Tast de blancs/Orgànic Soirée (Fira del vi Falset 2018)

Molts actes. Potser massa i tot, acabes lamentant no poder ser a tot arreu, però això amics ja sabem que és impossible. De totes maneres, jo apostaria per ampliar la fira a dos caps de setmana, i potser així es podria tenir l´oportunitat d´assistir a més tastos, ja que també s´ha de tenir en compte que arriba un moment que un ja en té prou de vi…

Deixant de banda tot el que no vam poder fer, que és molt, ens centrarem en tres actes, tot deixant al quart, la nineta dels ulls del certamen, per a un article apart. Nosaltres vam començar amb el “Tast de blancs”, organitzat per Aguiló Vinateria des de fa ja una pila d´anys, divuit concretament, i que recull quasibé la totalitat de la producció de blancs del Priorat. Es doncs una oportunitat de luxe per als amants d´aquest tipus de vins, reunits a l´absis del castell de Falset i acompanyats de bona música i una bona oferta per anar picant cosetes i anar fent una mica de coixí: formatges, molt bons per cert, productes de km O fets amb cabra ibèrica, pernilets del bo, musclus i ostres. Des d´aquí una salutació al campió que es va passar més de tres horetes obrint ostrons del Delta, amics, que es diu aviat!

A dins, de seguida es va omplir. Jo anava amb llista, clar, però sempre acabes tastant coses que per una cosa o l´altra no hi havies pensat, com per exemple un excel.lent “Gran Clos 2006”, poderós, una garnatxa (a partir d´ara totes les garnatxes seran blanques, okis?, amb alguna excepció que ja explicaré) amb macabeu per treure´s el barret. O els vins d´Alfredo Arribas, un Tros Blanc 2012 de vinyes velles que et donaven ganes d´abraçar a tothom, tot i que va ser en la seva col.lecció de “Vins Nus” on vaig flipar de valent. Coneixia el “Siuralta Gris”, un fabulós vi “natural” (sense sulfits afegits, etc) fet amb garnatxa grisa que ens fa vibrar, i molt, i que no vaig pensar que seria present en aquest tast. Doncs hi era, i acompanyat de dues perles més: el meravellós “Siuralta orange” (garnatxa, malvasia) i el brutal “In Albis. Instabile nº3”, un fantástic cupatge de garnatxa, macabeu, cartoixà i muscat que es va convertir en un dels nostres vins predilectes de la vetllada.

Com deia, però, venia amb “xuleta”, així que vam anar directe a tastar el “Partida Bellvisos” fet amb garnatxa, vinificada amb les seves pells i criada catorze mesos en barrica. Fabulós. Al costat hi havia la gent de Cal Batllet amb el seu peculiaríssim “Escanya-vella”, un monovarietal d´aquesta varietat quasibé desapareguda molt herbaci, amb un punt dolç però amarg a la vegada, molt interessant. Per plorar d´alegria era el Massipa de Scala Dei, 75 garnatxa i 25 chenin amb 14 mesos en fusta de roure, tant que vaig repetir.

També hi havia una sel.lecció de vins internacionals, i aquí vam triomfar moltíssim amb un d´hongarès que ens va fer volar molt alt i amb un d´italià, del celler COS, a Sicilía, de traca i mocador. Us poso la foto del vi hongarès que, per cert, no era pas dolç.

Dos de les millors troballes de la tarda van ser el “blanc de noirs” del Celler de Capçanes, el “3/vb”, fet exclusivament amb garnatxa negra, un 2013 de guarda definitivament diferent, a un altre nivell, volant molt i molt alt. I podria dir quelcom força semblant del “Renèixer” de Mas Igneus, un altre “blanc de noirs” fet amb merlot en un 80%! Completava el cupatge la garnatxa blanca amb un 17 i un toc de negra amb un 3, sense dubte una de les grans sorpreses que vam tenir. I parlant de sorpreses, la que vam tenir amb la gent de Costers del Siurana va ser negativa, ja que quan vam anar a tastar el seu afamat “Kyre” ens vam trobar que ja no en quedava (bé, unes gotes), i que ells havien marxat tot just al cap d´hora i mitja d´haver començat el tast en haver acabat els dos magnums que van portar. Homeeee, potser un altre magnum haguès estat millor, no? Quin lleig, mare meva.

En fí, que ens ho vam passar molt bé, vam gaudir molt amb els vins tastats i amb l´acte en general, tot impecable, i estic segur que hi tornarem l´any vinent…bé, potser en un parell d´anys!

Abans del Tast de Blancs, i en el preciós marc de l´antic celler de Cal Porrerà, a Porrera, tenia lloc un altre tipus de tast, més íntim, dedicat íntegrament als vins naturals i/o biodinàmics, l´Orgànic Soirée. Deu cellers, jazz de fons, formatges, un entorn idílic i molta, molta proximitat amb els elaboradors. Un plaer gran, dels de debò, conèixer i parlar amb la Sara Pérez, que ens va donar a tastar, entre altres, el seu monumental Venus blanc, que no havia tingut el gust, i un estratosfèric blanc de noirs que, em va semblar entendre, sortiria sota la marca de Mas Martinet i seria el Camí Pesseroles blanc. Un vi que donarà a parlar, i molt. El tercer va ser un brisat de Finca Bellvisos, crec recordar (ho sento, no prenia notes!). També vam parlar amb la gent de Burgos Porta, Los Comuns i Sicus Terrers, i ens vam deixar per a altres ocasions la resta de cellers presents ja que havíem de marxar cap a Falset. De totes maneres, un acte fantàstic, un lloc com pocs, el celler de Cal Porrerà, a Porrera. Hi tornarem!

Durant aquell fantàstic cap de setmana també vam tenir temps, no gaire, però una mica de temps per donar-nos una volta per la pròpiament dita Fira del Vi de Falset, la del tast obert al públic. Fantàstic lloc, amb ombres, ampli, bona oferta gastronòmica i un sol “però” a nivell organitzatiu: un únic punt de venta de tickets! He de dir, però, que la cua anava més ràpida del que podia semblar…El segon “però” ja està destinat als cellers: tot i que una bona part havia portat els seus millors vins, la majoria no ho havia fet. N´hi havia que els tenien exposats, com per exemple el “Cims de Porrera”, però no el podies tastar. Em sembla que, comprar-lo, sí, però tastar, no….i jo em pregunto quin és el sentit de tot això? Fas propaganda dels teus millors vins però no els dones a tastar? Demana, si vols, tres tickets pels “tops” (un era pels “normals” i dos tickets pels “premium”), però no entenc aquesta política. Si Scala Dei té uns vins fabulosos, de traca i mocadors, per què es limita a deixar tastar, com a màxima referència del celler, el “Cartoixa”? En té de molt millors! Què em diueu, que són molt cars i tenen poca producció? Molt bé, que demanin 4 tickets si volen, 5, però que els posin a l´abast del públic per un dia, públic que potser, precisament perquè un dia és un dia, es rascarà la butxaca i tastarà el super vi “top” de tal o qual celler, vi que en circumstàncies normals no tastaria mai. Però un dia és un dia, i el marc de la Fira del Vi de Falset em sembla, al menys a mi, el dia idoni per fer aquest tipus de coses. En fí, com a mínim la gent de Torres va portar el seu monumental “Perpetual” i vaig comprovar que sí, que quan volen van un vinassos com una casa de pagès. El “Cartoixa”, tot i ser un molt bon vi, em va semblar poc al costat del mencionat de Torres o d´altres referències “top” de Scala Dei, i el “Gran Clos” negre no em va semblar que estiguès a l´alçada del seu homònim blanc. No ens va donar per més. A la tarda ens esperava el “Tast amb llops”, del qual us en parlaré properament comparant-lo amb un altre acte que es fa a Gratallops al cap d´un mes, la “Fira del Vi” d´aquesta vila o els “Tastets de Gratallops”.