Si no em falla la memòria al receptari del 1080 ja hi ha una recepta de “conill escabetxat” (hi és) però en llegir com la presentava en Lladonosa vaig pensar que era prou diferent com per fer-la. A més a més aquí hi inclouen les excel.lents cebes del platillo i jo, en repetir del plat, em vaig desossar els trossos que quedaven, vaig reduïr la salsa i vaig ressaltejar les cebetes sobrants…i era quelcom sumament exquisit!
Ingredients ( 3/4 px):
1 conill tallat a octaus
1 ceba gran
2 pastanagues
1 porro
1 fulla de llorer
unes branques de romaní
una mica de farigola
3 claus
20 gr de ginebrons
24 cebetes del platillo
1 got de vi blanc
1 got de vinagre
1/2 cullerada de pebre en gra
llard/oli
brou de pollastre 250 ml
Salpebrem els trossos de conill i els marquem a la cassola amb el llard. Reservem el conill. A la mateixa cassola, i amb una mica més d´oli, sofregim la ceba i la pastanaga amb el porro i les herbes aromàtiques. A mitja cocció hi afegim el pebre, els claus i els ginebrons, mullem amb el vi i amb el vinagre i deixem reduir més o menys a la meitat.
Recuperem llavors el conill, mullem amb el brou de pollastre i ho deixem coure tapat a foc lent una mitja horeta. Passada aquesta estona enretirem els trossos de conill i passem tota la salsa pel col.lador xinès. Posem els talls de conill amb la salsa colada i les cebes del platillo que hem fet apart (saltejant-les amb oli en una cassola tapada a foc lent, bullint-les amb aigua o també les podeu posar amb l´escabetx senceres i pelades) i deixem que faci la xup xup uns cinc minuts més.
També us suggereixo que proveu l´opció de desossar els trossos de conill, saltegeu de nou les cebes del platillo a la cassola (si cal amb una mica més d´oli) de la cocció del conill i reduiu la salsa en una altra cassola. Quan hagi perdut més o menys la meitat del líquid estarà apunt, i tindreu un plat deliciós de veritat!
