Risotto amb salsitxes
Una de les receptes de risotto que més m´ha agradat, el seu resultat és francament bo, i naturalment es pot fer amb butifarra que, segons com, encara és molt millor.
vi negre
Galtes de porc amb salsa de vi i prunes
Recepta on sí, aquesta vegada sí, cal utilitzar un vi mínimament decent. No val agafar el primer vi “de batalla” que trobeu a 1 euro. Jo me´n vaig gastar sis o set, i és que es tracta de coure íntegrament (bé, després de daurar-les) les galtes amb vi, sense brou ni cap altre líquid, i després reduïr el líquid restant per convertir-lo en una salsa deliciosa. Tot això acompanyat amb un bon puré de patates (allò que ara se´n diu “parmentier”, je je) i unes prunes ben carnoses. Una delícia de plat, que a més a més aguanta fet uns quants dies a la nevera.
Vedella al vi negre amb xocolata
Un nou estofat! Sí, ho sé, ja va prou ple d´estofats el receptari d´en Lladonosa perquè a sobre faci també els estofats d´El Comidista…però és que si els faig és perquè crec que valen la pena, i aquest segueix de nou la tònica general, vaja, senzill de fer (però de llarga elaboració) i d´excel.lents resultats, amb la xocolata com a estrella convidada final.
Conill al jaç
També es podria anomenar “conill al vi negre”, ja que bàsicament es això, un conill que es cou amb vi negre i al qual s´hi afegeix al final una bona picada. Senzill i molt bo!
Anec amb vi negre, moixernons i albergínies
Recepta super calòrica, ja ja, i bona però que bona de veritat…si us agrada l´ànec, clar, que està boníssim!
Galtes de vedella al vi negre i mostassa
Vaja, cada dia s´aprèn una cosa diuen. I jo fa poc vaig apendre que “carrilleras” eren “galtes”, quelcom que no havia gosat tastar mai, almenys en la seva versió porcina. Sí ho havia fet en versió bovina, tot i no saber ben bé què menjava. Ho havia fet dues vegades, a Vitòria i a Bilbao, i les dues vegades les havia trobat boníssimes. Quan vaig escollir fer aquest plat ho vaig fer pensant en aquestes dues vegades que n´havia menjat, però la meva sorpresa va ser majúscula quan a la meva carnisseria de confiança em van dir que ells només tenien galtes (carrilleras) de porc, i que les de vedella es venien a la parada dels “desperdicis”, juntament amb les víceres, els pulmons, etc, etc…