Aquesta és una altra d´aquelles amanides que, d´entrada, jo arrufava el nas. Però si alguna cosa he après en aquest sub-món dels llibres de cuina és que no s´ha de despreciar cap recepta, per extranya que sembli, a no ser es clar que estigui farcida d´ingredients que no t´agradin. Però a mi m´agrada, i molt, el carbassó, i m´agraden, i molt, tant les anous com la rúcula. La meva reticència era a menjar-me el carbassó cru…clar que perfectament tallat i convenientment marinat la cosa varia. I molt.
Ingredients (4 px):
2 carbassons mitjans
100 gr de rúcula
unes quantes anous (30/50 grams)
8 cullerades d´oli d´oliva extra verge
una cullerada de mostassa “antiga” (la de granets)
una cullerada de vinagre de Mòdena
Gran part de l´èxit de la recepta consisteix en tallar adequadament els carbassons en fines làmines, ni massa primes (es trencarien) ni massa gruixudes (no serien gaire agradables al paladar). Ho podeu fer amb una mandolina (si en teniu), amb un “pela patates” (amb el risc que us quedin massa primes) o amb un bon ganivet ben esmolat i un bon pols. Em reservo quina opció vaig utilitzar, ja ja, però me´n vaig sortir. A partir d´aquí heu de tenir les tires de carbassons amb sal durant una hora. Passat aquest temps les assequeu i les poseu en una plata i hi tireu a sobre la vinagreta, ben emulsionada (podeu posar tots els ingredients en un pot petit i sacsejar-ho bé, és un mètode infalible), a sobre, deixant-ho marinar mitja horeta més. A l´hora de servir-ho poseu les anous una mica esmicolades per sobre i per coronar-ho la rúcula, tot rectificant de sal i pebre si cal.
A mi no em quedava gaire rúcula quan ho vaig fer…ens va agradar molt, i crec que amb més rúcula milloraria.
Reblogged this on Celler-Adocse.