La pasta que fan al llibre (La Cuchara de plata) en aquesta recepta són de fet unes mitges llunes que anomenen “tortelloni”, però jo des que tinc el motllo dels raviolis i, més important, li he agafat la mida tota la pasta fresca que faig són raviolis. No em queden bé les altres pastes farcides a mà, així que tiro pel dret ja que tampoc en faig cada dia!
La clau d´aquest plat són els calamars. El cous cous el feu del que us doni la gana, tot i que aquesta combinació la trobo especialment acertada. Neix, com no, del que hi havia a la nevera aquell dia…
Fantàstica recepta a la qual hi he afegit, respecte a la recepta original del llibre, olives verdes…que per cert li van donar un toc ideal! També podien haver estat negres, per cert.
Una recepta d´aquelles que no s´obliden. Dels dies que tens convidats que molen i per menjar acompanyada de vins que molen de veritat. Una recepta que porta feina, és cert, però que sobretot és una qüestió de temps. I de comprar bona matèria prima, de fer un bon brou per poder fer després una bona salsa. I de gaudir menjant, d´això va la cosa.