Petit celler de l´Alt Empordà, al bonic poble de Capmany, probablement la localitat que té més cellers de tota la DO. Respira vi per tots costats, i l´Arché Pagès n´és un dels destacats. Poc a poc van creixent i el seu nom ja es coneix bé a la zona, i lluita per obtenir més reconeixement, com tots. La veritat és que amb els vins que està creant en Bonfill segur que ho aconseguiran.
La visita la vaig fer un mes llarg abans de l´inici de la verema, a finals de juliol. Els vaig enganxar un xic atrafegats, però malgrat tot en Bonfill va estar super atent i ens va anar explicant una mica com feien els seus vins, la seva història, mentre anava donant instruccions a tort i dret. Un ja veu que aquest home viu literalment per la seva feina i que aquesta és més aviat la seva vida, la seva passió. Veiem ja d´entrada els seus tancs d´acer, força nous…
…ens ensenya on embotellen i etiqueten els vins, tasques que per cert sempre es fan per separat (a tot arreu, de fet). Comprovem fins i tot, in situ, com en Bonfill ha de fer una mica de “mecànic” mirant d´arreglar un problema amb la màquina d´embotellar…
…i ens porta també a la seva sala de criança, on reposen els vins que necessiten aquest procés, tots en barriques de roure francés, algunes de noves i d´altres no tant. M´agrada la quietud, l´ambient, l´olor i el silenci, és un lloc màgic.
Després puja al nostre cotxe i ens duu a la sala de tast, preciosa, amb una vista magnífica de les seves vinyes (bé, em puntualitza, n´hi ha que no són seves també), i tastem alguns dels seus vins (després en parlaré), espectaculars els blancs, tot i que els negres no es queden precisament enrera.
La gamma “Sàtirs”, la que es pot trobar més fàcilment, és la més econòmica, però m´atreveria a dir que té una de les millors relacions qualitat-preu de l´Empordà. Tots tres tenen una petita criança. El blanc, un monovaritel de Macabeu, és agradable, fresc però amb aquell toc característic del macabeu que el fa més profund. Té dos mesos de criança en tancs d´inox amb les seves lies. El rosat ha estat una sorpresa; durant molt temps he estat força allunyat d´aquests vins i crec que erròniament, tenen també el seu espai i aquest concretament entra molt bé. També té una criança petita en inox de dos mesos, i un cupatge de garnatxa negra (70), cabernet (20) i Syrah (10). El negre potser és el que personalment m´ha agradat menys, però aquestes coses són molt personals. Crec que en el seu terreny és un bon vi, potent, amb una criança de sis mesos en barrica de roure i un cupatge de grantantxa, cabernet i carinyana amb un percentatge superior de garntaxa clarament.
Amb els Cartesius pugem de nivell, clarament. El blanc, un monovarietal de garnatxa blanca, ha estat una agradable sorpresa, un dels blancs que més m´han agradat darrerament. Criança en barrica de roure francès, és nota per a bé, i ha tingut una fermentació prèvia de 21 dies a 13 graus. El negre té una potencia brutal, molt cos i una criança més llarga, de deu mesos. Prèviament ha fermentat deu dies a 27 graus, i ha tingut una maceració de 26 dies. Un molt bon vi, amb un cupatge de garnatxa (56), merlot (30) i cabernet (14)
Aquests dos de la propera foto no tenen res a veure. De fet un és l´únic vi que no té criança de tot el celler, un jove espectacular, fresc, viu, àgil, excel.len, relació qualitart preu immillorable. Mentre que el “Bonfill” és una altra gran troballa, un vi on quasibé no notes els tanins, clar, amb una criança de 15 mesos en barriques noves i procendent de les vinyes més velles del celler.
Els “Ull de Serp” són la meva debilitat, de fet gran part del perquè de la meva visita era comprar de primera mà unes quantes ampolles de l´excepcional monovarietal de macabeu, un dels millors que he tastat. En nas notes molt sofre, sobretot al principi, i després es va obrint, poc a poc. En boca és fresc però profund, llaminer, el segueixes gaudint una estona més després d´haver-ne begut un bon glop. Una debilitat personal i un dels meus vins de capçalera. Té una criança de sis mesos en barriques de 300 litres, i abans una fermentació de més de vint dies també en el mateix tipus de barriques amb una maceració prefermentativa de 3 hores. Una obra artesanal, vaja. El vaig descobrir a la fira “Arrels del vi”, a Sant Matí d´Empúries (també fan una data a Barcelona), i des de llavors que en volia comprar uns quants. I dels negres n´hi ha dos, però el dia de la meva visita se li havien acabat els monovarietals de Garnatxa i només vaig poder endur-me´n els de Carinyana, una altra petita obra d´art: fermentació de 13 dies, maceració de 28 amb 5 pigeages, 20 mesos de criança…
En fi, una visita que va ser un veritable plaer. Seguiré d´aprop les seves evolucions i seguiré comprant Ulls de Serp, Cartesius, Sàtirs…
