Tartar de tonyina amb remolatxa i maduixes
Extraordinària combinació! A més a més és tartar de veritat perquè la remolatxa s´utilitza crua, les maduixes afortunadament també, i el plat és original i diferent. Un trumfo assegurat!
Extraordinària combinació! A més a més és tartar de veritat perquè la remolatxa s´utilitza crua, les maduixes afortunadament també, i el plat és original i diferent. Un trumfo assegurat!
Una nova “estrella michelin” al cabàs, una nova lleugera decepció en comprobar altra vegada (així doncs, tampoc era cap sorpresa) que en certs llocs importa més la imatge que el contingut, o almenys que la quantitat de contingut. Sí, ja, com diria un Xef que vaig tractar fa temps “un restaurante con estrella és alta gastronomia, no un bar Manolo, que estan muy bién con sus platos abundantes y sus salsas copiosas, pero en un “gastronómico” lo que se sirve es lo adecuado”. Puc estar d´acord amb alguna de les idees que hi ha darrera aquesta declaració però no sé d´on treuen exactament els cànons per decidir la mida de les racions…sobretot la dels tartars…
Un festival. Una troballa extraordinària, tot i que ja té una bona història. Ubicat aprop de Sagàs, ja al Berguedà, al costat del Lluçanès (o pròpiament allà diria jo…), és el restaurant on he menjat millor aquest 2015, un lloc que a més a més disposa d´habitacions on segur s´hi deu reposar d´allò més bé. Una delicia, de veritat, un “must” amb totes les de la llei, un lloc de visita obligada per als amants del bon menjar.
Un bon dia, fent una recerca on line d´algun restaurant pel centre de Barcelona, em vaig topar amb el restaurant que avui ens ocupa. Tenia bona pinta, no sé, alguna cosa el feia especial, segurament els seus plats…i que quan hi vaig trucar estava ple, senyal inequívoc que no estava davant de cap desconegut. Va quedar, doncs, pendent. Fins que vaig tornar a necessitar trobar un lloc on anar a sopar pel centre, i remenant els meus papers va aparèixer el nom d´aquest i també un altre que queda pendent. I aquesta vegada vam tenir més sort.