Un retorn al restaurant Hisop és quelcom que s´hauria de fer, idealment, cada vegada que canvien la carta. Normalment coincideix amb les estacions, però es clar, no tothom pot anar quatre vegades a l´any a un restaurant com aquest que, de totes maneres, segueix sent dels més econòmics amb estrella Michelin a Barcelona. En fi, hi vam tornar i, de nou, vam gaudir molt del seu menú degustació.
Per començar ens van presentar unes garotes amb ceps i cardamom negre, amb la pecularietat que les garotes eren en format sorbet. I a mi em tornen boig els sorbets salats. Aquest era meravellós, es clar.
El segon aperitiu, que jo de fet el consideraria com a plat, era un ajoblanco de festucs amb mongeta tendra laminada, molt subtil, i un peix blanc anomenat iserna. Tot molt ben conjuntat, suau i precís.
Un dels grans hits van ser els lletons de vedella amb rovellons en escabetx. Quin punt de cocció més encertat, quina textura, quin sabor. Molt top.
En canvi, l´arròs de cranc blau amb cors de pollastre i canyuts del Delta va punxar. No el considero un plat digne d´estar en un menú com aquest. No hi havia prou sabor si menjaves l´arròs sense els seus acompanyants. Probablement està pensat per menjar-s´ho tot junt, o almenys amb un dels dos ingredients , però aquest arròs era força fluix, dessaborit, insuls. Els canyuts, magnífics, però els cors de pollastre…en fi, no em va agradar ni el sabor ni la textura, sóc zero d´aquest tipus de menuts, els trobo massa arriscats en un menú de tast, i aquests en concret tenien per mí una presència excessiva.
En canvi, el lluç amb salsa de camagrocs i pinyons era exquisit. Al punt i en perfecte equilibri amb una salsa magnífica.
I amb el garrí vam tenir una sensació agredolça, ja que venia acompanyat d´un tartar de gamba blanca en el que era un mar i muntanya de llibre. La carn i el seu suc eren magnífics, ben torradet, cruixent i melós, però amb un sabor potent que es menjava al tartar, quasibé imperceptible si ho combinaves. Actualment, però, l´han canviat per una guatlla rostida amb cacau i col.
El pre postre, un kimchi de carbassa amb sorbet de mandarina i anís era fantàstic, refrescant i amb un toc precís de picant. Vaig oblidar fotografiar-lo.
El primer postre, un deliciós albercoc amb sorbet de fruita de la passió i escuma de tequila. Refrescant. Molt bo. Deliciós, de fet. Actualment ja no figura al menú de tast, ha estat canviat per un moniato amb llet d´ovela i café.
I per acabar una ensaimada feta amb greix de vaca vella i sorbet, a petició nostra, de té verd, subtituint al de vainilla i rom amb aroma de cigar que hi ha al menú. Molt bona.
