Aquí trobareu les claus per fer una bona recepta d´estofat de vedella. No és la clàssica, ja que està feta amb cervesa negra, però sí ens trobem amb una carn guisada amb molta paciència, la clau d´un bon plat com aquest, i sobretot amb moltes hores de cocció. La part de la vedella triada va ser conill, sí, tal qual, una de les que ofereix millors resultats quan sotmets aquesta carn vermella a una llarga cocció. L´altra clau és fer-ho d´un dia per l´altre, com és el cas que ens ocupa, i si a més a més a darrera hora hi afegiu unes patates fetes al forn li donareu el toc decididament més diferent.
Ingredients:
- 750 gr de conill de vedella
- dues cebes de Figueres
- una pastanaga gran
- 1 cervesa negra, per exemple, una Guiness
- un raig de conyac
- dues cullerades de farina
- quatre patates mitjanes tipus mona lisa
- sal i pebre
La recepta pas a pas:
- Començarem salpebrant la carn, tallada a daus. Tot seguit l´enfarinem mentre posem oli a escalfar a la cassola, que serà el lloc on ho cuinarem tot.
- Quan l´oli sigui ben calent daurarem la carn, a consciencia, per tots els costats. Ha de quedar ben segellada perquè passarà per un procés de cocció molt llarg, i així retindrà millor els seus líquids.
- Retirem la carn i en la mateixa cassola comencem a fer un sofregit que de ceba molt lentament. Tallada a juliana, la ceba ha de quedar ben caramelitzada. Tapeu-la, baixeu el foc i de tan en quan la remeneu. Podeu posar-hi una cullerada d´aigua, farà que no es cremi. No hem de passar al següent pas fins que tingui un color ben daurat i estigui quasibé a punta de caramel. Aproximadament una horeta.
- Pelem i ratllem la pastanaga. Si és ecològica només caldrà que la renteu bé. L´afegim al sofregit, tapem i continuem amb la cocció una mitja hora més.
- Quan observem que el sofregit està al seu punt recuperem la carn i mullem amb un bon raig de conyac. Deixem que redueixi una mica i que s´evapori l´alcohol.
- Mullem amb la cervesa. Per cert, no cal que sigui Guiness, però si us recomano que sigui una bona cervesa. I negra, sobretot. Tapem de nou i deixem coure a foc lent un mínim de dues hores. Si són tres, millor. Passat aquest temps l´estofat estarà al seu punt, però li faltarà quelcom molt important: el repòs. Us el podríeu menjar en aquest moment però us asseguro que l´endemà està molt més bo. Per cert, no cal que el guardeu a la nevera.
- Una hora abans de dinar engegueu el forn i el poseu a 200 graus. Peleu les patates, les talleu com si anéssiu a fer braves, les salpebrem, untem amb oli i les enfornem entre trenta i quaranta minuts. Es qüestió de tastar-les.
- Escalfeu l´estofat i cinc minuts abans de portar-lo a la taula hi tireu les patates, temps suficient perquè s´impregnin del sabor de la salsa, espectacular, però que conservin el seu punt cruixent.
Aquest estofat no és gens pesat i el podem marinar amb molts tipus de vi negre. No té perquè ser necessàriament un reserva o un gran reserva. Home, potser no cal triar un vi jove, això no, però amb un criança anireu molt bé. De totes maneres jo vaig triar un vi de llarga criança que té ja deu anys, del celler Clos Pons, DO Costers del Segre: Roc Nu 2011. Un vi que malgrat la seva edtat es manté viu, fresc i que té aquella agradable sensació en boca de vi vellutat tan agradable quan menges guisats com el que us hem explicat en aquest post. Té una base de cabernet sauvignon combinat amb garnatxa i ull de llebre.
