Recepta en procés de millora…per tant us l´explico tal i com diu el llibre, us dic què m´ha passat la primera vegada en fer-la i què penso fer per millorar-la…quan ho fagi ho diré, em va agradar molt…ah, i vaig utilitzar espinacs en comptes de bledes…Es un entrant però fent-los més grans i en major quantitat poden ser plat únic o un segon.
Ingredients:
300 gr de bledes/espinacs
formatge fresc d´ovella o similar (no cal que sigui d´ovella realment…)
formatge sec d´ovella ratllat o un tros per ratllar-lo
unes fulles de menta
una mica de farina
1 ou
pa ratllat
4/5 tomàquets
1 ceba
1 pastanaga
1 gra d´all
Escaldem els espinacs o bledes dos minuts en aigua bullent. Ho tallem petit i quan s´hagi refredat ho barregem amb les fulles de menta picada, l´ou batut i el formatge fresc. Fem una mena de croquetes amb aquesta massa, ben barrejada i salpebrada, les enfarinem i les posem en aigua bullent uns minuts de res, fins que pugin a la superfície.
Mentrestant haurem preparat una salsa de tomàquet sofregint primer la ceba i la pastanaga, afegint-hi poc després els tomàquets (millor pelats i sense llavors), i mig vas d´aigua. Deixem coure mitja horeta, passem pel xino i la posem en una safata o plat de terrissa que pugui anar al forn. Posem els storzaprettis a sobre i ratllem el formatge d´ovella. Enfornem uns cinc minuts a 200 graus i ho acabem gratinant un parell de minuts més.
Dues coses: tot i que de cara a l´elaboració del plat i al seu color és igual posar-hi espinacs o bledes el seu sabor sí que varia considerablement. La propera vegada ho faré amb bledes, s´ha de probar, segur que també està força bo. I una cosa, quan barregem els ingredients per fer els storzapretti millor si tenim una mica de pa ratllat, ajudarà a compactar-ho tot. I quan els poseu en aigua bullent aneu amb compte, molt poca estona, a mi un parell se´m van quasi desfer, senyal que no estaven ben fets i que probablement els hi faltava el pa ratllat.
El plat, en sí, em va agradar molt, per això publico el post tal qual, una mica a l´espera de la segona vegada que els faré…que n´hi haurà una altra, segur, més de dues també!