Dins dels actes de la Barcelona Wine Week 2002 destacava el tast de carinyenes de l´Empordà de la mà d´Audrey Doré, la sommelier en cap del Celler de Can Roca. Tot i que personalment conec molt la comarca i, per tant, la sel.lecció no em va sorprendre, l´oportunitat d´escoltar a algú tan acreditat i reputat com Doré valia la pena per si sola.
La idea era tastar dos tipus de carinyenes de cada: blanques, roges i negres. La tria va ser força lògica, francament crec que hi havia lo milloret de cada casa, amb especial atenció a la sensacional carinyena blanca de Vinyes d´Olivardots, la sorpresa d´Anna Espelt i el detall preciós i merescut de fer sortir al tast el projecte del celler cooperatiu d´Espolla dels Vins de Postal.
Vam començar amb les carinyenes roges, una elaborada com a blanc i l´altra com a rosat. La blanca era el fabulós Singulars de Vinyes Velles de Mas Llunes, a Garriguella, sòl de pissarra en unes vinyes del 1919 on també hi ha garnatxa i carinyena blanques. Molt mineral, cinc mesos en botes de roure francès, es nota la criança i uns aromes més concentrats en boca.
El tast però havia començat amb La Vinya del Metge dels Cellers d´En Guilla, garnatxa roja tractada com un negre, bé, com un rosat, fet que no és habitual. Vinyes a Mollet de Peralada, parlem d´una varietat oxidativa que abans es feia servir per a fer dolços, la tradicional garnatxa de l´Empordà. Té un toc salí potent, sense bota ni ànfora, només inox. Rosat delicat tipus pell de ceba força aromàtic, recte, vertical.
Passem al que per mí és de fa temps un dels millors blancs catalans, la carinyena de Vinyes d´Olivardots que surt amb el nom comercial de 6.18, vinyes de San Climent Sescebes del 1900 on trobem sílex dins de la sorra, fet inusual que dona un caracter especial al vi. Delicat, pas per boca fresc, criança de 8 mesos amb les seves lies.
He de dir, però, que la revelació del tast va ser La Vella 2019 d´Espelt, 300 ampolles i escaig de carinyena blanca de Rabós d´Empordà, 278 ceps, primera anyada, vinyes del 1919. Terra de pisarra, frescor, intensitat i profunditat, olor de pedra molla! Molt treball amb les líes, madur i concentrat en nas, voluminós i menys acidesa que l´anterior.
El pas als negres va ser contundent. Ull de Serp 2013 d´Arché Pagès, poderosa, inconfundible, d´una vinya anomenada La Closa amb un sòl granític, sorrenc, on les arrels toquen la roca mare. Molt concentrat, per mí excessiu, licorós i madur, anyada fresca en plenitud. Tinc debilitat per aquest elaborador tot i que aquest no seria el meu vi preferit del celler. Ara, l´ha sel.leccionat Audrey Doré. Serà per alguna cosa, no?
Finalment, el projecte Vins de Postal del Celler Cooperatiu d´Espolla. Cada any els vins són diferents, la cooperativa els escull per sorpresa i ho comuniquen porta a porta als seleccionats. Aquest Les Muntades 2013 és excel.lent, més fresc i menys concentrat que l´Ull de Serp, àgil, però en qüestió de gustos…Dues carinyenes negres molt diferents, igual que les blanques i les roges. Super tast que posa en valor (de nou) els vins de l´Alt Empordà.
