La veritat és que, així d´entrada, pot semblar que aquesta recepta no és gran cosa. Res més lluny de la realitat, és una petita delicatessen que, això sí, té un petit detall que potser a alguns no els hi farà el pes: es prèn tèbia.
Aquesta recepta la trobem en dues classificacions, la de “pròpies” i la del llibre de verdures, el “1460 recetas…”. Per què? Senzill, he canviat el tipus de vermut, de blanc a negre, i hi he incorporat brou de pollastre. Considero que aquest canvis són prou influents en el producte final com per tenir en compte la meva decissió, tot i que la recepta és realment del llibre. En fi, que un dia la faré tal qual diu el llibre i compararem.
Una recepta gustosíssima, fàcil, bona, ràpida…
Curiosa recepta, gust peculiar, interessant. No havia utilitzat mai pasta de “tamarindo”, i s´ha de dir que realment és un gust amb personalitat, per als amants de coses que se surten del normal. Sí, és un estofat en tota regla, però definitivament diferent.
Si teniu amics/familia mallorquina doncs segur que un dia o altre n´haureu menjat. I si no doncs ja trigueu, una mena de ratatouí o de samfaina però amb el seu toc particular que jo, humilment, he intentat fer. No sé què n´hauguèssin opinat els meus amics mallorquins però a casa va agradar, i molt.
Excel.lent recepta, de luxe pràcticament, que es pot tenir mig feta si ja disposeu d´un brou potent de peix de roca…i si no, doncs ja ho sabeu, a fer-lo!
