Quatre apunts de la BWW

Sí, només quatre, ja que aquest any he decidit fer els “posts” per separat: el de la gastronomia, el de la mostra dels 50 vins fets per 50 dones, un de dedicat a quatre cellers de Ribera del Duero i aquest mateix, quatre pinzellades de tres cellers catalans i un d´andorrà.

Començaré precisament per Casa Auvinyà, un dels cellers andorrans, localitzat aprop de Sant Julià de Loira, el nom del qual comença a sonar gràcies a tres bones referències, una de blanc i dues de negres, totes elles força estimables.

“Imagine” és el blanc, un interessant cupatge de pinot gris (45), Viognier (50) i albarinyo (5), blanc aromàtic, destinat a convertir-se en una de les cares més reconeixibles del celler. “Forapista 2016” és el monovarietal de pinot noir, fresc, suau i interessant que s´enfila però cap als 30 euros (al mercat hi ha opcions semblants a preus més econòmics) i finalment la seva joia de la corona particular, un magnífic “Evolució 2015”, sirà 100% que malauradament per a molta gent arriba als 40 euros, un preu potser excessiu però que respon, apart de les seves evidents qualitats, a la poca producció que té, a que no tenen més vinyes, més raïm, més producció. Sé que parlar de preus quan tenim davant a uns entusiastes del vi que s´embarquen en l´extraordinària aventura de fer vins a 1200 metres d´alçada, a Andorra, potser no és just per als elaboradors però no ho faig per criticar-ho en plan negatiu, sinó per a situar a qui pugui estar llegint l´article i que sàpiga el que haurà de pagar per ells, com també menciono aquest fet en els nous vins de Bàrbara Forés i en els dels altres vins que menciono en aquest post. Cadascú decideix si li paga la pena pagar 40 euros (o els que siguin) o no per un vi, moltes vegades val la pena, sobretot quan coneixes la història que hi ha darrera del vi en qüestió.

Precisament la poca producció és una de les raons dels preus que tenen els nous vins naturals, o quasibé naturals (alguns tenen sulfits), de l´excel.lent celler de la Terra Alta Bàrbara Forés, amb la gran enòloga Pili Sanmartín al capdavant de les seves creacions. Precisament va ser una entusiasta Pili qui em va atendre i deixar tastar aquests nous vins, enmarcats dins una nova linia anomenada “en moviment”, amb un disseny novedós, desenfadat i atractiu, diferenciador de la linea més tradicional del celler en quan a etiquetes es refereix.

Vam començar amb un magnífic “Ancestral” de morenillo, “A”, un fantàstic escumós rosat molt llaminer, fàcil, fresquíssim. Tot seguit el “0”, una magnífica i finíssima garnatxa negra, i dues versions de l´”1″, garnatxa blanca: la del 2017 amb sulfits, mínims però presents, i la del 18 sense…i amb un mes amb pells, criança com totes en inox, només 400 ampolles d´un vi sorprenent, que arriba a desconcertar (en el bon sentit de la paraula) i que et quedes amb les ganes de més. Tancant aquesta línia de nous vins ens trobem amb el més punki (en les pròpies paraules de la Pili, que subscric totalment), el més canyero, el més identificatiu amb el terme “vins naturals” (tan en nas com en boca” de tots, el “2”, un Macabeu molt salí que ha estat quatre mesos amb les seves pells. Aquests vins van des dels 18 euros de l´ancestral als 28´50 dels blancs, passant pels 21´50 del negre a Vila Viniteca, un dels pocs llocs (o pràcticament l´únic) on podeu trobar un vins que valen molt la pena.

També vam tastar, però, la nova versió d´un clàssic de la casa, el Templari, ara només elaborat amb morenillo, i he de dir que és excel.lent, com també ho és el nou Coma d´en Pou, amb garnatxa fina i peluda, molt recomanable.

Tot passejant per una fira on no podries tastar mai tot el que s´ofereix em vaig trobar amb un d´aquells stands aparatosos, cridaners, on veus que hi ha calers, vaja, que mostraven en un racó dos vins que feia temps em cridaven l´atenció. La gran casa mare, el grup Vallformosa, acull en el seu sí un petit projecte que surt amb la marca Domènech Vidal i que té un gran, gran xarel.lo que per si sol valia la pena demanar tastar-lo. I això vaig fer. I amics, quina petita meravella! Un xarel.lo molt aromàtic, molt, que té tres fermentacions diferents: una part ho fa en inxo, una altra en barrica i la tercera en ou de formigó. El resultat, en aquesta collita del 2017, és un espectacular vi, molt ample en boca, exhuberant, deliciós, de traca i mocador, i a un preu super competitiu, sobre els 17 euros.I el negre, també d´aquesta marca DV, és un sorprenent cupatge de sumoll i samsó que dona com a resultat un vi diferent, especial i força recomanable. No deixeu de tastar-lo.

I el darrer apunt, breu però necessari, va cap a quatre joies de la Familia Torres, dues de la Conca de Barberà i dues del Penedès, una d´elles el Top d´aquesta zona, el “Reserva real”. Vaig passar primer per la Conca per tastar l´afamat “Milmanda”, un chardonnay espectacular, i el “Grans Muralles”, un dels emblemes del grup que va deixar el llistó molt alt. Clar que el “Mas de la Plana 2015” no es va quedar precisament enrera. No sóc el fan més gran del món del Cavernet Sauvignon, però clar, estem parlant de vins que estan en el “top dels tops” catalans (i espanyols, i mundials) i que realment quan els tastes no decepcionen, al contrari. Ja havia tastat el mencionat “Mas de la Plana”, cap sorpresa al respecte doncs, però no el “Reserva real”, i sincerament va respondre a les meves (grans) expectatives: un vinàs amb tots els seus “ets” i “uts”. Dels seus preus, però, no en parlarem…o sí? Cap d´ells és accessible, tant el “Mas de la Plana” com, sobretot, el “Reserva Real” és absolutament disparatat, però això no treu que pugui dir “bravo i més bravo”.

Deixa un comentari