Arròs a la caçadora
I va arribar el dia que vaig tastar el conill de veritat, vaja, el conill salvatge, el de bosc, el que no està criat i engreixat en granges. I bé? Doncs…molt diferent. Començant per l´olor, forta, intensa, poderosa. I el color, molt més fosc. I la sang. I, naturalment, el gust: fort, intens…vaja, com l´olor. He de dir que no ens va acabar d´agradar del tot, segurament perquè no estava prou cuinat (només saltejat i després cuit amb l´arròs), però com que som animals de ciutat i no estem acostumats a segons quines olors i gustos la cosa no va acabar de convèncer, tot i que l´arròs en sí estava francament espectacular. Boníssim, m´atreviria a dir que és el millor arròs amb conill que he menjat/cuinat mai, una delicia. Clar que el fet de tenir rovellons com a grans aliats va ajudar…
