Tast de microvinificacions de la DO Montsant

Una de les grans atraccions dins el darrer showroom de la Do Montsant al Teatre Nacional de Catalunya va ser la presentació d´un estudi de zonificació d´aquesta DO i el resultat de treballar de la mateixa manera 11 vins diferents, 7 garnatxes i 4 carinyenes, en sòls diferents. Vins nus, joves, en procés de creixement, anònims de la mà del VITEC (Centre tecnològic del VI), l´INCAVI i naturalment la DO Monstant. Una experiència fascinant de la qual us en faig cinc cèntims, de la seva teoria i també del seu tast, la pràctica, vaja.

L´estudi d´aquestes microvinificacions s´està fent en 36 parcel.les diferents, totes elles amb vinyes que tenen més de 35 anys, diferents sòls en 6 sub-zones que fan en total 1900 hectàrees. Són vinyes de secà el raïm de les quals produiria vins de gamma mitja/alta. Es fa tot el treball igual, la verema, tot. Maceració de 21 dies, vins joves/criança en potència, no passen per fusta i reposen en uns dipòsits “lleters” de 50 litres. La vinificació és igual, el punt de maduració és el mateix, la diferència rau en el terrer, el sòl, i les condicions climatològiques.

La DO Montsant s´ha subdividit en 6 zones i en aquest tast, que per cert es feia per primera vegada a Catalunya, vam tastar 7 garnatxes (les dues primeres de la mateixa zona, després una de cada) i quatre carinyenes. Quatre perquè no hi ha carinyenes en totes les subzones de la DO. El tast, conduït per la presidenta de la DO Pilar Just i pel director del VITEC, Sergi de Lamo, va ser una extraordinària demostració de la cabdal importància que té el sòl en el resultat final dels vins, una prova evident que els vins són producte de la terra on es conreen les seves vinyes i també de la diferència que hi pot haver entre ells malgrat ser treballats exactament de la mateixa manera.

Vam començar amb la zona A, la de Pradell i la Torre de Fontaubella, la zona on plou més de tota la DO i on les maduracions són molt llargues. Es, a més, una zona afectada pels vents que venen del mar, l´anomenada “garbinada”. La primera garnatxa tastada era de sòl d´argila, + aprop del barranc, i era fresquíssima i molt potent. El vi estava molt viu, i podria perfectament sortir ara mateix al mercat. La segona, provenint d´un terreny calcari, era més especiada, amb més sotabosc. Les dues, perfectament diferenciades.

La zona B, la de Falset, és molt més calenta i té una gran diversitat de sòls. El tercer vi era molt diferent dels dos primers, i és que provenia d´un sòl de sauló que dona uns vins més mastegables, que s´enganxen a la boca i que tenen un toc molt característic de frescor metàlica al final.

La zona C, Marçà, ens dona un terreny argilós, calcari i sorrenc, el panal, i la garnatxa d´aquí era com més madura, amb molta fruita vermella confitada. Mentre que la zona D, la del Masroig, tenia molta més calidesa i acidesa natural. Els seus sòls són argilo-calcaris, similars als de Cabacés, argilosos de substrat calcari. Els de la zona E però, seran uns vins força diferents ja que gaudeixen d´un perfil molt més continental, més fresc, amb vinyes a més alçada on plou molt poc i això per força es tornava a notar en la garnatxa d´aquesta subzona, de nou diferenciada clarament de les seves predecessores.

I finalment vam arribar a la setena garnatxa, de la zona de Cornudella, sòl calcari que dona un vi floral, balsàmic en una vinya vella molt viva.

Del tast de les garnatxes vam passar ràpidament al de les quatre carinyenes, plantades en quatre de les sis subzones mencionades: Falset, Marçà, Masroig i Cornudella.

La primera carinyena, varietat que necessita més calor i un cicle més llarg, era doncs de la zona de Falset. Sòl de sauló que dona un vi rodó i balsàmic amb frescor al final. Radicalment diferent era la segona, de la zona de Marçà, sòl de panal, carinyena molt vella, mentre que la tercera, la del Masroig, sòl argilós on hi ha més carinyena plantada, era probablement la més clàssica de totes, de “manual”. I la darrera, en un sòl calcari que dona més frescor, molta fruita vermella i tocs balsàmic, la més fresca de totes realment.

En fi, un nou privilegi haver assistit a la presentació d´aquest extraordinari estudi i haver pogut tastar-ne els seus primers resultats. Fascinant és poc!