Dilluns 11 de novembre va ser un gran dia per a la Carinyena Blanca, la varietat “amagada” de la D.O. Empordà, autòctona 100% de la zona, compartida amb el Rosselló i altres llocs colindants a França. De fet era com la seva presentació en societat, i res millor que fer-ho amb el que és probablement un dels millors i més coneguts sommeliers del nostre país, Josep Roca, una de les tres potes de l´afamat Celler de Can Roca. L´ocasió, era, doncs, d´aquelles que es recorden.
Per a l´ocasió, la DO Empordà va reunir als set cellers que ara mateix fan un monovarietal d´aquest raïm, set vinassos, d´alguns dels quals ja n´he parlat en aquest blog, com quan vaig fer una visita al celler Vinyes d´Olivardots. Ells elaboren el que per mí és un els millors vins blancs de Catalunya, que va canviant de “nom” segons la seva anyada. En el tast ens van mostrar el 6.15 (o sigui, anyada 2015), encara no tan impressionant al meu gust com la 2013, però certament una carinyena espectacular. També hi eren la gent de La Vinyeta, amb els seus excepcionals “Microvins” (de nou, dels meus preferits del país, també), el Celler Cooperatiu d´Espolla i el seu superlatiu “Les Dòmines”, de la fantàstica col.lecció “Vins de Postal”, el petit celler Mas Cargol, la gent de Perelada amb un vi experimental del 2009, el que és probablement (amb el permís de Joan Ramón Escoda, naturalment) el rei dels vins naturals a Catalunya, Còsmic Celler, i el celler Mas Llunes, que amb molta paciència i a poc a poc s´està consolidant com una de les referències ineludibles de l´Empordà i, en extensió, de tot Catalunya. de fet, el vi que ens mostrava, el Singulars de Vinyes Velles 2017, és el vi blanc més ben puntuat de la propera edició de la Guia de Vins de Catalunya.
Abans del tast, però, el conegut estudiós del món vinícola català, Jaume Pallàs, ens va posar en situació sobre la realitat d´aquesta varietat, coneguda a la zona com a “caranyana”, afirmant entre altres coses que era una varietat present sobretot en cooperatives ja que creix ràpid i el seu grau alcohòlic no és elevat, sobre 12,5, està plantada en vas i tot sovint apareix barrejada amb la negra o amb altres varietats. A l´any 2010 es va fer el primer monovarietal, un Puntils de la Cooperativa de Garriguella, que no l´ha tornat a fer, i al 2011 van començar a elaborar els seus monovarietals La Vinyeta i Vinyes d´Olivardots. Al 2013 ho fa Mas Llunes i al 2017 Còsmic.
El tast en sí va començar amb una petita sorpresa, un most (de carinyena blanca, clar) del celler d´Espolla. Sense fermentar, premsat i guardat. Extraordinari, dolç però amb un punt sorprenent d´acidesa, llaminer, curiós. La meva sorpresa és que, en el meu cas, la copa me la va portar en Salvador, de Còsmic. I mirant al meu voltant vaig veure que, de fet, eren els propis enòlegs, els propis elaboradors, els mateixos propietaris dels cellers que ens estaven servint, com així vaig tornar a comprovar quan ens van servir el primer vi de la tarda, “Amb 2018”, d´un celler molt jove, Pujol Cargol, una de les noves vinyes de carinyana blanca presents a l´Empordà. Macerat en pell deu dies, fermentat en inox i envellit en ànfores de 500 litres. Color pujat, tacte eixut, gran acidesa, viu, expressiu i, també, auster. El seu creador treballa des de fa temps amb la gent de Vinyes d´Olivardots i es podria dir, doncs, que aquest és el seu projecte “en solitari”. El seguirem ben d´aprop, segur, perquè el vi val molt la pena.
El segon era, és, un dels meus preferits. La sèrie “Microvins” del Celler La Vinyeta és excepcionals. Són vins brutals, fora de sèrie, de lo millor sense cap dubte del país. Tot el que he tastat d´aquesta col.lecció és sensacional. Tinc uns quants vins seus envellint a casa, en un lloc adequat (naturalment), i aquest era novetat, ja que ens l´han presentat sense la seva etiqueta definitiva. Un vi, com no, brillant, intens, net, criat en bota de castanyer i servit, un luxe, per en Josep, el seu creador/elaborador, juntament amb la Marta, la seva dona i parternaire (bé, ella no hi era).
El Còsmic Valentia destacava entre tots els altres perquè era l´únic vi “natural”, sense sulfits, però en “Pitu” Roca no ho ha mencionat pas. No cal. Es un vi que personalment no m´agrada tant com el que elabora amb sauvignon blanc però que sense dubte és un vi, com el seu nom indica, valent. Es una carinyana vella, un vi d´impuls, d´instint, plantada en una zona de granit, d´una maduresa tardana, com tota la varietat de fet. Un vi diferent en tots els sentits.
El Singulars Blanc de Vinyes Velles 2017, flamant “millor vi blanc de Catalunya” a la propera Guia dels Vins de Catalunya 2020, va destacar i molt com un dels millors vins de la tarda. He dit un dels millors perquè encara faltaven per arribar el que per mí són les dues perles de la vetllada, però tornem a on èrem. Un vi senzill, natura, que llueix, amb un color molt clar, àgil en copa, amb molta riquesa gustativa i un final on es troba la pissarra, que és el tipus de sòl on està plantada. Un vi que mostra molt bé la varietat, la terra, un vi subtil, de vinyes velles de més de 70 anys, 10% criança en bota i 90% en formigó durant 40 mesos. Un vi de llarg recorregut que, almenys és el que em va semblar, era de moment el que més li havia agradat.
Amb “Vins de Postal”, el Celler Cooperatiu d´Espolla ha entrat en zona de “Champions League”, fins i tot alguns dels seus vins, els que estan dins d´aquesta exclusiva sèrie, la dels vins de les millors parcel.les de la Cooperativa, són candidats a entrar en els llocs més destacats d´entre els vins d´aquest país. “Les Dòmines” és un vinàs, de traca i mocador, així de clar. En nas és el més expressiu i significatiu dels set que es van tastar, en una varietat que és molt més de boca que de nas. Una Vinya, Les Dòmines, que data del 1949. Vi que ha macerat amb les seves pells tres dies i després ha passat sis mesos en bota de seté (seté!) ús. Un vi exemplñar en tots els sentits, pel que representa (vé d´una cooperativa) i pel que és (un autèntic vinàs). Fantàstic (ho dic jo i ho va dir Josep Roca, vaja, que ell sí que en sap!).
La tarda es va tancar amb un vi que, personalment, li tinc molta empatia, molta estima: el blanc en sorra de Vinyes d´Olivardots, de la seva sèrie excepcional de monovarietals, aquest en la seva versió 6.15. Un vi que em va enamorar en tastar-lo a la Fira Arrels del Vi, a Sant Martí d´Empúries, i que vaig tornar a tastar en visitar el seu celler. I que he begut, comprat, recomanat moltes vegades, i que seguiré fent-ho, perquè és una de les obres d´art que tenim al món vinícola català. Un vi que, en paraules d´en Josep Roca (de fet, gran part dels comentaris que he escrit de cada tast són seus…, per no dir quasi tots!), fa lluïr allò que hi ha, unes vinyes del 1900!!!, precís i concís, de mirada clara i neta, daurat, explosiu en boca després d´una bona entrada en nas, es manté molt viu després de quatre anys i ho seguirá fent força temps. Es un vi amb muscle, amb tensió, amb nervi, i és un vi amb classe, amb autoritat (això ja ho dic jo).
El final va ser molt sorprenent, ja que vam tastar un vi que no és al mercat, un experimental del celler Perelada (vinificat allà, les vinyes son de Maserachs), però el que realment era sorprenent era la seva anyada: 2009. Mai, mai, ho haguès dit, mai. Ni per color, que en el cas dels blancs s´hauria de notar (deu anys són molts), ni per tast. Criat en bota d´acàcia de segon any, color viu i mantingut, conserva una acidesa viva i fins i tot certa cruesa després de tots aquests anys de criança.
En fi, que la cosa va acabar amb una ovació de gala i la foto de rigor, obligada, demanada i desitjada, dels set protagonistes pel que fa als vins i del conductor del tast, un magistral Josep Roca amb un verb ple de poesia, de paraules d´amor a la terra empordanesa i les seves vinyes, de reconeixement constant a la feina de tots aquests cellers i d´humiltat, d´una sorprenent però meravellosa humiltat en parlar de tots aquests vins i dels seus creadors. Una vetllada deliciosa, d´aquelles que penses que fer vi ha de ser la feina més meravellosa del món.
