Diuen que més val tard que mai. Ja fa dies d´aquest esdeveniment, però bé, aquí teniu un resum del que va donar la jornada professional de la D.O. Conca de Barberà, amb un Tast de cinc vins dirigit per la sommelier Meritxell Falgueras i un tast dels vins de quasibé tots els cellers d´aquesta DO, amb alguna absència de luxe, com la gent de Molí dels Capellanys, Gatzara Vins i l´excel.lent trepat del Celler Domenys, per mí tres dels millors de la zona.
El tast dirigit per la Meritxell Falgueras era a prior interessant per tenir l´oportunitat d´escoltar a una excel.lent professional parlar d´uns vins que m´agraden molt i, sobretot, veure com ho enfocava i quina sel.lecció feia. Pel que fa a aquest darrer punt he de dir que em va faltar clarament un vi de Carles Andreu com a trepat característic, però a la vegada vaig trobar que va fer una tria diversa, diferenciada i on no només hi havia trepat, que a vegades, tot i ser la varietat bandera de la zona, és un error en que poden caure els tastos de vins de la Conca de Barberà. Haguès fet jo aquesta mateixa tria? No, ni molt menys, però la professional és ella, així que d´entrada triés com a blanc el Cara Nord em va semblar més que correcte. Es el millor blanc d´aquesta DO? No crec, tampoc penso que fos triat per aquest motiu. Es un bon blanc, fresc, senzill, fàcil. El rosat, del celler Portell, un trepat clàssic de tota la vida, amb un color molt viu però excessivament empalagós , tant nas com boca et remetia a una llaminadura d´aquelles mega artificials, de pegadolça vermella per exemple. El Negre de Folls de Vins de Pedra se´ns va presentar en primer lloc com un 100% trepat i aquí va venir la gran relliscada de la nostra protagonista, perquè de trepat només n´hi havia una miqueta de res. La protagonista era la garnatxa i l´ull de llebre. Potser no ens ho havíem preparat prou? Aisss, ningú és perfecte, tot i que he d´ametre que quan es centrava en coses tècniques genèriques del vi, ja que el tema de la Conca de barberà no el portava gaire preparat, era espectacular com parlava. Es una excel.lent professional, una crack, que segurament no va tenir el seu millor dia, però tornem als vins en si, al “Negre de folls”. Un vi jove, correcte, que no em va entusiasmar especialment, d´aquest celler m´agrada més “L´Atrepat”, el trobo un trepat diferent, com el següent, que va ser, a més , el millor, de llarg, del Tast: el trepat de Mas de la Pansa, una novetat i una grata sorpresa. Aquí la Falgueras la va clavar. Super recomanable, sobre els 15 euros, val la pena de veritat. I va tancar la sel.lecció un típic i tòpic cabernet sauvignon reserva de Mas Foraster, d´aquells tan clàssics que la paraula “clàssic” no és en el millor sentit de la paraula, tot i que tothom el va valorar positivament. Jo vaig trobar-me amb un vi tancat, espès, secot, amb massa regalèsia, els tanins massa presents…no em va dir res de bo, la veritat, prefereixo mil vegades les carinyenes del Priorat, que es van endur una clatelladeta (sense mencionar-les directament) de la presidenta de la DO. El comentari em va sobrar, per poc adequat i poc elegant. Ara, qüestió de gustos, clar.
El tast dirigit de la sommelier catalana, propera “master of wine” (al loro!, gens fàcil això, eh) es va allargar innecessàriament fins quasibé les dues hores. No calia. Semblava volgués justificar el seu sou fent que durés més estona, quan era obvi que no s´havia preparat gaire bé el tast, i tots els protagonistes vam haver de dir unes paraules un parell de vegades, quelcom potser interessant però que al meu entendre no calia, no feia falta dir que ens agrada molt la Conca de Barberà (que sí, a mi particularment m´entusiasma) i alabar reiteredament les seves qualitats quan al pis de baix ens esperaven un bon nombre de vins que no vam poder arribar a tastar en la seva totalitat. Això sí, vaig aprofitar per dir-li a la Presidenta de la DO que era una llàstima que celler de vins naturals com Escoda-Sanahuja i Carlània ja no en formessin part, i sembla que el comentari no li va acabar d´agradar ni tampoc el va acabar d´entendre. Des del meu punt de vista tot suma, la diversitat suma, i a vegades les normes són excessivament estrictes, però ella deia que van ser els cellers que van perferir marxar i que no tenia res en contra d´ells, al contrari, però que no seguien “les normes”. I el que jo probava de dir-li és que amb aquests cellers a bord de la DO aquesta guanyaria prestigi, però sembla que com deia no em va entendre o no va voler fer-ho. Per això, la veritat, no m´esperava trobar entre els celler presents al Tast general a la gent de Costador/Metamorphika, que són de la corda del dos ara mencionats, i que per cert és on vaig tastar els millor vins de la tarda, i de llarg.
Abans, però, vaig tenir ocasió de tastar el “Cabanal trepat” de la cooperativa Agrícola de Barberà, un vi jove, molt viu, i uns quants blancs. “L´Orni”, de Vins de Pedra, un jove chardonnay, i els de Mas Foraster. Primer el Blanc selecció, quasibé a parts iguals de garnatxa blanca i macabeu, amb un toc de chardonnay, i el més untuós “Blanc del coster”, quasibé un monovarietal de macabeu molt fresc i especial, amb un toc de garntaxa blanca. També em vaig passar per Carles Andreu, on a part de corroborar que el seu trepat és dels millors, en versió 2017, vaig veure l´evolució que havíen aconseguit amb la collita del 2013 versió magnum, molt especial, finíssima i super elegant. I la parada i fonda que vaig fer a can Costador/Metamorphika va ser espectacular. Un molt bon pinot noir va ser el “menys” especial del que tenien, i era bo de veritat. De la mateixa gamma, La fassina, també vaig tastat un trepat molt bo, els dos criats en barrica. I el macabeu de vinyes velles, el “Presa Romana 1905”, també molt digne de menció, menys espectacular que el brisat d´ànfora. De fet aquest macabeu també era brisat però no es notava tant com l´altre. I és que els criats en ànfora ja eren una altra història. Molta frescor, vius, brillants, sensacional el “Metamorphika trepat” i extraordinari el “Metamorphika sumoll”. El trepat, juntament amb el de Mas de la Pansa, el millor de la jornada…amb uns punts més i tot. De córrer a la botiga més propera a comprar-lo. I el mateix pel que fa al “macabeu brisat” també de la gamma Metamorphika, en ànfora, molt i molt especial; i de traca i mocador, campioníssim, el “Sumoll orange de noirs”, una raresa extraordinària, memorable, amb un pas per boca que es queda gravat com pocs vins. Un blanc de negres que fa veritable afició!
