
Vaig dubtar molt en fer aquesta recepta perquè no tenia llima seca, i no la podia conseguir, i com que surt al titular de la recepta doncs em semblava força important…fins que em vaig fixar que donava una alternativa, unes herbes que s´anomenen “zumaque”, que sí que es poden trobar. I tu, va resultar ser un “trumfo” absolut, estava deliciós!
Curiosa combinació de verdures, de tubèrcles de fet, ja que és el que són les verdures d´arrel. la clau és que el curry en pols sigui bo, un xic picant, i és imprescindible el toc de la llima, tan en el suc com el de les fulles. Molt recomanable.
Fantàstica recepta. I com més bons són els bolets, més bona és. Jo vaig utlitzar fredolics i shiitake, però tots o quasibé tots us aniran bé. Ell utiliza ceps secs (i altres varietats fresques), per exemple, però rossinyols també seria una gran tria. I lo de la llimona en conserva és molt fàcil, es tracta de coure pell de llimona (sense res de la part blanca) amb una mica de sal i un xic d´aigua fins que s´estovi, i després guardar-ho a la nevera en un pot quan s´hagi refredat.
Read more about Llenties guisades amb bolets i llimona en conserva …
El “kuku” és una mena de quixe pero sense massa a sota, una mena de flam, pudding…no sé, el tema és que si comparo la foto del meu plat amb la del llibre no té molta relació. La del llibre té pinta de tenir una textura com “poc feta”, però jo vaig seguir escrupulosament les pautes i em va quedar com si fós una truita d´albergínia. Una mica diferent, això sí, com més esponjosa…Un tema important és que, com passa amb tots els llibres de l´Ottolenghi, no he pogut trobar (en aquest cas) un ingredient que sospito li dona un toc especial al plat. Jo us el poso a la llista dels ingredients per si les mosques.
Això pot ser tranquilament un plat únic. Bé, de fet ho és, ideal per a un sopar, però.
No sóc pas un gran expert ni en galetes ni en postres, però tu, mai es tard per posar-s´hi. Ara, us he de dir que alguna cosa extranya ha passat amb aquesta recepta perquè tot i seguir fil per randa la recepta el resultat final, o la foto final per ser més exactes, no haRead more about Galetes d´espècies[…]