Curiosa recepta, gust peculiar, interessant. No havia utilitzat mai pasta de “tamarindo”, i s´ha de dir que realment és un gust amb personalitat, per als amants de coses que se surten del normal. Sí, és un estofat en tota regla, però definitivament diferent.
Ingredients:
600 gr aprox de carn x estofar
1 o 2 cebes
2 dents d´all
un tros de gingebre fresc
1 bitxo
5 cullerades de salsa de soja dolça (o la que tingueu)
4 cullerades de tomàquet triturat
1 cullerada de pasta de “tamarindo”
1 culleradeta de llavors de cilantre
1 clau
1 culleradeta de canyella en pols
1 fulla de llorer
1/2 culleradeta de nou moscada
1 cullerada de sucre roig
mig litre de brou de carn (o de verdures)
oli de girasol (o d´oliva…)
sal, pebre
Barrejar la salsa de soja, el sucre, la pasta de tamarindo (si no en teniu, utilitzau vinagre, però la gràcia de la recepta és precisament el tamarindo…), el gingebre ratllat i una mica de sal. Hi posem també la carn tallada a daus i ho deixem marinant una hora.
Mentrestant anem fent un sofregit de ceba i all. Al morter matxaquem el clau i les llavors de cilantre. Ho afegim al sofregit juntament amb el bitxo picat i la resta d´espècies i herbes. Incorporem la carn i ho saltegem tot uns cinc minuts. Afegim el tomàquet, i uns minuts més tard ho mullem amb el brou. Al llibre l´autor ho mulla amb aigua, jo no en sóc gaire partidari però he de reconèixer que tractant-se d´uan recepta amb ingredients força potents que a més a més té una cocció força llarga doncs potser no és del tot necessari el brou…vaja, que l´aigua és perfectament recomanable. Ho tapem i deixem coure a foc lent unes tres hores, o fins que la carn quedi tendra. Jo recomano a més fer-ho d´un dia per l´altre, com tots els estofats, i servir-hi amb arròs blanc o patata bullida/saltejada.
