Nova visita al restaurant Hisop, l´estrellat de Barcelona amb millor relació qualitat/preu. Sense dubte, un dels preferits a casa i segurament un dels dos restaurants d´aquest tipus que més hem visitat. La veritat és que he perdut el compte, moltes. Ens agrada el lloc, l´ambient, el servei, la cuina, els menús i la seva llargada, la carta de vins. El que mai havíem fet és anar-hi quatre persones (bé, excepte una vegada que hi vaig anar pel meu compte amb un grup d´amics) i va ser una bona experiència.
Ressaltar també que l´opció maridatge surt per un preu més que correcte (només 25 euros més que el menú de tast), i no com en molts restaurants “estrellats” que quasibé surt tan car com un menú més. També és cert que no son vins amb un renom excessiu, però la gràcia és que acompanyin bé als plats i que, independentment de si són o no coneguts siguin bons. I ho eren. Me´n vaig alegrar perquè ens va anar molt bé triar aquesta opció (èrem tres bevent vi) i perquè l´única vegada que havia optat per triar el menú maridatge en aquest restaurant no n´havia quedat gaire satisfet. En canvi he de dir que excepte en un cas que ja diré, tots els maridatges em van semblar impecables i, en una ocasió, molt sorprenent (i encertat!).
Recordem doncs el que ens van oferir en aquesta carta del primer trimestre del 2023. Els dos primer plats ells els consideraven uns aperitius, però bé, jo crec que eren més aviat plats que aperitius en sí, el format i sobretot el concepte era més aprop del que t´esperes en un plat que en un aperitiu.
El primer va ser de lo millor de tot el menú: pèsols llagrima a la brasa amb cecina i llima. Brutals. El sabor inequívoc de la brasa en uns pèsols espectaculars rematats amb els tocs de llima i cecina. Posi-me´n tres més, si et plau. Suposo que lo d´aperitiu venia per la mida del plat.
Segon i efectiu “aperitiu” també: salsifí amb tòfona i cacau. La salsa, espectacular. Textura del salsifí, al punt. Sabor, de traca. Aquests dos plats amb un escumós sense sulfits del Penedés, La Planta
El primer dels quatre plats principals s´emporta “la palma” que es diria en alguns llocs de la península. Un verat amb un escandalós punt de cocció amb card i wasabi. Un sabor descomunal, un encert brutal. Val la pena venir i demanar el menú de tast només per aquest plat. Meravellós. Amb un blanc italià del Veneto, Duchessa Allegra Garganegra del 2021. Interessant.
El plat del dubte, del “potser hi ha coses que m´agraden més”, el que jo haguès volgut canviar pel colomí si m´haguessin deixat (no ho vaig demanar…) és el fajol amb pedrers d´ànec, col a la brasa i pell de bergamota ratllada al moment. Molt sabor, cert, però…què voleu que us digui? Està molt bé això de recuperar el fajol, i si vas a Les Cols doncs ja hi comptes però…no desitjaria que el tema del fajol comencés a aparèixer per tot arreu. Ja, és molt sa, nutritiu (en menjo de cruixent al muesli que prenc tot sovint pel matí…), ho entenc. Jo prefereixo altres coses. Impecablement executat, però no és d´aquells plats que t´aixeques per aplaudir i demanes que vingui el xef a saludar (com haguès fet amb el verat). Bon maridatge amb una garnatxa blanca del Montsant, Rebeldes.
El lluç amb garotes i naps amb cashmir era molt subtil, delicat, precís…sí, el lluç també té loc en un restaurant amb estrella Michelin. Sí, ens agrada més el turbot i els molls, però aquest plat en concret segurament demanava lluç. I estava la mar de bo. Excel.lent maridatge, molt bon vi amb un Grauer Burgunder Weingut de Friedrick Becker. Sí, alemany.
Amb el plat de carn va arribar el primer i únic vi negre, un merlot del Penedès que coneixo bé, l´Antana 2013 d´Esteve i Gibert. Gran celler. Molt bon vi. Tria massa tópica, carn=vi negre…quan no sempre és així, ni ho ha de ser, i encara menys amb carn blanca, amb conill. I amb pilota i tòfona, dins un deliciós briox. Sí, hi havia una salsa que potser demanava vi negre, però venia en un cantó del plat. Briox+conill+tòfona+pilota=vi blanc amb barrica, almenys pel meu gust. Haguès acompanyat millor el plat i ho haguès trobat valent. El plat en sí, exquisit.
El plat de formatges, doncs bo, sense fer-ne però grans escarafalls. El millor, el maridatge: una sidra, i francesa, d´Eric Bordelet. Un de nosaltres va demanar una alternativa i li van portar una sensacional picanya marinada amb una vinagreta picant i escarola, picanya freda, una mena de tataki. Ho arribo a saber i em demano la carn….que per cert també maridava molt bé amb la sidra.
El pre postre era cítric, una xirivia amb fonoll i llimona espectacular. Super refrescant.
I el postre…va haver-hi de tot. A priori el “titular” era unes carxofes amb ametlles i café. Jo no vaig veure clar lo del café i vaig optar per un plat amb un cremós de xocolata blanca, avellanes, shitake i llimona salda. Fabulós. Un contrast de sabors exquisit. Sorprenent. Ara, el de les carxofes també era una meravella, lo del café era testimonial. Tot regat amb un moscatell de Malaga molt bo, MR Mountain Wine.
Bé, vam gaudir molt. I tornarem aviat. Potser a fer carta, així puc tornar a menjar el verat i triar colomí de segon. En qualsevol cas, tornarem segur, com venim fent des de fa molt anys. I abans de l´estiu. Bé, així que sigui possible.