Aquesta recepta senzillíssima i molt bona de llenties amb espàrrecs blancs i una mena de pesto sense fruits secs i amb crèixems va ser tot un èxit des del primer dia que la vaig fer, i des de llavors s´han convertit en un clàssic a casa. Del llibre de l´Ottolenghi “El gourmet vegetariano”, us la recomano molt per a l´estiu…i per a quan us vingui de gust!
Ingredients:
- 200 gr de llenties pardines crues
- 120 gr de canonges
- 1 dent d´all (opcional)
- 400 gr d´espàrrecs fins de llauna
- tomàquet sec (opcional)
- oli d´oliva extra
- vinagre de vi negre
- 100 gr de pecorino ratllat
- sal, pebre
Com fer la recepta de les llenties amb espàrrecs:
- Aquesta és la típica ocasió on val la pena comprar les llenties cuites. De fet, jo en sóc partidari sempre les llenties siguin per a una amanida, però en aquest cas les vaig coure jo. Per tant, aquest va ser el primer pas i ha de ser-ho en qualsevol cas sempre que les feu a casa. Tres quarts d´hora partint d´aigua freda amb un gra d´all i un cñau d´olor incrstrat, una fulla de llorer i una mica de sal.
- Mentrestant podeu anar triant els crèixems. D´una safata d´aquelles que ja venen netes o com a mínim envasades ho retireu les cues. Una bona part per a la salsa i l´altra per a barrejar amb les llenties. Una mica a ull, serien 60 grams per a cada cosa aproximadament.
- Jo en aquesta ocasió vaig utilizar escarola per motius pràctics , ja que no tenia gaires crèixems i en canvi molta escarola. Però la idea és que siguin crèixems també a l´amanida.
- Triturem els crèixems amb pecorino ratllat (podeu utilitzar parmesà), oli, un xic de vinagre i sal fins a tenir una salsa de consistència més aviat líquida, això no és un pesto.
- I quan tinguem cuites les llenties les refredem i procedim a muntar el plat: a sota el verd, tot seguit les llenties, els espàrrecs i per sobre la salsa verda i una mica més de formatge ratllat. Hi podeu afegir tomàquet sec, li queda molt bé, però no és en absolut necessari (ni anava inclòs a la recepta original).
- Amb aquesta recepta us recomano o bé un blanc més aviat jove, fins i tot amb una mica de barrica, o un negre ben fresquet, lleuger. També podeu optar per un terme mig, com podria ser un “blanc de noirs”, o un vi blanc fet a partir de raïms negres com podria ser aquest “Albino” del magnífic celler de les Rias Baixas Albamar.
- Us adjunto també un link al nostre canal de youtube per si voleu veure un mini video de la recepta, molt curtet:
