Un altre “classic entre clàssics” de la cuina basca tradicional: els “chipirones” (calamarcets) a la bilbaina són els eterns “chipirones en su tinta”, una delicia que mai havia aconseguit fer com la seva categoria es mereixa fins que em vaig trobar amb aquesta recepta. I sí, aquesta vegada m´han sortit com déu mana, o sigui, absolutament espectaculars!
Ingredients (2 px):
1/2 Kilo de calamarcets
tinta de calamar
3 tomàquets
2 cebes
2 grans d´all
1 vas de vi blanc
brou de peix (si fa falta per la salsa…)
10 gr de xocolata negra ratllada
julivert
una mica de sucre
Abans que res netegeu bé els calamarcets i quan ho hagueu fet poseu els tentacles a dins, vaja, que no els talleu per la meitat ni res i els deixeu sencers, però super nets!. Fem un sofregit de ceba, afegim el julivert i l´all picats i finalment el tomàquet sense pell ni espines amb una cullerada de sucre. Uns cinc minuts més tard mullem amb el vi blanc i hi afegim els “chipirons”, vaja, els calamarcets. Ho deixem coure entre deu i quinze minuts, jo ho vaig fer tapant la cassola. Passat aquest temps enretirem els calamarcets i si la ceba no està prou toveta la sofregim una estoneta més. Triturem el sofregit, l´autor diu que amb un passapurés, utensili que encara no està present a la meva cuina i que en conseqüència va ser substituït pel turmix. I a continuació ho vaig passar pel colador xinès. I el que va sortir va ser una salsa massa espessa, per tant vaig recòrrer a una mica de brou de peix que tenia al congelador i el vaig afegir a la salsa, que a la seva vegada estava diluida amb la tinta de calamar i (ja que així ho indicava la recepta) una llesca de pa de motlle (era l´únic pa que tenia a casa en aquell moment, i em demanava molla de pa). Suposo que aquesta molla de pa es posa en cas que la salsa hagi quedat molt clara, que no va ser el meu cas, però bé…En fi, jo m´estalviaria el pas de la molla de pa i barrejaria directament la tinta de calamar (diluida primer en un vas amb brou de peix o vi blanc) amb la salsa que hem aconseguit després de passar el sofregit pel colador xinès. Una vegada tenim la tinta totalment incorporada a la salsa recuperem els calamars i els posem a fer la xup xup una estoneta, i al final de tot hi posem una mica de xocolata ratllada que li dona un toc final deliciós i que de pas acaba d´espessir la salsa fins a la seva consistència adequada. I bé, el plat va quedar boníssim de veritat, un plaer gran gran!
