Sensacional plat, una sorpresa en tota regla que de fet no es tanta pel ja destacable número de receptes d´aquest llibre que estan resultant un èxit total. La clau, apart de naturalment un bon peix fresc i de qualitat, és que la salsa surti bé, no ens enganyarem pas. Si a sobre els bolets escollits són unes trompetes de la mort doncs millor que millor, tot i que sense anar més lluny uns xampinyons també hi haguessin quedat bé. O uns camagrocs. Potser no tan, per exemple, uns rovellons i sí, per citar un altre exemple, unes llanègues negres. La recepta és aplicable per a peixos similars al llobarro com la “galta roja” que vaig utilitzar jo (peix de “platja”, del de les barques que el venen a la Llotja de la Barceloneta, no del de Mercabarna), el lliri, la dorada o d´altres amb la carn blanca però sucosa i dura a la vegada.
Ingredients (4 px):
un kilo de llobarro aprox
150 gr de bolets variats (al gust…jo, si podeu, recomano trompetes de la mort…i se´n troben de seques, vaja, que ho podeu fer fora de temporada i tot)
150 gr de cebetes (les anomenades “del platillo”, molt petites)
150 gr de bacon (opcional…jo, una vegada feta la recepta, crec que no fan cap falta…en tot cas poseu-hi més bolets!)
200 ml de salsa bordelesa: 3 escalonies, 2 dents d´all, 400 ml de vi negre (com més bo el vi millor serà la salsa…però la veritat és que el meu vi era un negre corrent per cuinar), 400 ml de brou de pollastre, 1 cullerada de vinagre balsàmic, una branqueta de romaní, 2 cullerades de julivert+alfàbrega+altres herbes que vulgueu, 50 gr de margarina a temperatura ambient, oli, sal i pebre
Començarem barrejant la margarina amb les herbes ben picades i reservant-ho cobert amb paper film. I començarem a fer la salsa sofregint les escalònies. A mitja cocció afegir-hi l´all i quan estigui a punt el romaní (només les fulles) i la cullerada de vinagre. Deixar reduir una mica i mullar-ho amb el vi. Reduim 2/3 parts (ja, a ull…) i tot seguit tornar a mullar, aquesta vegada amb el brou de pollastre, que haurà de reduir a la meitat (ojo que no redueixi massa!).
Ho passem pel xinès i ho reservem. Posem el peix al forn (ara que hi penso també el podeu fer a la planxa, sobretot si heu demanat a la peixateria que us netegessin el peix i en fessin dos filets de cada un) i en poc més de deu minuts a 180 graus estarà cuit, potser un xic més però no us passeu de cocció, important! Mentre el peix és al forn saltegem els bolets, rentats a consciència, i posem a coure les cebes amb una mica d´aigua en una cassoleta tapada. Quan quasi ja estiguin les incorporeu als bolets i ho deixeu coure junt (res, un parell de minuts a fi que la ceba agafi una mica del gust dels bolets). Quasi a punt de servir-ho tot escalfeu la salsa obtinguda de les diverses reduccions i fora de foc hi afegiu la mantega amb herbes. Unes quantes voltes i si tot va bé us quedarà una salsa super bona…i potser, només potser, haureu de tornar-la a posar al foc a fi que redueixi una miqueeeeta més de res, un minut i escaig…i llavors sí, us (em va) quedarà de conya!
Un triomf absolut si tot surt bé, ho podeu fer un dia qualsevol o quan tingueu convidats, quedareu super bé!