Un bon dia, fent una recerca on line d´algun restaurant pel centre de Barcelona, em vaig topar amb el restaurant que avui ens ocupa. Tenia bona pinta, no sé, alguna cosa el feia especial, segurament els seus plats…i que quan hi vaig trucar estava ple, senyal inequívoc que no estava davant de cap desconegut. Va quedar, doncs, pendent. Fins que vaig tornar a necessitar trobar un lloc on anar a sopar pel centre, i remenant els meus papers va aparèixer el nom d´aquest i també un altre que queda pendent. I aquesta vegada vam tenir més sort.
El restaurant es troba en un petit carreró ben bé al bell mig del barri gòtic, i tot just arribar-hi veus que va ser reconegut pels visitants de la web “Trip advisor” com el millor de l´any 2012. Suposo que d´entre els restaurants de Barcelona. Un bon senyal. La segona cosa que em va cridar va ser l´il.luminació. Pel meu gust, massa fosc. Vaja, que has de redirigir la llumeta que tens a la taula per veure bé el que menges…La tercera va ser que em van agradar quasi tots els plats de la carta, vaja, que hi havia un quelcom de diferent, atrevit, no diria que transgressor però sí desafiant (en el bon sentit de la paraula). I després de parlar-ho una estoneta vam decidir que ens intercanviariem els plats a la meitat, vaja, que en demanaríem quatre de diferents.
Els escollits per començar (després que ens servissin un breu apreritiu de “vichysoise” amb “tartar” de poma…em posa nerviós que a la poma crua li diguin “tartar de poma”, ho trobo super esnob, es com dir-li “tartar de tomàquet” a un tomàquet amanit, ridícul) van ser un foie micuit amb textures de pinya i una amanida de remolatxa i endivies amb crema d´anet i la presència d´algun formatge que ara no recordo. Bé, ells li deien “tartar de remolatxa i endívies”, tot i que la remolatxa era cuita…i venia acompanyat d´un aire de remolatxa. Molt bo.
I el que ja era directament molt espectacular era el foie micuit amb pinya…gelat de pinya (boníssim!), dauets de pinya no sé si gelatinitzats o que però molt aconseguits i un foie micuit de primer nivell. Un “must” absolut!
Amb els segons també vam triomfar, tot i que jo em vaig quedar amb les ganes de tastar l´espatlla de xai cuinada a baixa temperatura amb regalesia i albergínia rostida…no sé ben bé perquè però em vaig inclinar pel secret ibèric marinat amb curry vermell i verdures saltejades. Jo crec que em venia de gust un bon tros de secret, directament, però una de les poques errades que vam detectar aquella nit va ser que la carn estava tallada massa prima i el secret quedava massa cuit. No es que m´agradi cru, ni molt menys, però si rosadet, i que tingui “chicha”. I en aquest plat el que jo buscava brillava per la seva absència. Això sí, el plat en conjunt era ben bo, amb el seu punt just de picant.
L´altre segon era més rodó, estava potser més ben acabat. Era una cuixa de pollastre desossada, en forma de terrina quadrada, en el seu punt just de cocció, punt per cert meravellós, molt ben aconseguit, amb un puré de blat de moro francament bo i uns quicos per acabar de donar-hi el seu toc especial. Molt i molt bo, super recomanable.
Amb el postres vam tenir més problemes. Bé, segurament em venia de gust quelcom fred, depuratiu, tipus sorbet de llimona, i els protagonistes del trio de sorbets de la carta eren maduixa, pera i gerds. Tenint un altre postre amb sorbet de mango vaig trobar que la tria no estava ben feta i vaig demanar canviar la maduixa pel mango. Desig concedit, bons sorbets però…poc freds, amb una consistència massa tova i amb el de pera com a gran triomfador del trio.
Tot això ho van regar amb un excel.lent Pinot Noir de la DO Conca de Barberà, tota una sorpresa, collita del 2005. Un vi a comprar, a recordar. El seu nom, “La Llopetera”.
En fi, una excel.lent vetllada en un molt bon restaurant. Repetirem!
Adreça: Carrer Bellafila 5, tel 93 412 65 52
www.restaurantpla.cat