Els Casals de Sagàs és molt més que un restaurant, per això en aquesta ocasió faré un post atípic ja que parlaré més de l´experiència conjunta que no pas del restaurant, on per cert finalment no vam fer cap dels dos menús disponibles sino que vam optar per la carta.
Els Casals és una fonda, un lloc on t´hi pots quedar a sopar i dormir. Sense cap luxe. Les habitacions son d´hotel de tres estrelles com a màxim, però el preu és de quatre. No compensaria si no fós per l´esmorzar, que de fet és el millor de tot aquest pack. També és, òbviament, un restaurant, amb una estrella Michelin per cert. I també és una explotació agrícola i ramadera, principalment porcina, i una fabrica artesanal d´embotits, tots ells sortits del porc. I tot això en un entorn tranquil, rural, entre Berga i Prats de Lluçanés si tracem una linea diagonal que portaria a Vic.
El restaurant és excepcional, cuina catalana de tota la vida posada al dia amb racions entre grans i abundants. No és de cap de les maneres un restaurant on et quedaràs amb gana, més aviat al contrari. Abans d´aquesta darrera visita hi haviem anat dues vegades, i la primera va ser de sortir quasibé rodolant. En aquella època no hi havia un menú degustació i ens el vam fer nosaltres. Mareta meva! La segona ja ens hi vam quedar a dormir, i va ser tot un festival. Suposo que encara teníem gana a totes hores…
En aquesta tercera ocasió vam fer el menú de la fonda, dos plats per escollir, senzills, més l´esmorzar i dinar al restaurant. Del fet de quedar-se a dormir ja he dit que el millor és l´esmorzar, i de llarg. Una taula esplèndida del bo i el millor dels embotits que elaboren, destacant per sobre de tots una sobrassada absolutament excepcional. Un pa boníssim, fruita, melmelades també fetes per ells, i una part dolça també molt destacada. Si a sobre ets d´aquells que baix a esmorzar a partir de les deu…malament si t´hi vols quedar a dinar. I és que l´esmorzar és un no parar, ho vols tastar tot, i quan acabes, passades les onze, ja saps que seràs incapaç de cruspir-te un menú degustació a dos quarts de tres (el màxim per poder degustar els menús). Impossible. O dificil, molt dificil. Ja intentes anar fer una passejadas pels voltants, acostante a comprar part dels embotits que has degustat tot esmorzant, però en el nostre cas vam haver d´admetre que havíem esmorzat massa. També va influir que no ens van convèncer els plats que oferíen al menú curt, i vam decidir fer carta.
Anem doncs al dinar. La carta és interessant, part dels seus plats son presents als menús (el llarg i el curt), però comparativament parlant no surt a compte, i més si demanes plats fora de carta o extres on hi ha la preuada tòfona. Si no ets viu i en preguntes el preu estàs llest, ja que no et diuen el preu i quan arriba la factura flipes. Culpa teva, naturalment, però la meva opinió és que ells t´ho han de dir.
Nosaltres vam optar per una esplèndida amanida de col a la brasa amb aguila fumada, anxoves, olives, tompaquet confitat i alters encurtits, molt bona.
L´altre primer van ser uns esplèndits cors de carxofa confitats amb rovell d´ou curat, tartar de tonyina, carn de garoina amb un llit de mouse de carxofes i uns xips també de carxofes. La veritat, de primera.
Pels segons vam optar pel cèrvol amb remolatxes…
…i el plat estrella de la temporada, fora de carta, la becada rostida que era d´una categoria (i d´un preu…) excepcional. Una meravella, tot s´ha de dir.
Vam fer un postre ben cítric…
…i cap a casa. Destacar que el sommelier ens va recomenar molt bé, i no ho tenia fàcil, ja que li vam dir que volíem un vi blanc amb criança que aguantés els plats de carn…gens senzill, cèrvol i becada! Doncs aquest magnífic Rara Avis del Raúl Pérez ho va aconseguir. Magnífic, rodó, balsàmic, untuós, potent i subtil a la vegada.
Conclusió: millor anar-hi a dinar i, si voleu quedar-vos a dormir no espereu gran cosa de les habitacions. Això sí, l´esmorzar paga la pena, així que sopeu al restaurant si voleu experimentar-ho tot…o aneu a esmorzar ben aviat!